Bàlsams i graus collats. Entre la Bucòlica i Genat..i anar passant

Ja en porto quatre, de caps de setmana, quatre de tormentes personals... Be, però això és un bloc de tibantor variada, no de salses rosses barates...
El dissabte desprès de molts mesos aconseguim el Jordi P. I jo coincidir a la paret bucòlica. L’idea inicial era fer la via Pas d’estrès, però fem un canvi de plans i decidim fer la Bàlsam del Tigre (la clàssica de la paret). Ell arriba amb un company. Cordada de tres. Ens repartim els llargs; és fàcil són sis llargs, dos per cap. Dit i fet...Però la veritat és que a cada canvi (començo jo) hem faig el boig i vaig tirant roca amunt. Finalment com aquell que no vol m’he fet tota la via de primer. La via és MOLT disfrutona. Tens un passet aïllat a la sortida del segon llarg i un altre passillo (putejador pels petits, com jo) al penúltim llarg. Els dos me’ls passo en lliure, però la del penúltim llarg una relliscada del peu fa que no me’l tregui a vista...en fi en lliure amb una caiguda. La via val molt la pena i és molt ràpida de fer.
Com que ens em quedat amb ganes de tibar més, al baixar anem directes al peu de la via la Segunda oportunidad (s’arriba amb una corda fixa). Son dos llargs un de 6b i el segon de 6a. Ara som el Jordi i jo...Em torno a fer el loku i tiro jo de primer els dos llargs. Aquí la roca , a l’inici, no és tan bona. Els primers metres són finetes i amb els seguros llunys. La placa de 6b és espectacular, curta però molt guapa. Aquí la roca és excel·lent, però crec que no és 6b ni de conya ja li podem pujar grau. L’entrada és a blok, bons kantus per les mans però peus volats i desprès a posar-s’hi be i aguantar-li. Els moviments són boníssims. Em surt amb una caiguda... El segon llarg, amb roca compacta i finet amb un pas d’equilibri fi. Be, una via per la col·lecció i per acabar una jornada excelent. Bona companyia i un dia primaveral espectacular.

I diumenge... com que tenia de fer mal temps pel sud (he,he,he...aquets dels temps) anem amb el nanu cap a l’Ariège. França per nosaltres és com anar a d’altres punts de Catalunya. Els llocs son bonísims, ben equipats i el grau de l’Ariège és famós per ser un grau colladísim.
Aquest diumenge ens dirigim a Genat un lloc 10. Nosaltres ho tenim a 97 Km de casa. Bones vies (més de 50) del 5c al 8c. Paisatge molt bonic i tranquil, molt tranqui,l i tope de sol. Un bon lloc. Pels dos és el primer dia que hi anem...però les vies es troben be. Això si el grau està collat, força collat, mig grau seguríssim (és típic a l’ Ariège). Nosaltres escalem als sectors: Altaïr, Tsunami i Corvus.
Al sector Corvus escalfem a les vies Corax (6b-7a) fem el primer llarg i la via Corvus (6a+-7c) primer llarg. Al sector Tsunami fem Pegase 6b i Mort aux vaches 6b+. Vies durilles, estan un pel sobades. Son vies d’aproximació a diferents rutes de vuitè grau. I al sector Altair, el Bernat (que diu que està cansat dels entrenus) es treu al segon pegue la via Altaïr un 7a+ dur i jo faig un 6b molt guapu que és diu La nebuleuse du crabre (droite) 6b. A la dreta d’aquesta via hi ha un 6c+ (dur) que mi poso, el monto tot...però estic cansat i ja no el torno a provar...
Un bon lloc per recomanar, com molts llocs de l’Arège. És una bona alternativa.

Salut gent !!!