dilluns, 22 d’octubre del 2007

CADE A LA PARET D'ARAGÓ. 550 metres 6c/Ae (V+ obligat)


La paret d’Aragó és una d’aquelles tapies que sempre me la mirava de lluny, de l’altre banda del congost, fent alguna via de la paret de Catalunya i sempre em mirava el recorregut de la CADE amb admiració. Des de l’altre banda del congost és veu una línia al·lucinant, vertical i s’intueix aèria. Un viote obert l’any 1977 !!!!. Però sempre em feia respecte, la solitud del lloc, la llarga aproximació i el complicat descens. En definitiva una via d’aquelles que dius: algun dia la faré. Ves per on que em truca el Patrick. Dissabte vols fer la CADE ?. No tinc temps de reflexionar sobre la pregunta i encara menys en pensar-me la resposta que de la meva boca surt un si contundent. Mirem ressenyes preguntem temps, mirem aproximació i descens, parlem amb algú que l’ha fet...i tothom l’ha fet amb força llum de dia. Tenim clar que la aproximació son dues hores, la via de 8 a 10 i el descens (tothom ens deia molt liat, no fer-lo de nit !!!) dues hores més; si contem horaris extrems son 14 hores de treball i no hi ha tantes hores de llum a finals d’octubre....
A les cinc del matí del dissabte sortim del “pàrquing paret d’Aragó”, amb els frontals i l’aproximació del Paca (feta a onaclimb) i amb bona orientació, sobretot del Patrick, comencem el camí. Trobem força be el barranc de descens, amb els frontals anem de conya pel mitg del barranc fins trobar les dues fites a l’esquerra que ens indica que l’hem de deixar i em de seguir per dins del bosc, camí molt fet i amb alguna fita ens porta directes a peu de paret. Dues hores des del cotxe, son les 7 i poc del matí (perfecte) busquem el peu de via i el trobem. Una fletxa marcada a la paret amb un bell burí al mitg ens indica l’inici. Tenim dotze hores i mitja de llum per endavant.
Reunió 7
Tenim la intenció de no empalmar cap llarg , farem els disset llargs de la via. El Patrick farà, segur, els llargs més difícils de primer, els dels 6c. I la resta a repartir. En total ell en fa dos mes que jo.
La via és molt guapa. Els quatre primers llargs fins a la erre de la feixa son de roca trencada i no passen del V+. Es fan be. Aquesta quarta reunió es l’inici de la primera part dura de la via. Surts a una placa mig equipada amb parabolts i claus, 6c o Ae. Els dos llargs següents no passen del V+, guapos i amb bona roca. El vuitè llarg, és un altre llarg de 6c o Ae. I trobes algun parabolt i claus i la fissura desplom es pot equipar be amb friends, ajudanta d’una sabina molt elàstica. El següent llarg és de V grau amb un petit tram de 6a amb una roca brutal. El llarg del 9 al 10, tens un passet de A0 que et porta a una fissura tècnica de 6a, amb algun clau, es protegeix amb friends. Dos llargs de V+, per diedrets, molt divertits i un flanqueig aèri, ens porta a la erre 12. En aquesta reunió comença un nou mon dins de la via. És la part més aèria de tot l’itenerari. Senzillament espectacular.
La reo 12 és un autèntic balcó al congost i a la paret de Catalunya, aquí parles de tu a tu als voltors i pots observar moltes de les línies de la paret de Catalunya. Surts d’aquesta reunió per un llarg de V, a l’entrada de l’erre 13 està una mica trencada. Un llarg de V ens porta a la reunió 14. Un pas pèndul cap a l’esquerra (6b) et porta directa a un fisura/diedre de 6a equipada amb claus i pots posar-hi friends a sac, sortida cap a la dreta a un placa i reunió a una cova. Un llarg de V/IV ens porta a una erre/excursió fins a l’últim diedre (IV/V) amb una vista als teus peus flipants .... Paret de Catalunya des de l'erre 7

9 hores 30 de via (em posat més temps del que ens pensàvem) a corre, literalment, a corre. Ens queden just 2 hores de llum. Trobem força be el caminet (fites) que ens porta a la grimpadeta de IV. D’aquí fins al cim de la paret anem a pinyó. Anem trobant fites, arribem al cim (dues fotos) quin paisatge !!!. Correm pels plans, baixades que ens han de portar a la fita que ens indica el destrepe que diu el Paca (no ens mola massa) i cinc minuts més enllà hi ha un collet molt marcat ens hi arribem i surt un caminet perfecte que porta al poble de l’Estall. El seguim una estona i un moment donat tallem cap a l’esquerra directa al cotxe...Son les set i trenta minuts de la tarda. Hem sortit a les cinc i quart del matí.
Quina tunda. Ha valgut la pena un 10 de via !!!!
Entrada a la erre 11

