...EL GAT COM VOL

Zegama sense cap mena de dubte ha estat tota una experiència. Una experiència plena d’emocions i sensacions. Altres cops he fet curses que m’han marcat, com el Cross de Lasarte, la meva primera marató d’asfalt, la pujada al Mulhacén...beno diferents curses petites o grans, però mai com Zegama...Ahir a la nit quant i pensava encara m’emocionava...

Però aquest no és el tema d’aquest post, si més no directament.
No ser si és motiu de que em faig gran o de que he madurat i veig les coses a distància o de que no visc a Catalunya i no “entenc” el catalanisme provincià d'alguns...Però encara em costa creure i entendre com hi ha gent principalment catalana o catalanista que va al País Basc amb tota una sèrie de simbologia a sobre que sincerament no entenc. Per simbologia heu d’entendre: fulards de scout amb l’estelada, samarretes que uneixen als pobles oprimits de Catalunya i Euzkadi, gent que quand entre a l’arribada o fan amb la Senyera i/o estelada a una mà i l’Ikurriña a l’altre... Em costa entendre-ho, que no vol dir que no ho respecti.
I encara més quan es tracta d’una cursa, no és cap acte polític ni concert de folklore basc/català. Que voleu que us digui, em costa entendreu (segur que soc curt de mires) i molt més quand curiosament no hi ha ni un corredor basc que porti a sobre tota aquesta artilleria de simbologia. És que els bascos no els hi fa falta? Es que el bascos estan per sobre dels provincionalismes? Potser senzillament es que els bascos son bascos i punt. Potser es que no els hi cal reafirmar res de res amb el “suport” de la simbologia catalana. En fí.
Ja ho diu un bon amic meu cada u es fo..a el gat com vol. Faltaria més !!!!