AMB NOCTURNITAT I ALEVOSIA

Com que la meva espatlla em fa mal, mal i més mal i ja ha nevat ahir vaig decidir començar la meva temporada d’esquí de muntanya o randoné com diem per aquí dalt. Be la penya que fa curses ja fa dies que li foten gasto hi ha gent que ja porta 10.000 metres de desnivell acumulat!!!!!.
Com que de dia els mortals treballem, durant la setmana i solem anar a les nits, a fer rando. A mi anar-hi sol ja m’agrada, però ahir em venia de gust anar-hi acompanyat. Vaig trucar a gent que pugessin anar al meu ritme (xino-xano) i com que la nit es presentava molt gèlida tothom em deia que anirien al gimnàs a fer cinta... Tindré d’anar-hi sol i al final em vaig decidir per trucar a un company, ex corredor de l’equip nacional d’esquí de muntanya, però que encara corre...
Ei vas a fer rando aquesta nit ?
Siiii i tant
Vas tranqui ?
Si que ahir vaig fer sèries
Menys mal vaig pensar
Quedem a les set a Pal ?
Ok. Per cert vindrà el Manel....glups !!!! aquest encara està a l’equip, no sap anar a poc a poc i ja porta 10.000 metres a les potes més el que arrosegue de l’estiu.
Osti tu que jo vull anar tranqui que és la primera sortideta...I tal i tal.

La veritat es que a 2 quarts de vuit de la nit fotia molt fred al pàrquing de l’estació de Pal (1.770 metres). La pujada l’anem fent a ritmillo però encara puc anar xerrant. Quan ells es paren per treure’s una peça de roba just abans del últim mur que ens porta al Cubil (2.330 mts), jo no paro i vaig tirant, penso, segur que em pillen igualment i dit i fet arriben al meu costat en un moment. Jo ja tinc els pernils a punt d’explotar, ells dos van xerrant i jo no dic ni fava, be si que dic:
Nens estic mort.
Que va !!! si vas molt be
Grrrrrrr....
Tot i així hem arribat al Cubil amb 50 minuts són 560 metres de desnivell positiu.
Ens traiem les pells ens abriguem, vull fer un traguet del camel back però esta gelat. I comencem la baixada amb una bona neu i ràpida.

Arribem al cotxe una hora més tard d’haver sortit, son dos quarts de nou.
Quins craks els meus col·legues.
Personalment estic content. Pensava que m’arrastraria més i encara me n’he sortit prou be.
Per cert si aneu de nit a les pistes a fer rando hi ha unes normes a complir; les podeu trobar al Butlletí oficial d’ Andorra (Bopa en data 20/06/07). Per primer cop està regulat i així tothom sap els seus drets i les seves obligacions (randonaires i maquinistes)
Salut !!!

FINALMANT HA NEVAT !!!!

Efectivament ahir i avui ha caigut una bona nevadeta i fa fred. És a dir pels amants de l'esqui de muntanya i per els que els hi agrada fer corredors, goulottes i demès la cosa, en principi, pinta be...Ja ho veurem.

Referent al meu post del boicot de les estacions d'esquí amb neu artificial. Ahir em varen fer un truc, de molt bon rotllo, i em varen "aclarir" dos conceptes.
Un, a Andorra no posen cap additiu a l'aigua per fer neu. Tant sols una bacteria, que no malmet el medi ambient, que el que fa es que l'aigua tingui un punt de congelació més ràpid. Be, explicat ràpid és així.
Segon, uns passo l'adreça d'un article que defensa la neu artificial. Vosaltres mateixos podreu opinar. Jo tinc la meva versió que me la guardo per mi. No vull fer més polèmica. Això si, podeu opinar...

En tot cas ja tenim neu natural i ara si que aniré a esquiar.
Salut !!!!!

