... però diferents coses quedaran al record.
El temps no ha estat genial, la veritat. Ha sigut un temps d’hivern: fred, aigua, neu i més neu. He pogut entrenar tot el que tenia d’entrenar: sèries dures de 400 a la pista, volum a fondo amb els esquís de muntanya, rodatges llargs nevant i amb fred...
Cada una de les passes, de les esbufegades, de les escopinades, de les mirades al pulsómetre van destinades a Zegama, tot per poder acabar més o menys dignament aquesta marató mítica de muntanya. Han estat uns dies d’entrenament genials.
Arribar a casa petat i cansat i compartir el cafè amb el nanu i la Santa es de les bones sensacions que he tingut.
Ahir per rematar aquests dies vàrem fer, amb el nanu, la primera incursió a Tres Ponts. Cinc horetes escalant sols, el nanu i jo. El nanu agafant de nou pila i motivació. Aquest hivern ha volgut dedicar-se a entrenar al plafó i anar ha lliscar les fustes per la neu. Sentir el fred a la cara, l’adrenalina de la velocitat, la bogeria de l’adolescència saltant des dels cadires en marxa per poder ratllar un fora pista de vertigen...Provar tots el salts, bots, mortals, volteretes possibles dins del snow parc... Estic feliç, molt feliç de veure al nanu tant feliç, fent el que més li agrada, jugant amb i a la muntanya... I ahir per agafar aquesta pila que busca es va fer sis vies a Tres Ponts des del 6b fins al 7a+. Un cop més t’haig de dir Bernat que ha estat tot un plaer veure’t eskalar, i compartir amb tu la muntanya... I motivar-me per seguir entrenant.
Merci nanu
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada