Cólera 7b al Futbolín (Sant Linya), en imatges

Via: Cólera 7b. Sant Linya (Futbolín)
El nanu Bernat (a) "Vengamar III" als passos claus de la via
Fotografia: Mar Roig

SS/08. ESCALADES LOCALS

Normalment per la Setmana Santa, sols buscar destins diferents per anar a tibar i normalment aquests destins tant diferents estan a petà de gent...Doncs nosaltres dos, amb els amics de Sabadell (Jordi, Mar, Tala, Pedreta, Bob...) tots de la panxa, decidim fer escalada local i anar movent-nos depenen de les ganes de tibar amb una roca o l’altre i depenen del temps. I creieu-me si us dic que l’hem encertat de ple.
Dijous a la tarda sols a tres ponts, això si a 9 graus de temperatura.
Divendres sols a Santa Linya, al futbolín.
Dissabte érem quatre al camp de 300
Diumenge sols a la Cova de l’Arcada
Dilluns sol a casa mirant com nevava a sac

Al futbolín no hi havíem escalat mai, el xaiet i jo, i va estar be. Ens en vàrem endur unes quantes vies a vista entre elles el famós 7a Kakilo (sense tocar l’arbre). El xaiet es va posar al sarró Spanglish 7a+ a vista, Kakilo 7a a vista i Cólera 7b al segon intent. És un bon lloc, bon peu de via i vies físiques i ben equipades, algunes encara cauen algunes pedres. Els 6cs de la dreta son molt bons i un 6c+ que hi ha just a l’esquerra de Kakilo és un 10, amb un pas dur a dalt de tot (morfològic). Tanquem la barraca a les set de la tarda i marxem a sopar al Port d’Àger, molt recomanable, i a dormir a uns camps d’Àger per l’endemà pujar al camp de 300.

Camp de 300. És un lloc excepcional. Sud total. Unes vistes brutals de la vall d’Àger. Una escalada entre tècnica i física. D’aquella de miquetes i de possar-si be. Calcari, gris i blau i compacte. Vies de 15 a 25 metres. Un lloc que està molt net cuidat i nou. Un treball grandiós fet pels equipadors. No apta per gent bruta, deixada i guarra, per això ja heu trinxat altres escoles.
Algunes de les vies recomanables:
Orejones 6b+. Una fissura increïble, Fisurian 6b+. Un 10 de via. Les dues surten a vista.
El guardabosques 6c+. Surt al segon intent. Una molt bona via amb un pas de bloc a l’entrada i d’aguantar-li fins l’entrada de l’erre...
Fisuarin 7a un sostre amb una fissura a sota. El nanu la treu a vista i també es treu a vista Krusty 7a+ que tothom diu que és molt bo.
També hem tancat la barraca, el fred i la neu es ha fet fora. Neu a Àger !!!!

Cotxe i l’endemà a la Cova de l’Arcada a Montserrat sector dret. El dia es rúfol i fa força fred i molt vent. Tot i així fem una bona jornada. Encadeno uns 6bs i un 6c típic de Montserrat i tots m’animen que provi Pòtul de Barraca variant esquerra (7a). Les cinc primeres cintes estan passades, em queda passar la resta. Tots m’animen (gràcies amics) i la via em surt a vista !!!. La Mar fa la via de l’esquerra a vista i el Jordi es baralla amb la variant dreta de Pòtul de Barraca (hi ha qui diu que és 7a+ i qui diu 7b) Al tercer intent l’encadena entre mig d’un fort vent. El xaiet la fa a vista i diu que 7a+ no ho és, però potser li falta un plus per ser 7b. El nanu baixa es desencorda i mentre el Tala acaba el 7a li diu quan baixis deixa les cintes. No han passat ni deu minuts que ha fet el 7b que es “casca” el 7a a vista... Fot fred, es fa fosc, i entre riures marxem cap el cotxe. Sopem a el Bruc. Bar Granada, molt recomanable. Cous-cous bonísimi i a molt bon preu. S’hi ha d’anar.

No cal anar massa lluny per fies 10, riure molt i pasart’ho bomba acompanyat amb els amics de tota la vida. I escalar sol.
Dilluns tancat a casa, a Andorra, mirant com queia la nevada de la temporada.

Salut gent !!!!

GRANIT ANDORRÀ. BANZAI 280 metres (6c+/6a obligat)

A Andorra apart de tabac, formatge, neu de canó, tobotroncs i invents diversos tenim algunes bones vies d’un excel·lent granit...
Ahir a la tarda amb el meu company Patrick ens vàrem decidir a fer la via Banzai 6c+ (6a obligat) 280 metres de granit equipat. Està situada al Solà d’Enclar. Un dia d’aquest em dedicaré a fer algun monogràfic sobre el Solà d’Enclar. En aquest lloc i troben vies llargues i vies d’esportiva ( IV fins 7c) sobre granit amb un grau autòcton apretadot.
La via Banzai a Andorra és un clàssic d’aquells que s’han de fer. Te un llarg antològic sobre un granit amb un adherència yosemitica. És el sisè llarg (6b+/6c+). Llarg amb llastres tècniques, amb un pas delicat per entrar a un diedre cec i amb algún aleje interessant. Un bon llarg.
La via:

L’inici de la via actualment és molt senzill de trobar, per culpa d’una gran esllavissada Aparquem al cementiri de Santa Coloma. Agafem un caminet que està marcat amb uns punts de color groc, passem una primera tartera i una miqueta més enllà, a l’esquerra, ja hi ha unes fites que ens porten a un sector d’esportiva (Finiquito) actualment és molt evident per una enorme esllavissada que hi va haver-hi que va escombrar-ho tot. La via comença a l’esquerra del sector (mireu la foto). Molt evident perquè va ser l’embut de l’esllavissada. D’aquí surt la nostre via (dreta) i a l'esquerra la via Corto Maltese.

