Realment seduir a la paret de Catalunya és terriblement difícl, crec que és molt millor deixar-se seduir i entrar en el profund i llarg joc de l'amor. Jo ho he fet així i ara tinc un amor etern amb una paret...
És que gent, no em cansarè de dir-ho estic imnotitzat per aquesta paret m'ha robat el seny; te un magnetisme i una força que et desborda. Les seves sinuosses fisures, els seu angostos diedres, les exuberants línies...que dir-vos ? I si amés a més i posses en joc veure com els voltors jugen amb les corrents de l'aire, com s'acosten a tu o com senzillament a mesura que fas metres els veus per sota teu, et quedes al·lucinat i si per sort veus un trencalós ja és el sumum de l'extasisi sexual... (be potser no tant però la cosa va per aquí).
Be voliem fer la Diedre gris però anavem justos de temps i vàrem escollir la Delfos. Erem el Patrick, el seu germà Pierre i jo mateix (l'enamorat). Com que era l'aniversari del Patrick (32 taquillos, que tendre !!!!) el deixem decidir quins quatre llargs volia fer (ens partiem la paret en quatre llargs cada un) diu que li es igual i arranca primer. El sol que marca l'inici de la via l'hem trovat força be. Comença amb un diedrillo asequible i de fàcil protecció. El Pierre i jo arrenquem i en un moment arrivem a la erre (que còmode es anar de segon!!!) el Patrick segueix la via. El següent llarg comença en diedrillo i segueix per una placa difícil d'equipar que deu ser de V. Comença una tirada en una travessa cap a la dreta i puja per un diedre de IV-IV+ fins una erre còmoda. Comença el llarg que fa una travessa ascendent cap a l'esquerra que va enpalmant diedrillos. És un llarg perdador i exposat de V/V+ i això el fa un llarg guapo i entretingut, i llarg (50 metres). Aquí el Patrick ja ha fet la feina. Jo ja m'he recuperat d'una baixada de sucre que he pillat i que m'ha deixat KO i el Pierre i el Patrick estàn preocupats per saver si em veig en forma per seguir de primer o si ells dos es reparteixen els meus llargs (sel's i fa la boca aigua esperant que els hi digui que no faig de primer, però estic a la Paret de Catalunya...). Com que be una travessa fàcil de tercer grau la faig jo. M'animo segueixo per un llarg de IV-IV+, un diedre i una travessa fàcil. Aquí arrivo a una repissa còmoda i a l'inici d'un llarg de V, a l'esquerra un diedre molt marcat per ha hon passa la via i pel mig d'una placa una fisurilla que es veu franca i que sembla bona per equipar deu fer 15 metres. Que cullons, ara el sucre m'ha fet un subidón i em llenço per la fisura de la placa, em preparo friends mitjans i començo, que guapa que és i dura no es tàn facil d'equipar com semblava els forats per possar els friends son rodonets i cecs...però és un llarg exepcional. Faig reunió a un gran arbre i crido, crido d'alegria el Pierre i el Patrick el fan i decideixen dir que és un 6a+ o 6b. Guais!!!!! Segueixo per un diedre/fisura increible de V+ que s'equipa de conya., Nova reunió a un arbre i canvi amb el Pierre. Es fa un llarg de IV+ "divertit", una travessa fàcil i un increïble llarg de V+ aèri i guapíssim, acavant la via emb un fàcil IV-IV+. Ens trobem al cim els tres 6h i mitja desprès de començar a 435 metres més avall.
És que gent, no em cansarè de dir-ho estic imnotitzat per aquesta paret m'ha robat el seny; te un magnetisme i una força que et desborda. Les seves sinuosses fisures, els seu angostos diedres, les exuberants línies...que dir-vos ? I si amés a més i posses en joc veure com els voltors jugen amb les corrents de l'aire, com s'acosten a tu o com senzillament a mesura que fas metres els veus per sota teu, et quedes al·lucinat i si per sort veus un trencalós ja és el sumum de l'extasisi sexual... (be potser no tant però la cosa va per aquí).
Be voliem fer la Diedre gris però anavem justos de temps i vàrem escollir la Delfos. Erem el Patrick, el seu germà Pierre i jo mateix (l'enamorat). Com que era l'aniversari del Patrick (32 taquillos, que tendre !!!!) el deixem decidir quins quatre llargs volia fer (ens partiem la paret en quatre llargs cada un) diu que li es igual i arranca primer. El sol que marca l'inici de la via l'hem trovat força be. Comença amb un diedrillo asequible i de fàcil protecció. El Pierre i jo arrenquem i en un moment arrivem a la erre (que còmode es anar de segon!!!) el Patrick segueix la via. El següent llarg comença en diedrillo i segueix per una placa difícil d'equipar que deu ser de V. Comença una tirada en una travessa cap a la dreta i puja per un diedre de IV-IV+ fins una erre còmoda. Comença el llarg que fa una travessa ascendent cap a l'esquerra que va enpalmant diedrillos. És un llarg perdador i exposat de V/V+ i això el fa un llarg guapo i entretingut, i llarg (50 metres). Aquí el Patrick ja ha fet la feina. Jo ja m'he recuperat d'una baixada de sucre que he pillat i que m'ha deixat KO i el Pierre i el Patrick estàn preocupats per saver si em veig en forma per seguir de primer o si ells dos es reparteixen els meus llargs (sel's i fa la boca aigua esperant que els hi digui que no faig de primer, però estic a la Paret de Catalunya...). Com que be una travessa fàcil de tercer grau la faig jo. M'animo segueixo per un llarg de IV-IV+, un diedre i una travessa fàcil. Aquí arrivo a una repissa còmoda i a l'inici d'un llarg de V, a l'esquerra un diedre molt marcat per ha hon passa la via i pel mig d'una placa una fisurilla que es veu franca i que sembla bona per equipar deu fer 15 metres. Que cullons, ara el sucre m'ha fet un subidón i em llenço per la fisura de la placa, em preparo friends mitjans i començo, que guapa que és i dura no es tàn facil d'equipar com semblava els forats per possar els friends son rodonets i cecs...però és un llarg exepcional. Faig reunió a un gran arbre i crido, crido d'alegria el Pierre i el Patrick el fan i decideixen dir que és un 6a+ o 6b. Guais!!!!! Segueixo per un diedre/fisura increible de V+ que s'equipa de conya., Nova reunió a un arbre i canvi amb el Pierre. Es fa un llarg de IV+ "divertit", una travessa fàcil i un increïble llarg de V+ aèri i guapíssim, acavant la via emb un fàcil IV-IV+. Ens trobem al cim els tres 6h i mitja desprès de començar a 435 metres més avall.
Cullons quin dia i quina via tan entretinguda, prenem el sol a dalt del cim mirem el paisatge i demà a currar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada