diumenge, 11 d’abril del 2010

SETMANA "D'ENCADENES"

                                                                        EL NANU
 
Aquesta setmana la canalla a Andorra encara teníen festa al cole.
El pla era clar: combinar-ho amb el Nanu i la feina i fer algunes escapadetes a tibar-li.
El Bernat tenia alguna cosa pendent, idees al cap i nous projectes, tot combinat amb un fanatisme i il·lusió que s’enganxa… Amb aquestes ganes i energia no em queda més remei que posar-me les piles i buscar una bona via per deixar-hi la pell i l’energia.
La setmana la comencem el dia de la mona i la donem per acabada el dissabte. El diumenge a gaudir del sol…
El dilluns el Bernat té la cosa clara: intentar encadenar Mites moderns un 8a amb una secció de tres xapes contundent…Escala amb el seu ritme constant i tallant-lo quan cal…Té la lliçó apresa d’una patinada inoportuna (totes ho son), i encadena la via amb energia i contundència…Bon encadene.
El dimarts baixem molt motivats. La temperatura és excel·lent i vol provar El Segre un “rutón” de 50-55 metres amb una primera part de 7c+ i una segona que sumades fan un 8a espectacular….La munta i baixa estressat. Diu que és com fer una tàpia però amb grau…Al segon “pegue” es cau dues vegades i baixa ben satisfet…
Divendres és un dia rodó. Encadena en el dia La Pagesa, un 7c+ amb passos llargs i atlètics. Sorprenentment per a mi, es treu de la màniga un repòs inverosímil…Alucino…Una bona via més apuntada a la carpeta.
Dissabte el Nanu baixa amb uns amics d’Andorra a mig matí… Quan arribo ja té muntada Nidra, un 7c+ mític de Tres Ponts. Just arribo i li fa el segon pegue del dia i arriba a la cadena ple d’energia. Baixa eufòric i aprofitant que els d’Andorra tenen muntada El Segre li fa un pegue a mort, de fet va mort, però es buida totalment i encadena el seu segon 7c+ en una tarda…Està pletòric i feliç, feliç …Final d’una setmana (de fet un mes) per emmarcar.
Felicitats Bernat !!!!
I el menda? Doncs res, divendres amb l’eufòria i els ànims del Bernat vaig encadenar el meu primer 7b a Tres ponts… Lluita, lluita i més lluita. Via atlètica amb un parell de passos llargs i un aleje incorporat que et fa tenir el cap desconnectat una estoneta…Com a mi m’agrada.
Salut gent !!!!
                                                                ANDORRA TEAM

dimarts, 6 d’abril del 2010

SS/2010


Au, un altre SS al pot...
Ressaca brutal
Amunt i avall
Dos dies aquí i dos allà
Amics de Sabadell (Jordi, Mar, Tala, Rosa, Uri)
El Marc i el Tolo
El Nanu i jo
Pare, fill, companys
Sol, fred, vent
Roca
Calcari excepcional, conglomerat tècnic
Placa, desplom
Fisura, diedres
Romus, regletes, pinces, "hombrus"
Tècnic, físic, embargadura
Pila, abloc, resistència llarga i també curta
Riures, amargures, mals humors,resignació, alegries
A vista, pegues, flash
ara monto i desmonto
...i encadeno !!!
Bous, gas, a fondo...
Volar !!!
Vuelos llargs, curts i pànic
Àger, Montserrat, Tres Ponts
Sol, solitud
Gent ¿...?
Nit
Cel, estrelles, lluna, núvols
El Nanu encadena i fa els deures. Molts deures
Nosaltres encadenem sense deures
8a !!! el tercer
7c+,7c's,7b's,7a's,6c's
Fanatisme !!!!
Motivació !!!!





dilluns, 22 de març del 2010

ADÉU HIVERN !!!!!!!!!!!!!



