FINALMENT ZEGAMA

Desprès de dubtar i dubtar he decidit acceptar el dorsal de Zegama... Ufff, quina canya poder corre aquesta marató. De fet fins i tot ja he pillat el lloc per clapar i amb la Santa i el nanu hem organitzat un cap de setmana familiar pel País Basc.

Ara toca entrenar durillo per poder fer la transferència de l’esquí de muntanya a la cursa a peu, però segur que tot es farà...Sense pressa però sense pausa. Anar fonent-li quilòmetres i ritmes a les cames... Ahir vaig sortir a fer un rodatge de 725 metres de desnivell positiu, amb una baixada llarga, més 3, 5 quilòmetres de pla i vaig tenir molt bones sensacions...Per alçada i a les obagues baixes encara hi ha molta neu i això dificulta una miqueta el rodatge....Buscarem les solanes !!!

Ahir vaig acabar mullat i mort de fred...però content, content, content....Es que, que guapo que és corre per la muntanya. Segur que el nostre cervell fa un retrocés i recupera aquella reminiscència d'homus primitivus...corrent pel bosc i la muntanya buscant o escapant d'una presa...Ara per que correm? Per escapar dels nostres fantasmes? Per retrobar-nos?...La veritat es que no en tinc ni idea, però quan la ment desconecta de les cames i tant sols et sents a tu respirar...es com orgasmàtic, senzillament toco la felicitat !!!!

Avui toca entreno dur amb els esquís...Tot suma.

Salut i merci pels ànims a tots els que m’heu fet entendre que es una oportunitat.