SENZILLAMENT TAGHIA

Bé , ja m’estic resituant, m’estic tornant a acostumar als sorolls de cada dia: cotxes, mòbils, veïns paranoics, la tele !!!! el despertador que sona d’hora per anar a currar i no a tibar, a les olors... si, si les “nostres” olors... En fi ja estic a “casa” .

El Taghia, ha estat més que anar a escalar...Crec que encara i podem retrobar aquelles petites i grans coses que ens fan sentir la vida amb una intensitat que quasi havia oblidat. El lloc, la gent, el temps que passa tranqui (las prisas matan amigo) els nens, les tapies, el sol, el cel blau intens... i la roca...Deu meu quina roca !!!.

Arribar al Taghia és una bona aventura, quan et diuen que està lluny penses amb la distància quilomètrica, però amics, no és tant sols els quilòmetres el que fan que un lloc estigui més o menys lluny és el temps i l’espai que t’envolta que et fan sentir al cul del món i us asseguro que això es flipant. Nosaltres desde Marrakech i vàrem posar vuit hores, quasi interminables, de transport terrestre. Amb una escala per canviar de vehicle i dinar inclòs ha Azilal, últim gran nucli. Canvi de vehicle per poder transitar per una pista llargísima que s’enfila fins els 2.700 metres d’alçada. El pobre trastet carregat amb 14 tios plens de trastos de tibar, més els passatgers que vàrem anar recollint pel camí. Efecte del pes i la calor: motor rescalfat diferents vegades. Arribada a Zaouia un te verd a la menta (whisky berber) i unes pastes flipants a la gite Oued Ahansal del simpàtic Amagar Mohamed (+ 212 (0) 72868476 mohamedamagar@yahoo.fr). Aquí ja pillem les mules i per una caminet de muntanya arribem al Taghia de negre nit. Ens rebem el Said Masaoudi (023 45 92 90 i +212 (0) 68246536) i la seva família és la gite Tawajdat (la del Said) nosaltres vàrem triar aquesta i la vàrem encertar: acollidors, generosos, atents i uns preus més que econòmics. El Said t’organitza tot el muntatge; Marrakech, Taghia. Tot perfecta.

Les vies:

Entre tots vàrem fer les següents vies.

A la Paret de les Sources. A 15 minuts de la gite i amb un descens molt fàcil, caminat per unes vires.

Le rêve d’Aïcha 225 m 6a+ (V+). Espectacular diedre amb roca coralina. D’una adherència bonísima. Primer llarg estrany. Personalment no crec que sigui la més guapa de les Sources. Portar estranguladors i/o alien groc i verd.

Belle et Berbère 300 m 6b+ (6a+). Una via molt guapa i molt mantinguda. La línia es trencada per les repisses de les reunions, però els llargs de 6b+ son senzillament antològics. Amb un llarg de 6b+ de 50 metres espectacular !!! i els dos darrers son boníssims. Roca súper (a la francesa). Segur que és la via més assegurada del Taghia. Però ull s’ha d’escalar...

Classe Montagne Epinal 200 m 6c+ (6a+). Molt bons els tres primers llargs, Val la pena fer-la. Al lloro la sortida de l’erre per fer el 6c+. No us fieu del 6a+ obligat. S’ha d’escalar !!!

Zebda 260 m 7b+ (6c+).Espectacular i mantigunda. Via dura. Nosaltres dos (el nanu i jo) no la vàrem fer.

Jbel Taoujdad (2600 m)

Impressionant paret. Roca increïble, adderència excepcional. Els peus de les vies a una hora de Taghia. Baixada entretinguda, millor no caure... Ràpel de 40 metres per arribar a un primer coll.

Au nom de la réforme 300 m. 6c (6b). Un clàssic del Taghia. S’ha de fer !!! Tota la via molt guapa. El llarg de 6c i el 6b+ “súpers” l’últim llarg de 6b un pel més fàcil. S’ha d’escalar....Diuen algun alien groc pel final. Nosaltres no el vàrem posar.

A boire ou je tue le chien 250 m 6c (6a). Més dura que el nom de la réforme. Nosaltres no la vàrem fer. Com deien uns bascos “corre el aire entre seguro y seguro”. Millor portar algun catxarrillo mitjà.

Jbel Oujdad (2695 m)

Baraka 680 m 7b (6b). El nanu i jo no la vàrem fer. Una hora d’aprox. I una baixada llarga, complicada i amb un ràpel ens va fer desistir (ja tindrà temps). Diuen que una via molt maca. Última part més alpina. Varietat d’horaris des de 6/7 hores totals fins a 9/10...Depèn de la cordada.

Paret d’Ifrig

Canyon Apache 280m 6c (6b). El nanu i jo ens la vàrem saltar. Via mantinguda, guapa i dura. Accès entretingut, però no complicat i la baixada igual. Roca brutal

Paret de la Cascada

Una horeta o horeta i mitjà. I toca el sol de ple.

Elf Minuten 250m 6a+. Única via que vaig abandonar. A la guia et diu que amb uns aliens mitjans en tens prou, que està equipada. Doncs be, no està equipada. Primer llarg a pel i el segon un pitó. S’ha de dur friends i tascons. Ja ho sabeu...La vàrem cagar.
Impressionant paret.

També vàrem fer un dia d’esportiva al sector Al Madrassa. Ombra tot el dia. Grau dur i roca per flipar. Bones vies, la veritat. Costa posar-se a lloc...Tens la tapia al cap i acabes amb la pell trinxada. Nosaltres o vàrem fer l’últim dia desprès d’estar tibant cada dia i es notava força.

En definitiva, un lloc 10. Val molt la pena. Roca brutal i vies guapísimes. Porteu sempre material pels ràpels (els nens es tornen boixos amb les cintes i els mosquetons). Sempre que poden (que es sempre) desmunten les instal·lacions fins i tot les de Baraka. Reforceu els ràpels, uns bascos es varen endur un bon ensurt. I recordeu que esteu al cul del món....

Material escolar està molt be per portar-lis. Les mestres son molt simpàtiques i us deixen visitar l’escola i deixar-lis material.

Salut, si algú vol més info detallada m’ho pot demanar.