Ei dissabte dèiem adéu a l’hivern 09-10...Durillo aquest hivern

El Nanu va quedar amb un company d’Andorra per anar a tibar a Montgrony i més concretament a la Vena. Primera visita a aquest escola tant famosa.
I jo? Doncs a rodar per Perles, amb uns companys de Sabadell. Vies que ja havia fet, però llargues, bones i que sempre venen de gust repetir.
El Bernat per acomiadar l’hivern va decidir que es rebentaria els braços per començar una bona primavera. I dit i fet el Nanu es va “rebentar”.... Durant la nostra habitual trucada nocturna em diu: Papa 7c+ i 7c en el dia. La veritat (estava a un bar amb molt soroll) que no el vaig entendre massa be i m’ho vaig fer repetir com dius? Que he encadenat El sur 7c+ i Amor i odi 7c en el dia.... Osti Bernat molt be no? (la veritat es que vaig quedar flipat) Si, esta be, quedem per demà? Ha estat la seva resposta. Ok quedem demà.

El diumenge decidim anar a un no sector de l’Alt Urgell. Entre el canvi d’estació i tot plegat  anem al relantí.  Vies llargues i dures ens donen el bon dia... Escalem de tranquis i amb la calma el lloc es molt solitari i bucòlic... Esperarem que hi passi més gent per fer net a les vies. Fem quatre vietes que ens deixen arreglats i cap a casa....Roca brutal.

Pel Nanu Bernat, ha sigut un excel·lent comiat d’aquest hivern. I de debò que me n’alegro molt, esportivament ha estat una any molt dur de lesions llargues i pesades. I per un xaval de 15 anys no abandonar i saber-ho gestionar ha tingut molt mèrit, us ho puc assegurar.
Moltes FELICITATS Bernat !!!!
Esperem que sigui  un bon presagi d’aquesta primavera.
Salut i bona estació !!!!

dilluns, 15 de març del 2010

Recompensa


                                         



He sentit aquestes paraules centenars de vegades durant el dissabte i diumenge... El Nanu la tenia enregistrada al cap, com tenia gravada la via Mishi, un clàssic 8a, d’uns 30-35 metres de diversitat de moviments, de la fanàtica paret del Contrafort del Rumbau a Oliana. Crec que tenia tant memoritzats els passos com l' inglish main.
Com ja és costum, dissabte a les 9.30 del matí ja som a peu de via. Boira, sol, fresqueta,  aigua que baixa per la paret a quasi totes les vies, a excepció de Mishi. Ell està nervi...Rituals de sempre. La via li té el cervell menjat. El dissabte passat va caure a tres moviments de l’erre. S'hi fot amb ganes i va fent els moviments. Per la placa final va volant i volar és el que fa quan toca l’últim canto de la via !!!! Buaaa el cervell li ha guanyat la partida. Males cares, cabreig.... Papapsicoleg i bla, bla, bla... es relaxa, s’espera; uns riures, abraçades, menjar, veure... I decidim que la faci per desmuntar-la que es relaxi, que és una via amb una número màgic (8a) però en definitiva un número i una lletra que els homes hem decidit posar-li... 
Ell deu pensar: si, si, clar el que tu diguis... Però es relaxa... I escala com feia dies que no ho feia. Quina meravella sentir un crit d’alegria i ràbia al xapar l’erre de la Mishi. Felicitats nanu !!! A l'arribar a casa li espera una sorpre, que la gran Ester li tenia preparada...
Per la nit trucada de l’Albert de Lleida i el Pete i quedem per fer-li fotos a la via Carn de Totxo un 7c+ de 35 metres del sector Sarmankanda de Coll de Nargó. Una via molt guapa, amb uns moviments durs a l’inici i de placa tècnica a dalt de tot... La munta de tranquis. Un intent per encadenar i fer fotos. Patinada de peu Oooooohhhh!!! Però avui l'hi importa poc està feliç per tot plegat. M’assegura a mi a un 7a dur, dur. I em diu: va que faig un pegue per desmuntar-la i marxem...
I pam, flipem amb la fluïdesa de moviments fins a la preuada cadena. Feliç, feliç. Encadena i bones fotos.
El sacrifici: entrenaments durs, d’anar amunt i vall, de dir NO als amics, estudiar al càmping de Siurana, de fer deures fora d’hores,  tirar endavant estudis i projectes...
La recompensa: un gran cap de setmana! 8a el dissabte i 7c+ el diumenge. Be Nanu !!!
Salut gent !
Les fotografies són gentilesa del Pete O'Donovan a la via Carn de Totxo 7c+