dimecres, 27 de juny de 2007

MENTIDERS, BRONQUES I 6C A 3PONTS (que és el que toca)


Ahir tocava tibar amb el nanu. A les 16,45 h. Arriba puntualment a buscar-me a la feina amb una rialla d’orella a orella. Deu ser que te ganes de tibar-li.
Que papa, ha on anem ? A Coll de Nargó, no?. Bufa, la rialla es converteix en morros fins passada la Seu. Que no que anem a Tres ponts !!! Guai. Em respon. Sembla que li ha millorat la cara. Tot i així son coses que s’han d’anar polint i ha d’aprendre que no sempre s’escala a un vol i que també és molt bo canviar d’escoles.
Tot i així els dos estem ratllats per motius aliens a nosaltres us u explico, per què val la pena saber-ho. Si no us fa res els noms que us explicaré no son els reals, això si tots ells son d’Andorra. No importen els noms importa el fet de tots plegats.
Un dia em trobo a un bon escalador a 3 ponts, el Roger, ei que tal, be... que ja, ja, ji, ji i tal...Al marxar em diu: per cert l’Arnau és un mentider diu que ha encadenat XXXX i es mentida total fes-ho, corre. Jo fer-ho corre ? Si a mi m’és igual a mi no m’enganya , si es veritat s’enganya a ell mateix no? Venga adéu....passen els dies i aquest passat cap de setmana a la compe de Canillo, i son tots el Roger, l’Arnau i l’Àxel entre d’altres. Tots ells tenen la trentena, no us penseu !!!! menys l’Arnau que encara no i arriba. L’Àxel agafa al nanu Bernat per banda i li deixa anar saps Bernat l’Arnau, és un mentider i el pobre Bernat amb uns ulls com unes taronges (perquè entre d’altres coses s’aprecia als dos). A si ? Perquè? Doncs perque diu que ha encadanat XXXXX i JJJJJJJ i també RRRRRR..... Tot mentida i tal i tal. Noms de vies per altre banda que el Bernat no sap ni que existien. Quin exemple Àxel !!!!
Que trist i patètic...el pobre nanu súper decepcionat perquè es creia i s’aprecia a l’Arnau i un ganàpia, l’Àxel, de més de trenta anys li fot per terra a un pobre nanu de 13 anyets acabats de fer. Sincerament no ser qui és més poca cosa de tots tres. Personalment crec i penso que, l’Àxel i el Roger tindrien de passar d’aquestes coses. Que al cap i a la fí passen des de sempre i en tot els àmbits. Això una. L’altre es que em sembla fatal l’actitud de l’Àxel de dir-li això al Bernat tenint en compte, i ell ho sap, que el nanu s’aprecia a l’Arnau. I finalment si l’Arnau diu mentides de vies que no ha encadenat qui te el problema? qui és el que s’enganya? Ell mateix i tan sols ell mateix. Aquestes son les reflexions que li vaig fer al Bernat i a més li vaig dir que escalem per passar-ho be i gaudir del lloc i dels amics. Que sempre s’ha de dir la veritat de les coses i que no s’ha de criticar ni “rajar” als demés gratuïtament. I que cada u escala el que pot i el que vol. Respecte per a tothom... Crec que el sermonet li va servir. El vaig acabar, el sermonet, (que per alguna cosa vaig estar amb capellans 14 anys) dient-li una cita bíblica “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra” lògicament i per sort no en va caure cap, de pedra.Dit això ahir a Tres Ponts s’estava de conya erem quatre, si, si quatre. Escalfem a un 6a, ens posem a un 6b amb uns “alejes” respectables i el Bernat si passeja tant be i tranquil que ningú ho diria. Li proposo fer un 6c, el del forat que és mol guapo, i variat, finet i tècnic abaix, atlètic al mig i finet a l ‘entrada de la reunió. I llarget deu fer 25 metres. Com les altres vies li passo cintes. Encara em fa respecta que ell m’asseguri, un dia tindré de fer un saque per agafar confiança. Total que ell està més que motivat i content. Em diu que no li digui res de la via. Molt be. Jo callat. I sincerament, no vull fer-me el pater patern, però el tiu o fa fàcil (no que sigui fàcil) i se la treu perfectament... MOLTES FELICITATS BERNAT. Segueix així i no et deixis inflar el cap per uns i altres...un petonàs.
La fotillo es del 10/6/1936, feta per un dels ingeniers suïssos que vàren venir a Andorra a fer les instalacions elèctriques. Venga qui l'encerti te una birreta pagada. Salut

2 comentaris:

Albert ha dit...

Isidre!

Acabo de descobrir de casualitat el teu fantàstic blog; l'aniré seguint!

Per cert, ahir el Bernat va poder gaudir veient com escalaven dos grans lolos, el Cris Sharma i la Daila Ojeda... Tot un espectacle. I el Bernat, motivat, quasi encadena el 7a de la bavaresa amb el pas dur de baix...

Sault i sort!

Albert

bolas ha dit...

m'apunto al tema de la "birreta pagada": per aquí al costat hi passa una carretera i una rotonda que t'agrada molt oi???

jeje, ja sé que no és el pont de la Margineda però per guanyar una birra... anirem pensant!!!