Segons, minuts, hores, dies, temps...Si gent, aquesta és la sensació que he tingut jo des del dia del meu darrer post. Que el temps se m'havia parat i que els dies no passavem ni de broma. És que amics vaig pillar una bacteria que es va fer forta i es va dedicar a passajar-se per tot el meu aparell reproductor i pixaner fins a trovar-se còmoda a un lloc tant masculí, únic i quasi imprescindible com la prostata i no ha parat fins que no me l'ha deixat com una pu.. carxofa.
Però NOIES tranquiles que encara funciona a tranques i barranques però funciono.
Bacteries a banda, aquest passat cap de setmana (24 i 25 de febrer) per recuperar-me i tornar a pillar el tacte amb la roca vàrem fer un estatge, amb el Patrik i el nano Bernat a la fantàstica zona de Prades/Montsant cada dia estic més i més enamorat d'aquestes boniques contrades. La cosa va ser que el disabte estavem tibant al sector del Dard a Arbolí. Començo jo amb un cinquè sub (com estic!!!!), segueixo per un 6a+...vaig enbalat i a la que comencen les difcultats 6b/6b+ decideixo fer el "cobarde" i anar de segon que la cosa no esta per bromes i tinc els braços més tiesos que toa la coza... El Patrick es fot a vista un 6c+ amb uns passos d'entrda súper atlètics per acavar en una fina sortida de nyapes...Cullons jo de segon caic a la sortida. Definitivament estic fatal i els meus testicles es començen a queixar-se (per orgull o per la bacteria ?????). El Bernat que va llançat vol fer-lo a vista i pobra pateix molt passos atlètics i llargs i a la tercera xapa decideix baixar amb la cua entre les cames. Au ara toca fer terapia infantil i pa lante. Bon dia de Trepe.
A al nito o rematem al Climbing Planet de Cornudella. Quin ambient entre una boira baixa carregada de bons aromes, fem un soparet tot mirant videos del Huber i de uns majares bloqueros. El Bernat està alucinant i el Patrick i jo tambè, però afectats per les feromones femenines que deixen anar algunes trepadores...la meva bacteria hem recorda que ja no tinc 20 anys i a les deu pa el sobre a passar la nit del lloro quin xivarri!!!! El local genial però el refu... fatal gens recomenable si voleu descansar.
Despres de tota la nit divagant si anar a escalar al racó de missa, al falcó, a la Mussara...Tot prenent unes madalenes i un te per esmorçar, decidim fer-nos els masters i cap a Siurana al sector del Grau de massets de baix. Quins viotes tant bonics...jo segueixo amb la tonica de quan es complica i els meus pobres ous i la seva bacteria okupa em diuen xavalin que això fot mal...em dedico a fer de segon i a arrosegar-me per un fantàstic 6c que el Patrik es curra a vista el Bernat fa sense caure de segon i jo foto el que puc fins que plou i marxem...
Osti tu quina tornada a l'activitat. Merci companys!!!!!
I aquest cap de setmana a tornar-hi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada