BERNAT+MANDANGA=7c ENCADENAT

La Mandanga és una via de Tres Ponts. Un 7c reconegut per tothom. 35 metres de via, amb una secció dura d’uns 10-15 metres de xorreres, nyapes, invertits, cantus bons i sortida amb “mantel” per entrar a un diedre amb sortida tècnica quan vas inflat !!! I tot plegat desplomat... Un viot. Be ho diuen els que l’han fet, perquè jo m’he dedicat a assegurar, sis vegades, al xaiet Bernat. Sis tientus és el que li ha costat encadenar-la.
El Bernat és una xaiet de 13 anyets carregat d’il·lusions i somnis verticals...

El nanu està en un moment de compensació d’entrenament (li queden dos dies) i tenia de buscar un 7C per provar sensacions. Desprès de demanar a diversa gent sobre un 7c a Tres ponts ens decidim per la Mandanga (o Mandinga pels locals). Una via de 35 metres de continuïtat amb una secció dura. El dissabte per al tarda baixem a Tres ponts el nanu, el Tala, l’Eli i jo. Desprès d’escalfar el xaiet decideix dedicar-se, durant el cap de setmana a provar la via. La monta amb paciència mirant les seccions i a la sortida “del mantel” (ell ho diu així per situar-se) cau unes quantes vegades fins que troba el seu “mètode”. Be la via ja està muntadeta. Ens queda poc temps de tarda i li fot un primer intent: resultat tres caigudes, però baixa amb un somriure de satisfacció i complicitat. Deixa la via muntada per l’endemà tenir feina avançada.

El diumenge ja som uns quants d’Andorra rodant per Tres ponts, més dos col·legues (dels bons) de Sabadell. Ritual del Bernat, escalfa primer a un 6b i desprès a un 6c (decotat aquest any a 6b+ ¿...?). I li fot un primer intent a la via, Una caiguda a una secció dura de nyapes. Passa una horeta i un segon intent. Una caiguda més amunt a un invertit. Passa una horeta més....I així fins a les cinc de la tarda quan ja tothom ha marxat de Tres ponts menys el xaiet i el dos col·legues de Sabadell. Serà el quart pegue del dia i em diu que està cansat i que la fa per desmuntar-la, L’animo dient que aquest serà el bo, segur que si...i el motivem com podem. Suposo, que no porta la “pressió” de fer un pegue d’encadene i el tiu flota per la via (ei no és amor de pare!!!) passa la secció més dura i li queda un dinàmic dur per sortir “del mantel” es llença a la pressa bona i la pilla. Tots tres cridem i l’animem a tope i ell des de 30 metres del terra ens mira amb una rialla que no te preu, li queda el diedrillo i la sortida tècnica. Reposa una miqueta, com pot, s’ho mira i lliga la via...Bufa !!!! Quina adrenalina el seu primer 7c. Ha estat impressionant. El nanu baixa dins d’un núvol i va dient 7c, 7c, 7c !!!! Flipat. Els tres l’abracem, petonets, rialles i animalades vàries i el bo del Jordi li fa un regalet.... I el xaiet em diu “fa menys d’un any tremolava pels 6bs de Tres Ponts !!!!”. Trucada a l’entrenador i més felicitat.
Genial. Perdoneu que hagi fet de pare però és genial veure com escala el teu fill un 7c. Aquest dia el recordarem tota la vida !!!!

Salut gent...