La Mar i el nanu a Sant Llorenç
Be gent, desprès del primer impacte i del primer dia de retrobament amb els meus orígens ( si més no rocaires) ja ens situem i divendres tocava anar al Vermell ha on el Bernat es tenia de trobar amb el David per fer un entrenament en roca. I en una roca especial com és la de Montserrat. Jo tinc l’espatlla feta fosfatina i he decidit que avui no tibo. És a dir que faré d’assegurador. El nanu escalfa a un 6a+ i desprès passa a un 6b clàssic del lloc la via 45 aniversari. Va poc a poc, li costa agafar el tacte, però la fa a vista. Tot seguit el David munta un 7a. I el nanu va a vista; li costa llegir l’entrada i fa un sobre esforç però se’n surt. Més amunt a un dels passos claus de la via se’l treu be un paset més i se li escapa un peu...llàstima. Però tranqui que està súper be. Ell tot i així baixa amb mala cara. Una mica de terapia i s’anima.
Com que ja hem decidit que ens quedem a Sabadell el dissabte al matí passem per la Panxa del Bou que es jornada de portes obertes. Fotem unes tibadetes a uns blocs que tenen muntats. El Bernat està a la seva salsa. I a la tarda amb la Mar marxem cap a la Soleia, al sector Gruyer. Fem un parell de vietes per escalfar i fem un altre 6c clàssic la Parèntesi. Ja hi era fa divuit anys. És una via bonica. El Bernat se’l treu a vista, comença be la tarda. La Mar deixa muntat un 6c+ Els amateurs. I mentre ella s’està barallant a un 7b+ el nanu li fot al 6c+. Llarg i dur. Entre crits i esbufecs i entre mig d’algun “aleje” divertit també se’l treu a vista. Baixa de la via amb una carona de fet pols...que sembla que no l’hagi encadenat. Quan se n’adona està feliç, feliç...És guarda, forces perquè a la nit hi ha concurs de “lanzes”, a la Panxa del Bou entre mig de pizzes,
birres, i sucs naturals. Resultat un 6c+ i un 6c a vista. Està llançat.
El diumenge mentre esmorcem ens truca el David. “aquesta tarda ens podem veure al vermell?”. Cap problema i el Bernat súper animat.
Ens arribem al Roco a buscar al Jordi i a la Mar i marxem cap al Vermell.
El nanu i la Mar van caminant al davant nostre i el Jordi i jo anem al nostre rotllo que si ja, ja, ji, ji i anar fent...El David ja ens espera. Avui torno a tenir l’espatlla feta purè.
El Jordi i la Mar fan les seves vies i el Bernat diu que està fos. Escalfa a un 6a i el David li monta un 6c per acabar d’escalfar. Està mort i s’hi penja. La cosa no pinta massa be i s’ha de posar al 7a de l’altre dia. Nanu mitja hora de repòs i a tibar-li de nou. El David es fa un 7b/+ a vista i mentre xerrem amb el Jordi i la Mar de mil històries.
Venga Bernat fot-li. I a més has de passar cintes !!!. Bufa, rebufa. S’ho mira i remira. Va petat, petat, però li posa tot el que si ha de posar i el monta i l’encadena. És la cirereta d’aquests quatre dies: 7a al Vermell, passant cintes i a més davant del David. Està feliç, feliç... I jo tambè.
Be gent Salut i a tibar-li.
No passaran 18 anys més abans de tornar a la Soleia
Com que ja hem decidit que ens quedem a Sabadell el dissabte al matí passem per la Panxa del Bou que es jornada de portes obertes. Fotem unes tibadetes a uns blocs que tenen muntats. El Bernat està a la seva salsa. I a la tarda amb la Mar marxem cap a la Soleia, al sector Gruyer. Fem un parell de vietes per escalfar i fem un altre 6c clàssic la Parèntesi. Ja hi era fa divuit anys. És una via bonica. El Bernat se’l treu a vista, comença be la tarda. La Mar deixa muntat un 6c+ Els amateurs. I mentre ella s’està barallant a un 7b+ el nanu li fot al 6c+. Llarg i dur. Entre crits i esbufecs i entre mig d’algun “aleje” divertit també se’l treu a vista. Baixa de la via amb una carona de fet pols...que sembla que no l’hagi encadenat. Quan se n’adona està feliç, feliç...És guarda, forces perquè a la nit hi ha concurs de “lanzes”, a la Panxa del Bou entre mig de pizzes,
birres, i sucs naturals. Resultat un 6c+ i un 6c a vista. Està llançat.El diumenge mentre esmorcem ens truca el David. “aquesta tarda ens podem veure al vermell?”. Cap problema i el Bernat súper animat.
Ens arribem al Roco a buscar al Jordi i a la Mar i marxem cap al Vermell.
El nanu i la Mar van caminant al davant nostre i el Jordi i jo anem al nostre rotllo que si ja, ja, ji, ji i anar fent...El David ja ens espera. Avui torno a tenir l’espatlla feta purè.
El Jordi i la Mar fan les seves vies i el Bernat diu que està fos. Escalfa a un 6a i el David li monta un 6c per acabar d’escalfar. Està mort i s’hi penja. La cosa no pinta massa be i s’ha de posar al 7a de l’altre dia. Nanu mitja hora de repòs i a tibar-li de nou. El David es fa un 7b/+ a vista i mentre xerrem amb el Jordi i la Mar de mil històries.
Venga Bernat fot-li. I a més has de passar cintes !!!. Bufa, rebufa. S’ho mira i remira. Va petat, petat, però li posa tot el que si ha de posar i el monta i l’encadena. És la cirereta d’aquests quatre dies: 7a al Vermell, passant cintes i a més davant del David. Està feliç, feliç... I jo tambè.
Be gent Salut i a tibar-li.
No passaran 18 anys més abans de tornar a la Soleia
2 comentaris:
Isidre, exelent crónica dentetes del finde. I es que t'ha posat sentimental. Felicitats pel progrés del Bernat. I aquesta espatlla que? La farem arreglar de una p... vegada per totes, o que? Si vols , jo tinc el nom d'un bon planxista que....de fet, dimecres el vaig a veure per l'Esclafoides.
Isidre
quelcom mancava adins meu,
gracies Isidre..... i també per presentarnos al magnific Bernat
jordi
Publica un comentari a l'entrada