MALANYEU, PERLES... I UN "GRIPASSO"

Dissabte a les nou del matí sortim d’Andorra el Patrick, la Marta, la Santa, la petita Naima (3 anyets) i el meu “gripasso”. Destí: Malanyeu, les taules de la llei. Cap dels que anàvem al cotxe i havia estat mai. Lloc recomanat pel K i pels col·legues de Sabadell. El lloc és guapísim val la pena més d’una visita. A un quart d’onze som al pàrquing i fot un gel de por. Xino-xano, al pas de la Naima arribem a peu de les taules i fot sol; això promet... de fet escalem amb maniga curta i algun valent sense samarreta. Al principi estem sols, però en poca estona arriba força gent i algun d’ells bastant desagradable i força bronques... Hi ha de tot a la vinya del senyor. Nosaltres a lo nostre. Escalfem a la Perepunyetes un 6a guapo, montem un tope rope per les noies. Passem a la via Pixapins un 6b bonic amb algun passet. Animat perquè de moment em trobo força be fem Pasión Maldita un 6c de 25 metres xulus i de continuïtat. També surt a vista. Ara si que el meu gripasso ja comença a treure el cap. El Patrick fa a vista Iván i venen 45 metres de via, se la treu a vista. Jo em trobo fatal i li faig un toperope i a mitja via ja m’he penjat dos cops i baixo...estic mort, m’abrigo menjo una miqueta i acabo el dia amb un 6a+, molt bonic, Che Boludo, el faig tranqui entre estossegada i estossegada arribo a la cadena...Baixo i cap a casa. Estic mig enfebrat i com si una locomotora m’hagués passat per sobre...Tant sols penso en demà el nano a d’anar a tibar !!!!. De moment avui ha estat un dia genial un lloc per tornar-hi segur.

Diumenge toca Perles a les deu sortim d’Andorra el Patirck el nano, jo i el meu, ja, “megagripasso”. El Nano ho te clar vol encadenar un dels 7a més bonics i durs de Perles Cent heretgies. Avui serem tota un troupe venen els col·legues de Sabadell.. riures segurs. Estem al sector Roca de Perles o Agulla de l’Alba; per entendre’s ha on hi ha Tos de Gos...Estalviaré les vies d’escalfament que son les de sempre. Jo m’arrossego per Tos de Gos (6c) estic ben cardat. Avui tot el dia amb el plumes posat, gelat i assegurant a tothom. El Patrick i alguns dels de Sabadell fan Cent heretgies a vista. I el Bernat al primer pegue (que en realitat és el tercer sumant els dos anteriors) està molt nerviós i quan ha passat un tram dels durs no posa be un peu i cau...Quina mala cara i quin pique... Tranqui nano, descansa una horeta i li fots un altre. Passa l’horeta entre riures amb els col·legues i més vies a vista, aquesta penya del Vallès leviten per les vies.
A un quart de quatre el Bernat em pregunta ja ha passat l’hora ? Si, xai, ja hi pots anar. Jo no hi vaig a veure’l em quedo al sol, per no posar-lo nerviós. L’assegura la Mar...L’estona passa i no se sent ni cap NOOOOO ni cap BIENNNN...Al cap de l’estona be la Mar em mira i em fa l’ullet, i em diu se l’ha currat, a lluitat molt i se l’ha tret...Al seu darrera treu el cap el xai petit amb una rialla que ho val tot. Felicitats xaiet una abraçada i un petonet que per alguna cosa sóc el pare. S’ha tret Cent heretgies al quart pegue. Un 7a amb majúscules. Felicitats nano. Jo estossego i estossego !!!!.

La foto d’avui no te res a veure d’escalada però és d’un gran fotògrafa Desiree Dolron, està exposada a Madrid (Reina Sofia) fins el 31-12-2007.
Salut i a tibar-li