Avui aquest post està patrocinat per Carving esports de la Cortinada (Ordino-Principat d’Andorra).
Han estat tres dies ben variats. El dissabte i diumenge platjeta, que per cert ho vaig aprofitar per quedar amb l’Ironman Miki, per rodar una horeta per la vora del mar. Vàrem anar tranquils, xino-xano, sobre 140 pulsacions com a molt i anar fent anar la llengua, que si tal que si qual, que si m’agradaria fer aquesta cursa, que si a mi l’altre....que si tinc ganes de neu
He fet platjeta he agafat una mica de ”bronço” i e compartit algunes hores de la meva vida amb un munt de gent desconeguda. Tots junts allà a la pila del greix. L’ iaia, la parella joveneta que es foten el filet, les “jaques” paques amb tanguilles marcant cel·lulitis, el quillaco escoltant el Luís Miquel a tota castanya. Ja sabeu... la platja a l’Agost, és el lloc ideal per relaxar-se...però va ser collunut.
El dilluns voliem fer unes vietes de sis llargs a Roca Narieda amb l’Albert Babot (a) el confessor i el Xavi Pastor (XP) (a) el destructor. Però els genials, Mauri, Molina i demés putelada dels predictors del temps ens deien plujes increïbles al Pirineu. Vàrem decidir fer un canvi de plans i fer esportiva a Coll de Nargó.
Fot un batec de sol i una calor que ningú diria lo dels xàfecs. Anem al sector del dipòsit i fem un 6a+ per escalfar (i quedem ben escalfats). Tot just busquem una nova via i fot un ruixat que ens fa corre fins el cotxe. Para de ploure i surt el sol i un altre cop calor. Me cago en el Mauri !!! Canviem i anem a Coll Piquer (I). Volem fer un remember de vies dels anys 80. Ambient de parapent 6b+ (reequipada) una excel·lent línia, llarga i mantinguda amb una placa final que tira més enrera del que sembla. I llastretes estretes 6b, una via que m’agrada força, és dura d’entrada però molt xula de moviments. Quan volem fer-ne un altre, comença un recital de llamps i trons i ens refugiem al bar Tahussa davant d’un plat de macarrons i unes cervessetes. Deixem passar l’estona i per tercer cop en el dia renegem del Mauri. Per tercer cop en el dia canviem de sector, Ara decidim anar a Perles, al roc del Betriu.
Mai en la meva vida el trajecte Coll de Nargó - Perles m’havia cundit tant. Un viatget relaxat, amb calma, gaudint de l’entorn i de la relaxació crerebral (XP DIXI) que els tres compartíem. Que agradable !!!!. Arribar a peu de via ja va ser una altre història. Calor i més calor. Però un cop a lloc o aprofitem. Fem Or Blanc 7a. Un pegue a Mitjana un altre 7a, que no surt i per acabar fem un 6c Performance .
Han estat tres dies ben variats. El dissabte i diumenge platjeta, que per cert ho vaig aprofitar per quedar amb l’Ironman Miki, per rodar una horeta per la vora del mar. Vàrem anar tranquils, xino-xano, sobre 140 pulsacions com a molt i anar fent anar la llengua, que si tal que si qual, que si m’agradaria fer aquesta cursa, que si a mi l’altre....que si tinc ganes de neu
He fet platjeta he agafat una mica de ”bronço” i e compartit algunes hores de la meva vida amb un munt de gent desconeguda. Tots junts allà a la pila del greix. L’ iaia, la parella joveneta que es foten el filet, les “jaques” paques amb tanguilles marcant cel·lulitis, el quillaco escoltant el Luís Miquel a tota castanya. Ja sabeu... la platja a l’Agost, és el lloc ideal per relaxar-se...però va ser collunut.
El dilluns voliem fer unes vietes de sis llargs a Roca Narieda amb l’Albert Babot (a) el confessor i el Xavi Pastor (XP) (a) el destructor. Però els genials, Mauri, Molina i demés putelada dels predictors del temps ens deien plujes increïbles al Pirineu. Vàrem decidir fer un canvi de plans i fer esportiva a Coll de Nargó.
Fot un batec de sol i una calor que ningú diria lo dels xàfecs. Anem al sector del dipòsit i fem un 6a+ per escalfar (i quedem ben escalfats). Tot just busquem una nova via i fot un ruixat que ens fa corre fins el cotxe. Para de ploure i surt el sol i un altre cop calor. Me cago en el Mauri !!! Canviem i anem a Coll Piquer (I). Volem fer un remember de vies dels anys 80. Ambient de parapent 6b+ (reequipada) una excel·lent línia, llarga i mantinguda amb una placa final que tira més enrera del que sembla. I llastretes estretes 6b, una via que m’agrada força, és dura d’entrada però molt xula de moviments. Quan volem fer-ne un altre, comença un recital de llamps i trons i ens refugiem al bar Tahussa davant d’un plat de macarrons i unes cervessetes. Deixem passar l’estona i per tercer cop en el dia renegem del Mauri. Per tercer cop en el dia canviem de sector, Ara decidim anar a Perles, al roc del Betriu.
Mai en la meva vida el trajecte Coll de Nargó - Perles m’havia cundit tant. Un viatget relaxat, amb calma, gaudint de l’entorn i de la relaxació crerebral (XP DIXI) que els tres compartíem. Que agradable !!!!. Arribar a peu de via ja va ser una altre història. Calor i més calor. Però un cop a lloc o aprofitem. Fem Or Blanc 7a. Un pegue a Mitjana un altre 7a, que no surt i per acabar fem un 6c Performance .
AB asegurat per XP al sector del dipòsit a Coll de Nargó
XP a Llastretes estretes a Coll Piquer. Coll de Nargó
Kantugansu a ambient de parapent. Coll piquer (I). Coll de Nargó
Ara si que el temps està més complicat. Però...em falten dues cintes. Ningú marxa fins que no surtin...Quin fart de buscar-les, fins i tot “el confessor” torna a una erre per mirar si ens les hem deixat....però no surten. Qui les te ? E mu triste de pedir pero e mas triste de robar!!!!. Tranquils que amb aquesta pau espiritual i mental que portem avui, no passa res companys....
Quins dies!!!! I ahir compartir tot el dia amb el AB i el XP va ser genial.
Gràcies companys.
Gràcies Santa !!!.
I avui a tornar-hi, encara que ara si que plou a sac.
Quins dies!!!! I ahir compartir tot el dia amb el AB i el XP va ser genial.
Gràcies companys.
Gràcies Santa !!!.
I avui a tornar-hi, encara que ara si que plou a sac.
Sol i calor a Perles
1 comentari:
El confessor... i esponsor de les samarretes trenca bicis...
por que yo amo la vida amo el amor lala lala soy un truan soy un señor lala lala ...
Hi ha coses que no s'han de dir mai
EL PASTOR DESTRUCTOR
Publica un comentari a l'entrada