Apunts de la via:
13 cintes, més reunions, joc de friends (del 0 al 3 repetit), semàfor aliens, tascons petits (tant sols en vàrem posar dos).
Frontals
Horaris:
Aprox.
Cotxe, passem la cadena, passem per uns camps i girem a la dreta per trobar una fita i ja ens posem al barranc (llera d’un riu) tot avall, de fet podríem arribar a l’embassament. Fins les dues fites que ens indiquen que em de sortir (1h i 28 minuts). De les fites al peu de paret (caminet amb alguna fita) 30 minuts. Total 2h.
Via.
Nosaltres hi vàrem posar 9h i 30 minuts. No hem empalmat cap llarg.
Descens.
Corre/corre. De l’última reunió fins el cim 0,54 minuts. Cim-collet amb un rètol de fusta 0,18 minuts. Collet-cotxe 0,33 minuts.
Total 1h i 45 minutsTOTAL 13h i 15 minuts d'activitat


Llarg 9è


Llarg 11è


Paret de Catalunya des de l'última erre. Hi ha gent?



Cartells indicadors, per baixar del cim de la paret
Nota: la foto d'inici treta de la pàgina d'onaclimb



9 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt be Gator! makina!

nosaltres varem estar dilluns mati a la panxa(currant), per la tarda fent la villaverde de terradtes per anar a dormir a riglos i l´endemà la carnavalada al pison
Al nou refugi de riglos hi havia un homentage a escaladors en actiu de mes de 70 anys amb la presencia de cerdà,anglada, pons, carlos soria i varis pioners mes de riglos, va estar emotiu veura com pot durar tant el fanatisme

riglos es una pasada

j.rubio

PGB ha dit...

Carai Isidre, chapeau!!!!
Brutal l'escalada, se us felicita! Aixo si que son ganes i motivacio!!!

Ens veiem dijous a la panxa del bou? :)

Raquel ha dit...

Ostres Isidre... Montrebei... quina enveja!! Jo encara no m'he atrevit a anar-hi... a veure si aquest dissabte aguanta el temps i em puc estrenar amb el Díedre Gris!

Isidre Escorihuela ha dit...

Ei Raquel el Diedre gris guapa via !!! Jo estic buscant parella per anar-hi el proper cap de setmana. Aquest dissabte l'estaven fent una cordada.
Sort

Raquel ha dit...

Doncs just avui he trucat a en Piju per preguntar-li si calia portar el camalot 4 (tal i com diu la guia del Soldevila), i aleshores m'ha dit que millor fer el díedre gris a la primavera, que ara quasi no li toca el sol. M'ha aconsellat anar a fer el díedre Daubert (s'escriu així?). Així que, en principi, anirem a fer aquesta (que ni jo ni el company de cordada hem trepitjat Montrebei... millor començar per les bàsiques!!).
Tu has trobat company de cordada pel díedre Gris? Compta que ara no hi toca el sol fins a mitja tarda!! (és que a mi el fred em mata!!).
Nosaltres pujarem divendres al vespre i dormirem amb furgoneta al pàrquing de la vessant d'Àger. A veure si ens veiem (i ens reconeixem... je, je... donat que no ens coneixem les cares!!).

Raquel ha dit...

Isidre, el díedre es diu Audoubert... je, je... i no Daubert... no m'estranya que em costés trobar les ressenyes al google!!

Raquel ha dit...

Total, que al final no anem a Montrebei... snif!! Bé, sort que la paret no es mou de lloc!! Finalment anirem a Vilanova de Meià, a fer la Taca Romesco. Ja miraré si tu has tingut sort i has anat al Díedre gris!!
A reveure!!

Isidre Escorihuela ha dit...

Ei Raquel, en principi i vaig el proper cap de setman el del Pont. El diedre Audoubert ja me l'havia mirat. Crec que és un pel més facil que el diedre gris.
Sort a Vilanova. A mi em toca fer esportiva amb el nanu.
salut i haviam si coincidim un dia

Raquel ha dit...

Doncs ja miraré a veure com t'ha anat!! A mi em toca fer esportiva amb el peque pel Pont...
T'aniré seguint!