ORPIERRE, SERRE CHEVALIER...ORPIERRE

Ja ho diuen que tot lo bo s’acaba...Ja hi tornem a ser-hi.
Avui no tinc el dia molt inspirat i us en faré cinc cèntims (a l’espera d’un post amb fotillos) del que ha estat aquestes duessetmanetes per les terres franceses.
Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per França tenen un País “súper” tot ben posadeta i arregladet.
El pla inicial era fer Orpierre, compe a Serre Chevalier (tros de vall) i Ceusse... Però finalment ens vàrem saltar Ceusse; estava a rebentar d’escaladors. Cues per fer les vies més “bones” i les fàcils sobadísimes...Un altre any. Vàrem decidir retornar a Orpierre.

Si no us fa res comencarè per la Compe Internacional de Serre Chevalier, que hi participava el nanu Bernat en categoria mínimes garçon (per entendren’s el més perit de tots). Serre Chevalier és la vall que va de Briançon (1300) fins a dalt del col del Galibier (2.600) al cor dels Ecrins. En concret la compe es feia a La Salle des Alpes a 1.400 metres centre neuràlgic de Serre Chevalier. L’organització impecable, escaladors jovenetes (14-19 anys) per tot arreu i ha patades (més noies que nois) un nivell que podríeu flipar; a la categoria del nanu (anys 93-94) xavals amb el 8b+ consolidat... El plafó, una flipada, enorme i amb uns volums i unes presses que feien por veurele’s de sota...En definitiva un 10 de competició. Una cosa força espectacular, era la gentada que hi havia mirant les vies classificatories (dues vies al flash). Per fer-vos una idea de la dificultat de les vies: Els muntadors les fan per que els “xavals” la vegin al flash, doncs be hi ha equipadors que no les arriben a encadenar !!!!. Pel nanu una experiència increïble.
A Orpierre hem escalant un munt de vies i el xaval s’ha endut a la butxaca dos 7c’s entre d’altres vies i jo un parell de 7a’s..Graus francesos ;-)...
Demà us faig un resum de les vies bones que hi podreu trobar...

Ben retrobats companys