dilluns, 17 de març de 2008

DE L'ARCADA... A LA SOLEIA (passant pel Falcó)



Els d’Andorra hem tingut sort de poder pillar tres dies seguits de festa (el divendres celebràvem la nostra consti.)...
El plà era fer tres dies d’escalades per terres catalanes, amb els col·legues de Sabadell.
Començaríem divendres per la Cova de l’Arcada (Montserrat). L’escalada montserratina em torna loku...I tenia un deure pendent Eh Petrel !!! el 7a que em va rebutjar just arribar a l’erre i el nanu podria provar algun 7b d’aquells tant llargs...
El divendres, però, som el nanu i jo sols a tota la cova de l’arcada incloent la desdentegada. Quina flipada, tot aquell racó de roca per nosaltres dos solets. Sol i una temperatura primaveral excel·lent, ens fan gaudir de nosaltres dos i d’unes escalades guapísimes. Escalfem a uns 6b’s, i el Bernat hem monta Eh Petrel levitant...Quina enveja... El nanu em motiva i m’anima. Amb alguns esbufecs aconsegueixo encadenar-la !!!!. El peque es posa a un 7b de 36 metres llarguíiiiiisim...però avui no te un molt bon dia i li fot dos tientus...però va mort. Està petadísim d’una setmaneta de molta càrregua al plafó...Acabem de passar el dia provant algunes altres vietes i gaudint de la tranquil·litat màgica del lloc.


El dissabte amb els companys de Sabadell baixem a Arbolí i en concret al Falcó. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest lloc és per la llargada de les vies i la llargada dels seguros. Jo no hi havia escalat mai i em va agradar molt, tant el lloc, les vies i l’exercici mental que en algunes vies s’ha de fer. Un lloc per anar-hi sense cap tipus d’excusa, potser ara amb la caloreta no és el lloc ideal...Nosaltres vàrem fer Borinot 6b (llarg 1), guapa via que segueix el llarg amb un 7a. A vista surt La millor de... un 6c fantàstic, un 10 de via. Te de tot, tècnica, atlètica distància entre els punts, llarga una gran via. Passant cintes i a vista Pere mata un 6c facilot, amb una entrada bloquera si ets petit i una sortideta amb placa... És fa be. El Bernat és posa a un 7b de 40 metres !!!! Diu que molt xulo, però no l’encadena. I jo per acavar el dia (que ja feia mooolta calor) em poso a un 6c+ espectacular llarg, amb un final físic. En aquesta via ja em sento cansat mentalment i em deixo anar i no l’encadeno...En fi un bon lloc sens dubte. Llàstima que ens esperen d’hora a casa. Es per repetir.
El diumenge els companys de la Panxa del Bou, tenien sortida social, és a dir que el nanu i jo tornaríem a sortir sols. Aquest cop retornarem a la Font Soleia, en concret a la Paret Gran i a l’esperó del Dauet. El nanu esta feliç, però està clar que això de no encadenar “res de bo” el te una miqueta apagadot. El seu preparador li ha dit que provi un fantàstic 7a+ de l’esperó del dauet Siluetes de cristall un bon 7a+ amb una secció dura; desplomada amb uns passos de bidits, sortida d’aguantar-li fins al bombo final. Una bona via. L’encadena al segon intent....Però avans em fet un 6c de la Paret Gran per flipar (és el de la foto). Una fissura guapísima.... Quin lloc tant i tant genial la Soleia. La Soleia, és la Soleia vies dures (tècniques i físiques) i amb el grau de la zona ;-).
Hi tornarem aviat...Amb els col·legues. Quins records de mitjans dels anys 80...Bufff com passa el temps.


Salut gent i a tibar-li fort.

4 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats Isidre per l'activitat.
Salut!!!

Raquel ha dit...

Felicitats pel 7a!!
Això són tres dies ben aprofitats!!

Marieta ha dit...

enhorabona per la eh petrel!
Per cert...la siluetes de cristall és duríssima! Jo la vaig provar durant un temps i res....UF

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信社,徵信社,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信,