dimarts, 5 de juny de 2007

Latin brothers a Montrebei





Ni més ni menys feia 18 anys (osti vist així fot por !!!!), que vaig veure per primera vegada la paret de Catalunya (Montrebei). I ni més ni menys ens vàrem posar a la via Latin brothers. Érem jovencelles (quin mot eh?) i en vàrem sortir ben escaldats. Vivac a una repissa a dos llargs de la sortida. La nit del lloro. Poca aigua gens de menjar i anar fent...

Doncs be ara tocava tornar-la a repetir. El cert és, però, que no estava gens nerviós. No li he perdut el respecte a aquest paret ni molt menys, crec que mai se l’hi ha de perdre. Però si que jo he guanyat confiança. Que és molt diferent.
Amb el Patrick era la tercera via que faríem junts en aquest tapia. Respecta a ara fa 18 anyets jo si que faria de primer. Reconec que l’altre cop la vaig fer de paquet. Tant sols feia dos anys d’una caiguda dura escalant i no tenia el cap a lloc... excuses? Potser si.

Be doncs, el que us deia el Patrick volia intentar fer-la tota amb lliure. Els dos llargs d’artificial en lliure surten 7a i molta part els has d’equipar. És a dir per fer coincidir els llargs començava jo. Sols a la paret. Les vuit del matí i ja som a peu de via. Comencem a situar-nos ràpid per trobar les vies. A l’inici hi ha una inscripció. El primer llarg marca 6a/V+. A la ressenya hi marca pitons jo no en se veure ni un.. Fa trenta metres i col·loco dos aliens i un camalot. El llarg és bonic. Arribo a la erre . Hi és a prova de bomba dos parabolts amb anelles. Fa dies que dura la polèmica. En aquesta via no els han fet saltar. M’han dit que els de la tempesta nocturna han volat...El segon llarg el tira el Patrick, unes fisurilles de V+. El tercer llarg que em toca a mi és una espectacular fisura de trenta metres, amb algun pitó i que es protegeix molt be amb aliens i camalots. V+ de 30 metres. Un altre espectacular llarg de 6a, és el que li toca al Patrick. La sortida de la reunió, és molt guapa has de passar un sostret per la seva dreta amb bon canto i ha sobre l’has de flanquejar cap a l’esquerra. Molt guapo. Ara ja hi comença a haver-hi ambient.





Be, els llargs van passant fins que arribem a sota d’una espectacular fissura; és el primer llarg d’A1 (7a). Segons la ressenya hi ha d’haver-hi vuit pitons, però estem a Montrebei i mai saps el que hi ha de debò fins que no hi ets. La veritat és que des de la reunió no en veiem masses. El Patrick comença. Posa algun Camalot (aquí els aliens no serveixen) i va tirant i troba algun pito (sis en tot el llarg de 35 metres) se la fa tota en lliure. Ets un bou, tiu !!!!. Jo hi faig dos A0. Estic content !!!! Tornem-hi anar fent...fins arribar al següent llarg d’ A1 aquest es veu més complicat. És una fissura ample, que al mig s’estreny i fa com un ressalt i has de seguir-la més amunt. El tio bufa i bufa. Però també amb lliure. A mi em costa tres A0 i una penjada de la corda i el buit xucla avall, la qual cosa fa que no m’entretingui massa...El següent llarg és mol espectacular una placa aèria amb un travessa molt xula de 6a. Em toca a mi però estic petadot i la fa el Patrick. Els dos llargs que queden els intercanviem. Son les 5 de la tarda i sortim al cim. Fotos de rigor amb la paret d’Aragó al fons i ja pensem amb nous projectes: via dels incrèduls ?? o la tempesta nocturna ?...No ha sabem. Hi ha tantes vies guapes a fer.
Material: Les reunions son bombes. Nosaltres vàrem utilitzar camalots fins el tres i el semàfor d’aliens. Ni un pitó ni un tascó. Tampoc vàrem utilitzar pedals. En duiem un cada u. Per si acàs...mai se sap. Vàrem fer 9 hores d’escalada.
Un 10 de via... súper guapa !!!! VIOTE I AMBIENT ASEGURAT

Per cert un tio es va tirar en salto base de la paret d'Aragó.....

3 comentaris:

miquel ha dit...

Fer vies anys després no et dona la impressió que el temps passa? Com quan mires l'album de fotos.

Nosaltres envellim, la roca sempre estarà allà.

Joder, avui estic plan místic!

Anònim ha dit...

Chi tiu chi...que els anys passen. Però això és com màgic. Escalar a llocs que fa anys que la gent hi escalem i la roca sempre està allà esperant. I lo millor de tot és que a molts llocs no i pots anar-hi fins que tens el nivell i en canvi la roca impassible t'espera. És màgic....
Kantugansu

miquel ha dit...

Rotllo maestro Shaolin. "Cuando estes preparado ven pequeño saltamontes".