dilluns, 13 d’agost de 2007

CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana ha estat intens, la veritat és que no he escalat molt, però les activitats que he fet m’han omplert i molt.

El divendres per la tarda amb el ironmiki, el Ricard i jo mateix vàrem fer una pujadeta a la Rabassa (ja sabeu Naturlandia). 17-18 Kms de pujada mantinguda (1.950 metres de desnivell). Una bona tunda. El cert es que la pujadeta éns la vàrem agafar amb calma i anem quasi tota l’estona xerrant. Controlats pels pulsòmetres i anem fent. Quan queden tres quilòmetres per arribar la cosa ja es tensa una miqueta més. I als dos últims quilòmetres, comencen les hostilitats (jo m’he tret la cinta del pulsòmetre perquè no parava d’avisar-me que anava passat de voltes). Apreto les dents i em poso a roda del Miki, fa un canvi que encara mitg li aguanto i fins i tot el passo (un miratge) venint de darrera, però a l’última curva hem fot un esprint i em deixa clavat...al crit de banzai poso el plat gros i... en cara em moc menys !!!!.
Ha estat genial, una pujada fantàstica. I lo millor és que m’he trobat be.... La baixada ja és una altre història, ells dos baixen a bloc i jo vaig fent.

El dissabte al matí vaig fer una pujadeta amb rollers (la Marcialonga va en serio serem el trio calavera: Carlos, Miki i jo) a Certès 350 metres de desnivell amb 5,5 kms. Com que no tinc referències no en tinc ni idea de si els ritmes son bons. De moment m’és igual, vaig fent a 155 pulsacions com a màxim, anar fent pulmons. Com que vaig matinar va ser agradable, fresqueta, tot sol a la carretera i baixada pel camí vell. Un caminet molt bonic que a partir de l’església de Sant Cerni de Nagol és converteix en un antic camí mitjeval; actualment trinxat per les motos de trial. És molt possible que sigui l’únic país del món ha on les motos trialeres tinguin preferència als camins històrics...Andorra es diferent !!!.


Per la tarda unes tibadetes a Perles amb la Santa (cada dia més) al sector Roc d’en Betriu. Cinc vietes amb un bon intent a vista d’un 6c+ bloquero ( per cobardia no em va sortir...) I la Santa esforçant-se i molt a un 6a (ets la millor).

Per variar diumenge vaig seguir amb l’entreno de fons. Rollers al Coll d’Ordino Canilluuuu- Plans de Mereig. Una pujada més mantinguda i còmoda que la de Certès. Bones sensacions però no en tinc ni fava de si els ritmes que porto son bons...Anar fent. La baixada des dels Tòtems fins a Canilluuu és molt tiesa i s’ha d’anar força al lloro; una patinada i t’incrustes directament al Palau de gel. A la carretera del Coll d’Ordino hi ha força trànsit malgrat que son les nou del matí i molts turistes i gent ignorant d’aquella que es fan els graciosos i et piten i et diuen coses quan et veuen pujar amb uns rollers als peus...en fi i ha de tot en aquest mon.
I per la tarda una peli amb la Santa (pobra ella que volia una cosa distreta...) Cartas de Iowa Jima una peli del Clint Eastwood. El tractament de la imatge i del color un 10. A mi la història em va agradar molt i els moviments de camera a les escenes de guerra estan força be. A l’argument queda molt clar (per si no ho estava) de l’estupidesa de la guerra i de l’honor, del servei a la Patria, de l’orgull de morir defensant un tros de terra i totes aquestes collonades militars.
Ja ho deien la Polla Records Un patriota un idiota.
Salut !!!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Que la música militar nunca me supo levantar..."si al segona guerra mundial haguessin escoltat a Loquillo...
Mishima

miquel ha dit...

Molt condensat ese peaso de cap de setmana. No has parat, potser vols quedar entre els 10 primers de la marcialonga?

Ricard ha dit...

Bon resum de la pujada a La Rabassa, gràcies per no explicar els meus últims km, et dec una birreta. El divendres que ve, espero estar a l'alçada.