L1+L2 (35 metres). Aquests llargs s’empalmen fàcilment. El primer contacte amb la via i ja veus de quin pal anirà el tema. Molta adherència, moviments precisos i tècnics. Quan s’arriba a la erre 1 seguir per la seva dreta per superar un petit desplomet (molt tècnic) i seguir per una placa fins a una bona erre. 6a/6a+
L3 (18 metres). Llarg tècnic més confiança amb els peus de gat. Una placa increïble. 6a+. Al lloro arribareu a una primera erre. Aquí l’esllavissada és molt evident. Més amunt veureu més erres i parabolts a l’esquerra NO (hi ha un “pollo” d’erres). Vosaltres a buscar la de més a la dreta (te anelles com totes les de la via). Esteu al peu d’un evident placa amb dos sostrets.
L4 (35 metres). Inici per una placa amb llastretes, tendència cap a la dreta, per més amunt fer un flanqueig cap a l’esquerra finet, tècnic i amb un granit no massa adherent...Distret. 6a+.
L5 +L6 (53 metres). Surts de l’erre cap a l’esquerre. Una primera plaqueta, per anar a buscar una placa d’orgasme (6a+). Foradets i regletilles. Arribaríem a l’erre 5 passem de llarg i seguim per un marcat diedre amb roca acceptable (IV/V) fins arribar a l’erre 6 al peu d’un bosc amb roca molt solta. Aquí transició de 40 metres, caminat pel bosc fins al peu d’un roc de dos metres pujar-hi a sobre i aquí ja esteu al peu del llarg més increïble de la via.
L7 (35 metres). Inici per una placa tota llastrada (tipus yosemite, de debò) granit súper abrasiu. Al final de la placa petit flanqueig cap a l’esquerra per entrar a un diedre cec guapísim. (6b+ i 6c+). A partir d’aquí fins dalt el granit a fet un canvi...
L8 (25 metres). Sortim cap a l’esquerra a buscar un diedre. Al final d’aquest superar un petit sostret, per sota, per tornar a la dreta per encarar un altre diedre. Llarg molt guapo. Al lloro amb el fregament. (V+/6a).
L9 (35 metres). Sortim per una petita fissura, per anar cap a la dreta per més amunt anar cap a l’esquerra per una placa...Al final d’aquesta , fàcilment fins l’erre final. (V+/6a.IV)

Material. Dos cordes de 60. 14 cintes, més erres. Equipada amb parabolts. Totes les reunions amb anelles per rapelar.

Baixada. Busqueu el terreny més trepitjat. Primer per l’esquerra mirant la pendent, després torneu al fil de l’aresta per més endavant tornar a l’esquerra. Baixar fins trobar el caminet amb punts grocs i fins el cotxe. 20 minuts.
Temps. Ahir nosaltres i vàrem posar 3 horetes i vint minuts. El negre ens perseguia....
Aquí no hi ha nius de voltors però si que trobareu un cau de muflons... Al peu del llarg de 6c+. Cada lloc te lo seu.
No us la podeu perdre.

Quan acabeu podeu fer unes compres per deixar-nos alguna divisa ;-).
Per fer unes birretes de qualitat. Cervessaria l’Abadia, al casc antic d’Andorra la Vella.
Per cert al final de la via estàvem a sis graus, feia rasquilla. Les últimes erres solen ser ventades.

Salut penya

TRES PONTS: AIXEQUEM LA PERSIANA

Desde el passat mes de setembre que no tornàvem a Tres Ponts...

Allà solets és varen quedar aquelles vies llargues de pila i físiques, les presses sobadotes, els cantus marcadíssims per la quantitat de magnesi, el brogit del riu, els xisclets de les gralles i els corbs emprenyats per uns personatges que s’enfilen per els seus nius....Allà es quedàvem il·lusions i projectes.
Ara passat l’hivern les vies estan més netes de magnesi, les presses, encara no suen, i les gralles i els corbs encara no han niat...Ara te un encant màgic.
Doncs bé ahir amb el nanu tenim quatre horetes per la tarda.
Truco al peque:
Xai baixem a tres ponts ? Guai, nyec. Com quedem?

A les tres ja tenim l’arnès posat en tot el congost som quatre (dos col·legues de la Seu) i nosaltres dos. El dia pinta xungo. Fa vent i baixant em trobat aigua. El cel negre i amb uns núvols molt grossos ens marca aigua segura.
Anem per feina. Escalfem a un 6b i a un 6c. Anem ràpids. El nanu vol provar un 7a+ molt xulo. Aonvolsanà L1+L2 7a+. Pel nom potser ningú el coneix. Però pels locals és la via del Miquel o la del Blanco. Pels de fora és la via de la diagonal del 6b i el 7a+ de la fissura desplomada (mireu la foto).
Quantes cintes agafo ?
No ser, unes 16
La via fa trenta metres i comença amb una diagonal de 6b per encarar la fissura desplomada de dalt. Una via física i de pila, amb dos seccions dures al 7a+.
En definitiva que el xai si hi posa i va fent i va fent...S’ho mira i remira. Ara faig una bici aquí, ara un dinàmic, ara pillo un invertit...va fent i va fent fins el top. Au xaiet 7a+ a vista i passant cintes. Moltes felicitats.
Jo la faig amb tope rope. Desmuntar-la per dalt és un conyàs. No farem com el Cris Sharma que quan la va fer la va desgrimpar per desmuntar-la....
Acabo de desmuntar-la i es fot a ploure i amb ganes. Amb el nanu ens posem a sota del desplom gros i deixem anar la imaginació...Mirem les línies i jo penso he fet tard molt tard per fer això !!! I el xaiet no diu res de res...

Salut gent