IUJUUUUUU !!!!! DEL PLAFÓ A LA ROCA (JA ERA HORA)

.... I finalment la roca !!!! Uauuuuuuoooooo no m’ho puc creure, aquests cap de setmana hem pogut tornar a la roca. Més d’un mes sense poder-la tocar, ja trobava a faltar el seu to aspre, les seves dolces punxades a la pell, la seva olor i la seva duresa...Roca estimada, quants dies sense poder-te seduir.. i tu rebutjant-me constantment. En definitiva la roca !!!!
Ahir diumenge amb el nanu ens llevem neguitosos i anem un pel accelerats (olorem la roca) fins que a les deu del matí ja som a Tres Ponts. Un solet agradable ens dona la benvinguda. Alguns sectors, petits, de la paret encara “xurreja” aigua i un verd exuberant ens recorda aquesta quantitat de dies de pluja que ens ha tingut reclosos a casa o tibant de plafó.
Escalfem als típics 6b’s i al 6c. El nanu es fot directa a la via “esperit jove” un 7b+ amb una secció de pas de blok durísima. El tio es nota que fa dies que no “engaloma” li costa entendre el pas. Insisteix i acaba muntant la via. Avans que el company Albert Castellet li foti el pegue d’encadenament, hem fa il·lusió provar-la. El nanu i l’Albert insisteixen que la provi amb la corda per baix...Els faig cas i la veritat és que disfruto com un boig. Mai a la meva vida havia estat en un desplom tant pronunciat sense els catxarros d’artifo...és una sensació bestial. Arribo a la secció dura...i és molt però que molt dura. Flipo de com la penya i tiba. Com puc surto d’aquest “infern” i pujo dues xapes més...I al final em despenjo....Que guapo !!!!. L’Albert l’encadena amb una “facilitat” flipant. El seu primer 7b+. Felicitats !!! El nanu li fot un segon intent i li surten tots els moviments menys el pas de blok. Busca el seu mètode i més o menys el te resolt. Però un mes sense fer roca es nota i el deixa tocadot.
Mentres em relaxo fen dos 6b+. Vaig espitós i em poso a un 7a+/b molt guapu i tècnic, amb un pas d’espatlla llarg i dur que se’m rebota moltes vegades i em fa provar la resistència de la xapa. Si no caic deu vegades no en caic cap. Al final desmunto la via sense encadenar-la...però amb un bon projecte a Tres Ponts.
Ja son les 6 de la tarda i estem tibant des de les deu; els braços, les espatlles i la pell ja hem diuen que prou i el nanu per acabar es fa un 7a i cap a casa.

Buaaaaaaa quin dia de roca....