De les sèries a la Poca Traça

Diumenge 4, 45 minuts del matí.
Sona el despertador. Eh ???? Ni ser on sóc, ni ser que estic fent... Però quant em dirigeixo com una autòmata al bany i veig el mono d’esquí de muntanya... Osti !!! De cop recordo que a les nou del matí hi ha la sortida de la cursa Poca Traça que es fa a Núria. Res d’important 1.700 metres de desnivell, bufffff !!!!!
Em miro les cames i penso mare meva la que us espera. El pensament es tradueix en un mal de cames i muscular intens i es que no estic per llençar gaires coets.
Divendres vaig fer sèries de 2.000 a la pista, amb poc temps de recuperació entre sèrie i sèrie i la veritat es que em vaig buidar perquè em sortís una cosa decent...Dissabte al matí vaig fer una hora i 10 minuts de carrera continua per l’antic camí ral d’Ordino, Ansaloga, la Cortinada i Arans per empalmar amb el camí de la ruta del ferro (a partir d’ara aquest és el meu nou pati d’esbarjo, ja us explicaré). D’aquesta hora i poc trenta minuts varen ser a ritme...



Diumenge 8, 30 del matí.
El cremallera ens acaba de deixar a Núria. Fot un punt de fresca que em desperta una miqueta. Cares conegudes d’altres curses, amics que ens saludem...Els tràmits de sempre. Ens diuen que la cursa es divideix en tres pujades una primera sobre uns 800 metres de desnivell, una segona sobre els 200 i la tercera sobre els 700, amb una baixada molt llarga . Li dic a l’Enric ( la meva parella de ball, la millor parella de ball) que faré el que podré però que estic força tocat. Escalfem per la sortida i la nostra sorpre es veure com a 200 metres de la sortida hi ha un autèntic embut tot gelat...Una bona ratonera: L’Enric, em diu tindrem de sortir a bloc per salvar aquesta trampa. Einggg? A bloc? Mareta meva, la que m’espera !!!!

Diumenge 11 i 18 del matí.
Acabo de passar per sota de l’arc d’arribada !!!! Quina cursa tant i tant guapa. Pujades tècniques, neus bones, baixades kamikazes... Una miqueta de “guerra” entre algunes parelles. I el millor de tot unes sensacions excel·lents. Em quedat entre la parella setena i desena. Una gran cursa.

Diumenge 14 i 30 de la tarda
Estic dinant a Canillo amb tota la família. Un somriure d’orella a orella em fa oblidar el mal de cames i en que tinc d’acabar d’endreçar la nova casa.
Tot ha estat com un flaix

Salut a tots
La foto es d' aquest bloc