He dormit poc, poquísim...he estat neguitós tota la nit. Que si el mal de peus, que si passarem més calor que Jesús i la seva primera marató dels Sables. O potser era el coco que em recordava que tornaria a fer algun llarg de 40 metres amb 10 cintes, fen dansar els peus per unes plaques d’una finura i d’una bellesa extrema, fent que els tendons dels dits es tensin cada cop que agafin una regletilla típica de Terradets...És que gent tornàvem a Terradets a les Bagasses a fer la mítica Joan Freixenet. Gran via !!!! no ni ha dubte. Oberta entre d’altres pel Miquel Àngel Casals l’any 1982. Qui dels veterans no el recorda, al Miquel Àngel ?. Sempre et deien que era millor coneixe’l i que ell també et saves qui erets. No entraré en la seva vida privada. Però gent tindríem de recordar-lo més sovint quan és parla d’escalar a Terradets. Un crak. Trist, molt trist com se’n va anar a escalar a un altre mon i trist molt més trist com la revista Desnivel tant sols el recordava de la forma i manera que es va morir. És que potser cap redactor d’aquesta revista mai ha escalat una línia oberta per ell ? O es que senzillament no tenen el valor suficient per fer-ho i així no poden reconeixe’l com a un escalador excepcional que era. Salut !!!!
Al tema. A dos quarts de set del matí puntual com un clau la Mercè passa per casa a buscar-me. Avui condueix ella, jo segueixo amb el meu atac de vertigen...
Son les 8,45 i el tio de la mel ja està muntant la seva paradeta al pàrquing de les Bagasses. Fot vent i el cel està mig tapat. Tinc com fred, tremolo ai, ai el vèrtic...però a lo millor és que estic acollonit ???? Res a les 9h i 5 minuts ja estic encordat; cop de mans amb la Mercè, Inshallà... Amunt. Temperatura ideal. El primer llarg com sempre, malgrat és V costa de possart-hi. Mentre puja la Mercè em miro i remiro el següent llarg que ja es el 6b. Es veu una placa fineta i llarga. Que guais!!!!.
Aquest segon llarg és tremendo, mantingut obligat i molt finet. Molta adherència de peus i amb uns passets guapísim. No el trobo tant expo com el de l’Engendro. Però si que molt vertical. Arribo a la reunió petadot. La Mercè el disfruta i l’escala molt be. Un llarg mig comú amb l’Smoking de V grau. Ara toquen dos llargs de 6a+ molt entretinguts, verticals i llargs. El segon en un pas d’adherència a l’entra a la erre em, patina un peu i em penjo. Que cullons és lo mínim no?. El següent llarg de 6a es senzillament brutal, brutal i més brutal. Una disfrutada increïble. Els dos estem cansadots. Li proposo a la Mercè que es faci els últims quinze metres de IV/V grau fins a la feixa i molt gentilment declina l’invitació (desagraïda...). Quatre hores més tard del pàrquing som a la falsa feixa. Que guais. Estem contents hem fet una mítica via. La Mercè em diu: feia segles que no escalava per aquí i en poc temps dues vies... si noia. Tranquis que ens en queden moltes de guapes per fer.
La Freixenet és una gran via !!!!
Al tema. A dos quarts de set del matí puntual com un clau la Mercè passa per casa a buscar-me. Avui condueix ella, jo segueixo amb el meu atac de vertigen...
Son les 8,45 i el tio de la mel ja està muntant la seva paradeta al pàrquing de les Bagasses. Fot vent i el cel està mig tapat. Tinc com fred, tremolo ai, ai el vèrtic...però a lo millor és que estic acollonit ???? Res a les 9h i 5 minuts ja estic encordat; cop de mans amb la Mercè, Inshallà... Amunt. Temperatura ideal. El primer llarg com sempre, malgrat és V costa de possart-hi. Mentre puja la Mercè em miro i remiro el següent llarg que ja es el 6b. Es veu una placa fineta i llarga. Que guais!!!!.
Aquest segon llarg és tremendo, mantingut obligat i molt finet. Molta adherència de peus i amb uns passets guapísim. No el trobo tant expo com el de l’Engendro. Però si que molt vertical. Arribo a la reunió petadot. La Mercè el disfruta i l’escala molt be. Un llarg mig comú amb l’Smoking de V grau. Ara toquen dos llargs de 6a+ molt entretinguts, verticals i llargs. El segon en un pas d’adherència a l’entra a la erre em, patina un peu i em penjo. Que cullons és lo mínim no?. El següent llarg de 6a es senzillament brutal, brutal i més brutal. Una disfrutada increïble. Els dos estem cansadots. Li proposo a la Mercè que es faci els últims quinze metres de IV/V grau fins a la feixa i molt gentilment declina l’invitació (desagraïda...). Quatre hores més tard del pàrquing som a la falsa feixa. Que guais. Estem contents hem fet una mítica via. La Mercè em diu: feia segles que no escalava per aquí i en poc temps dues vies... si noia. Tranquis que ens en queden moltes de guapes per fer.
La Freixenet és una gran via !!!!
Per cert gens de calor i molt poc mal de peus i olè !!!!!
Per cert Mercè, a la propera algun llarg de V grau segur que el pots fer tranquilament, animat.
Salut gent !!!!
Els meus apunts de la via:
L1 25 metres. És fàcil tant sol te un passet.
L2 35 metres. És un llarg excepcional de 35 metres que es fa amb 10 cintes. Tècnic i d’adherència.
L3 35 metres. Compartit amb l’Smoking. ATENCIÓ !!!!!. cintes llargues si no voleu tenir un “roce” molt fort. Sobretot llarga a sota el “sostret” que et retorna a la Freixenet.
L4 40 metres d’un 6a+ tècnic i sùper atractiu i vertical. Atenció no xapeu cap punt vell. La tirada és fa amb 10 cintes si xapeu els vells us en fan falta 13.
L5 30 metres. 6a+ amb sortida de la erre física però es fa be. All final del llarg és tècinc finet i vertical.
L6 40 metres. A per disfrutar. Sortida de l’erre entretinguda i la resta una disfrutada. Crec que de la meitat del llarg fins dalt deu ser V/V+
Per cert Mercè, a la propera algun llarg de V grau segur que el pots fer tranquilament, animat.
Salut gent !!!!
Els meus apunts de la via:
L1 25 metres. És fàcil tant sol te un passet.
L2 35 metres. És un llarg excepcional de 35 metres que es fa amb 10 cintes. Tècnic i d’adherència.
L3 35 metres. Compartit amb l’Smoking. ATENCIÓ !!!!!. cintes llargues si no voleu tenir un “roce” molt fort. Sobretot llarga a sota el “sostret” que et retorna a la Freixenet.
L4 40 metres d’un 6a+ tècnic i sùper atractiu i vertical. Atenció no xapeu cap punt vell. La tirada és fa amb 10 cintes si xapeu els vells us en fan falta 13.
L5 30 metres. 6a+ amb sortida de la erre física però es fa be. All final del llarg és tècinc finet i vertical.
L6 40 metres. A per disfrutar. Sortida de l’erre entretinguda i la resta una disfrutada. Crec que de la meitat del llarg fins dalt deu ser V/V+
L7 15 metres de tràmit de IV grau fins la falsa feixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada