dilluns, 3 de març de 2008

Os de Balaguer, segona incursió


Desprès de la tunda del dissabte, aquest diumenge, amb el nanu volíem fer una miqueta d’esportiva i vàrem pensar baixar a Os de Balaguer. La veritat és que va anar just que a mig camí féssim mitja volta per culpa d’una boira espessa que ho tapava tot, però....la fe ens va fer seguir i al final el sol ens va donar un dia esplèndid, radiant i primaveral...

Os de Balaguer, te una escalada particular, hi ha algunes vies que a l’inici semblen que estiguin trencades (però aguanten), aquests trams inicials solen ser tècnics per acabar amb una escalada més física i un pel atlètica. Per norma les vies oscil·len entre els 20 i els 30 metres i normalment amb 12 cintes en tindrem prou. Per a mi és un lloc agradable, no per anar-hi cada cap de setmana però per fer-hi escapadetes si està prou bé. Pots trobar vies del V+/6a fins a un 8a, però hi predominen del 6c fins el 7b+. Un lloc agradable. I tambè podem veure la Cova dels Vilar amb pintures rupestres...

El nanu hem, diu que està motivat i te ganes de tibar ( i mira que porta un “tueste” d’entreno...). I jo avui em sento cansat, mentalment i físicament. Ell te clar que vol escalfar (i escalfem) al que per ell és un dels 6b+ més bonics de la terra (és molt bonic la veritat) Aida, al sector que porta aquest nom. És tècnic i d’aguantar-li a dalt de tot.
Un cop escalfats em mira i diu monto Masala, un 7b d’aquest mateix sector. Fa un petit sostret, que sembla dur i amb una sortida tècnica. El monta, s’estudia els passos i diu que ho te clar, que li sembla un bon 7b i que és bonic...Ell segueix el seu ritual “quina hora és?”. Tal, “doncs d’aquí una horeta hem pots avisar ?”... I s’aïlla i ja no se’l mira més. M’assegura a mi a un 6c, La vall del vent amb una entrada difícil, la secció intermitja és fa be i la sortida és molt atlètica. Val la pena fer-lo, l’encadeno però estic esgotadíssim...
Passa l’horeta, i el xaiet decidit es posa al 7b, pels passos del sostre levita (i no és amor de pare ;-) ) és curra perfectament la sortida i la resta va aguantant. Encadenat al segon intent. Molt be nanu... Diu que és molt bonic i que ara no l‘ha trobat tant dur com el primer intent.
Seguim el dia...Ell encadena a vista un 7a tècnic i llarg, Lesió continua, del sector L’heretge. Jo m’arrossego, però m’arrossego, per un 6b+, l’Eriçó, molt maco del sector Aida. El Bernat acaba un 6c que jo ni li he pogut treure el pas duríssim de la via, que és diu La vall dels faraons al sector l’heretge i per acabar el dia picat en el meu amor propi faig un 6b del sector L’heretge que és diu Self control. És guapu, tècnic a baix i més atlètic la part alta, xulo, val la pena fer-lo.

En definitiva el nanu triomfant com el Cola Cao i jo patint com un condemnat. Però ha estat un molt bon dia. Un cap de setmana genial. Fent cordada amb el xaiet i gaudint a tope d’aquest amistat pare/fill i escalador/escalador...En el fons que més puc demanar?
Salut gent !!!!!

3 comentaris:

isaki ha dit...

Esteu imparables, no? Bones escalades i bona companyia que més es pot demanar.

Mingo ha dit...

Felicitats Isidre.
Veig que el teu Nano et porta a escalar, això és fantàstic.
Salut

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信社,徵信社,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信,