SETÈ GRAU A COLL DE NARGÒ I PERLES

Roulote de gitanot 7b (seqüència parcial)

El peke tenia de començar a tontejar amb el 7b i vàrem decidir fotre un “tientu” a un 7b que hi ha gent que diu que és 7a+ i hi ha qui diu que és 7b. De fet d’origen era un 7b. Desprès de fer-lo diferents cops alguna penya decideixs deixar-lo a 7a+ , d’altres insisteixen que és 7b… La via es la pelota vasca al racó tranquil de Coll de Nargó. Un bonic lloc,evidentment tranquil i amb vies llargues (25-30 metres) de continuitat i d’aquelles que ti has de possar be… Som quatre: El nanu Bernat, el jove David Belmonte i dos de més grans el “tala” i jo. Dos de Sabadell i dos del Pirineu. Les parelles queden ràpidament fetes, qui ho endivina?. Ells a lo seu i nosaltres ens barallarem a uns quants 6b+ i algun 6c decotat a 6b+, renoi amb les decotacions !!!!. Un deu per un 6b+ que es diu los forestarillos del copon i guapus el 6cs decotats…Bololoco i Aparta’t si us agraden les asegurances a cada dos metres no els feu, però seria una pena, els seus “alejes” estàn ben posats, he,he,he.

Panoràmica de Coll de Nargó
El David monta la pelota vasca i es cau força amunt. El nanu Bernat al primer pegue cau dues vegades. Els tios son hipermegatranquils (ho deu donar l’edat i les compes). S’agafen el seu temps... xerrent de lo seu, beuen, mengen tranquilament… En definitiva, s’agafen el seu temps. Li foten el segon pegue. Pel que es veu la via te tres seccions dures i el David cau a la segona secció. Ara li toca al nanu i li surt be, l’encadena al segon pegue…Està feliç, feliç… Donem ànims al David i aquest tercer pegue és el seu pegue bo….Quin dia tant bo al sol de Nargó !!!. No ser si a partir d’ara que un nen de 13 anys l’ha encadenat al segon pegue confirmaràn que és 7a+. Per cert les ressenyes les podreu trobar al Bar Tahussa de Coll de Nargó. La gent de l' Unió Excursionista de la Seu han fet una gran feina i les han tornat a recopilar totes perquè, nosaltres, els escaladors les podem utilitzar que no ROBAR com va passar aquest estiu. Felicitats per la gent de la Seu



El diumenge s’ha de seguir tontejant amb el 7b. Aquest cop en busquem un que no hi hagi dubtes. Que sigui un 7b reconegut. Anem a Perles a la cova ha hon hi han les vies “dures” i amb el grau confirmat. La via triada es Roulote de gitanot un 7b tècnic, lleugerament desplomat, amb una mini xorrera d’inici, amb moviments dinàmics, amb llançament inclòs, bloquejos llargs…un 7b. El Bernat avui farà parella amb el Patrick i jo farè trio amb les noies, (digue’m tonto). Això està be, perque elles en son tres i em faig un fart de fer vies, pobre espatlla…però com que una de les noies és la meva fisio jo tiro. Ella ja m’avisa; “tens el tendó molt, però molt inflamat, al final se’t trencarà…” I jo he fet deu vies del V+ fins el 7a (per poc no em surt)… Quin dia tant guai.
I el nanu? Doncs barallant-se amb la roulot i el gitanot. Al primer pegue cau dos o tres cops. El llançament no li surt i l’entrada a la erre li queda molt lluny… Baixa i diu “si no es avui el proper dia”. El Patrick que està fortísim li surt al segon pegue..i el nanu li fot un segon pegue i es cau al llançament. El Patrick li explica un altre mètode. Se l’estudia i li surt, però l’entrada a la erre ¿…? Un misteri. Baixa tranqui i content. Que Bernat li fotaràs un altre? Siiii, m’espero exactament una hora (tot metòdic). La resta anem fent..Passa l’estona i se sent una veu: quina hora és?. Un quart de cinc. Les quatre i quart? Siiii Bernat un quart de cinc. Vale!!! Patrick em pilles? I sense més històries si fot (el tiu tant tranqui). Fa els moviments d’abaix, el mà peu, el bloqueig i arriva al llançament ni s’ho pensa, raca i el pilla. Be nanu, tranqui…l’última secció, entrada a la erre, s’ho mira pilla les presses que toquen i xapa !!!! iuuuuuuuuuu.
Ara està confirmat un 7b al tercer pegue. Algú el decotarà ????.
La sèrie de les fotos és del primer intent, desprès la càmera es va morir….

