dimecres, 26 de setembre de 2007

PASSIONS



La cosa avui va de passions. No de passions amoroses, això es un altre tema.
Una la que ens uneix a molts dels que em visiteu: L’esport, la muntanya i en concret l’escalada. No cal que us expliqui res quan una afecció es viu amb la nostra passió. Molts cops penso que som uns ionquis de la roca. Que l’olor de la roca, la corda i el magnesi a les nostres mans...es tot un “xute” per les nostres neurones. Difícil d’entendre pels que no estan pillats a la roca. Tant li fa que siguis tapiero, bigwellero, que facis esportiva, bloc o un 6a com un 8b. Si estàs pillat u tens cru....Però que feliç !!!! o no?.
I l’altre passió, parlo per mi, es tenir la “puta” sort de poder treballar amb el que t’agrada...quina bogeria.
Ahir em tocava entreno de resistència llarga i estava hipermotivat per fer-lo. És a dir que desprès de berenar amb el nanu, comentar la compe del dissabte i fer plans pel cap de setmana, vaig anar de pet al roco. Ipods a les orelles i Ben Harper (Live From Mars, és una canya). A mig entreno ja tenia els braços infladots, infladots... No cal que us digui a que s’assemblaven (horari infantil). Però, mai por, seguia tibant com un ruc fins que una mà es va escapar d’una pressa i al moment noto com una humitat, la miro i un súper bistec al mig del palmell. Nota pels que no escaleu: un bistec és quan et salta la pell i et quedes amb la carn... Bufa com pica el cabró. L’Eugènia (gràcies) em fa una primera cura per que pugui seguir l’entreno...Faig un quart d’hora més i la cosa diu que prou !!!!. Però content. Pràcticament ho he fet. Ara una sobredosis de Blastoestimulina (la pomada mircale!!!) i avui més.

Parlant de passions...Quan començo el dia faig una tourneè per una sèrie de pagines del internè...que si blogs, premsa i pàgines de fotografia. Hi ha un fotògraf d’escalada (ja li he pillat algunes fotos) que avui ens ensenya com el tio es penja per fer les seves imatges. Ha de ser flipant poder, fer aquesta feina... Hi ha d’altres fotògrafs que fem feines menys arriscades i no ens cal penjar-nos físicament. Però molts cops si que ens cal penjar-nos per poder fer una feina. Si em deixeu (i si no també) avui us deixo un link per que pugueu veure alguns treballs meus. Heu de linkar a museu, expos temporals i als links: Tabac (fet amb uns companys) Famílies i Andorra 45 mm (fets en solitari).
Au penya salut i a tibar-li o no !!! Però sempre amb passió, si no estem llestos us ho dic amb “fundament” .

3 comentaris:

miquel ha dit...

A tu no et fa falta cap montatge per fer diagonals sobretot bones fotos.

De la expo ja saps que la meva favorita és la de les dues yayes a través d'un túnel. Cada cop que la veig m'imagino noves històries.

Bona escalada i que millori el "bistec".

reflexions en català (marc) ha dit...

No, no és difícil d'entendre. Ja es veu que la muntanya i l'escalada són una droga per a tu. Tant de bo totes les drogues fossin així.

En canvi, a mi tot això em caga. Sóc un cagat, hehe.

Jo també treballo amb el que m'agrada, però no tinc una passió com la teva. O potser sí i no me n'adono. Tant entusiasme segur que no. Quina enveja!

Salut!

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信社,徵信社,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信,