MALANYEU, PERLES... I UN "GRIPASSO"

Dissabte a les nou del matí sortim d’Andorra el Patrick, la Marta, la Santa, la petita Naima (3 anyets) i el meu “gripasso”. Destí: Malanyeu, les taules de la llei. Cap dels que anàvem al cotxe i havia estat mai. Lloc recomanat pel K i pels col·legues de Sabadell. El lloc és guapísim val la pena més d’una visita. A un quart d’onze som al pàrquing i fot un gel de por. Xino-xano, al pas de la Naima arribem a peu de les taules i fot sol; això promet... de fet escalem amb maniga curta i algun valent sense samarreta. Al principi estem sols, però en poca estona arriba força gent i algun d’ells bastant desagradable i força bronques... Hi ha de tot a la vinya del senyor. Nosaltres a lo nostre. Escalfem a la Perepunyetes un 6a guapo, montem un tope rope per les noies. Passem a la via Pixapins un 6b bonic amb algun passet. Animat perquè de moment em trobo força be fem Pasión Maldita un 6c de 25 metres xulus i de continuïtat. També surt a vista. Ara si que el meu gripasso ja comença a treure el cap. El Patrick fa a vista Iván i venen 45 metres de via, se la treu a vista. Jo em trobo fatal i li faig un toperope i a mitja via ja m’he penjat dos cops i baixo...estic mort, m’abrigo menjo una miqueta i acabo el dia amb un 6a+, molt bonic, Che Boludo, el faig tranqui entre estossegada i estossegada arribo a la cadena...Baixo i cap a casa. Estic mig enfebrat i com si una locomotora m’hagués passat per sobre...Tant sols penso en demà el nano a d’anar a tibar !!!!. De moment avui ha estat un dia genial un lloc per tornar-hi segur.

Diumenge toca Perles a les deu sortim d’Andorra el Patirck el nano, jo i el meu, ja, “megagripasso”. El Nano ho te clar vol encadenar un dels 7a més bonics i durs de Perles Cent heretgies. Avui serem tota un troupe venen els col·legues de Sabadell.. riures segurs. Estem al sector Roca de Perles o Agulla de l’Alba; per entendre’s ha on hi ha Tos de Gos...Estalviaré les vies d’escalfament que son les de sempre. Jo m’arrossego per Tos de Gos (6c) estic ben cardat. Avui tot el dia amb el plumes posat, gelat i assegurant a tothom. El Patrick i alguns dels de Sabadell fan Cent heretgies a vista. I el Bernat al primer pegue (que en realitat és el tercer sumant els dos anteriors) està molt nerviós i quan ha passat un tram dels durs no posa be un peu i cau...Quina mala cara i quin pique... Tranqui nano, descansa una horeta i li fots un altre. Passa l’horeta entre riures amb els col·legues i més vies a vista, aquesta penya del Vallès leviten per les vies.
A un quart de quatre el Bernat em pregunta ja ha passat l’hora ? Si, xai, ja hi pots anar. Jo no hi vaig a veure’l em quedo al sol, per no posar-lo nerviós. L’assegura la Mar...L’estona passa i no se sent ni cap NOOOOO ni cap BIENNNN...Al cap de l’estona be la Mar em mira i em fa l’ullet, i em diu se l’ha currat, a lluitat molt i se l’ha tret...Al seu darrera treu el cap el xai petit amb una rialla que ho val tot. Felicitats xaiet una abraçada i un petonet que per alguna cosa sóc el pare. S’ha tret Cent heretgies al quart pegue. Un 7a amb majúscules. Felicitats nano. Jo estossego i estossego !!!!.

La foto d’avui no te res a veure d’escalada però és d’un gran fotògrafa Desiree Dolron, està exposada a Madrid (Reina Sofia) fins el 31-12-2007.
Salut i a tibar-li