Zegama sense cap mena de dubte ha estat tota una experiència. Una experiència plena d’emocions i sensacions. Altres cops he fet curses que m’han marcat, com el Cross de Lasarte, la meva primera marató d’asfalt, la pujada al Mulhacén...beno diferents curses petites o grans, però mai com Zegama...Ahir a la nit quant i pensava encara m’emocionava...
Però aquest no és el tema d’aquest post, si més no directament.
No ser si és motiu de que em faig gran o de que he madurat i veig les coses a distància o de que no visc a Catalunya i no “entenc” el catalanisme provincià d'alguns...Però encara em costa creure i entendre com hi ha gent principalment catalana o catalanista que va al País Basc amb tota una sèrie de simbologia a sobre que sincerament no entenc. Per simbologia heu d’entendre: fulards de scout amb l’estelada, samarretes que uneixen als pobles oprimits de Catalunya i Euzkadi, gent que quand entre a l’arribada o fan amb la Senyera i/o estelada a una mà i l’Ikurriña a l’altre... Em costa entendre-ho, que no vol dir que no ho respecti.
I encara més quan es tracta d’una cursa, no és cap acte polític ni concert de folklore basc/català. Que voleu que us digui, em costa entendreu (segur que soc curt de mires) i molt més quand curiosament no hi ha ni un corredor basc que porti a sobre tota aquesta artilleria de simbologia. És que els bascos no els hi fa falta? Es que el bascos estan per sobre dels provincionalismes? Potser senzillament es que els bascos son bascos i punt. Potser es que no els hi cal reafirmar res de res amb el “suport” de la simbologia catalana. En fí.
Ja ho diu un bon amic meu cada u es fo..a el gat com vol. Faltaria més !!!!
9 comentaris:
Isidre, tu creus que els catalans no ens em de reivindicar?. Com que els altres ens tenen prohibits (per llei), naltros aprofitem la mínima excusa per reivindicar la nostra existencia. Cadascú fa el que pot. Si aixó es provincianisme benvingut sigui. Mostrar els nostres símbols identitaris es una manera de dir que encara no ens han aniquilat.Els bascos no se si son un exemple de futur( mira sino qu es el nou lendakari).
Be,tu ja saps com penso i mi els anys si que no m'han canviat gens. Una abraçada i a veure si ens retrobem de nou i aixi podem discutir-ho.
Ah, visca el Barça.
Jordi Pardo.
Jo si que no entenc com un català parla i utilitza el mateix discurs que a l'Espanya profunda i fatxenda fan servir per desacreditar les reivindicacions de Catalunya pel que fa a la seva cultura i identitat.
Jo entenc que la gent del PP i del PSOE no vulguin entendre que Catalunya no és Espanya i que els catalans no ens sentim espanyols, i per això sempre que podem ho exterioritzem mitjançant els nostres simbols ( Barça inclós ) però que tu que ets català no ho entenguis encara que "ho respectis" em fa més mal com a català que no pas el que facin o diguin els espanyols.
Pel que fa als bascos, si haguessis vist la final de la copa del rei a Valencia sabries que d'Ikurrinyes, n'hi havia tantes o més que de senyeres ( milers) i que a l'hora de defensar els seus simbols i cultura fan el mateix que nosaltres.
L'edat, generalment ens fa canviar per ser més sabis i veure les coses més clares.............
Salut i a tibar
Joan B, no tinc el plaer de conèixer-te però et saludo des d'on sóc!
Potser el fet de que un bon dia un hagi de marxar de casa seva per anar a pencar a un altre País (perquè Andorra ÉS un altre país encara que alguns no ho pensin) on et reben com a un immigrant, amb tot el que això vol dir tant de bo com de dolent (si vols t'ho puc explicar) et transfoma i t'asseguro que la perspectiva del nacionalisme evoluciona, que no vol dir que desapareix ni molt menys.
Dit això, m'agradaria explicar-te que del meu passat i present nacionalista català no en tens ni la més remota idea i ni t'imagines el que he fet per defensar aquest País que tant ens estimem els dos.
No entraré en batalles dialèctiques ni polítiques perquè, com he dit al post, respecto totes les manifestacions nacionalistes, inclosa la meva, perquè mai se'm va acudir pensar quan vaig escriure el post que a aquestes alçades de la pel·lícula a algú se li acudís confondre el que jo hi exposo amb una actitud feixista espanyolista o no sé ben bé com ho has dit. Creia que estava clar per tothom que no hi ha una sola manera de sentir-se català. Vaja, veig que m'equivocava i ho lamento.
Pel que fa a l'edat, crec que efectivament m'ha fet més sabi i m'ha ajudat a entendre la diversitat del món i que cadascú és lliure de pensar i d'actuar com més li plagui i jo continuo pensant el que lamento t'hagi ofés tant.
I si Joan vaig veure la final de Copa. Quin partidàs oi?? però tu no vas veure Zegama. Un consell de bon rotllo (no t'ofenguis també per això): de tant en tant s'ha de sortir de casa!!
Salut.
P.d. Llàstima que MAI hagis "piat" en algún post sobre escalada, que en tinc algún, perquè de segur que la teva opinió enriquiria molt aquest humil bloc. T'animo a fer-ho!
Isidre
Joan B, no tinc el plaer de conèixer-te però et saludo des d'on sóc!
Potser el fet de que un bon dia un hagi de marxar de casa seva per anar a pencar a un altre País (perquè Andorra ÉS un altre país encara que alguns no ho pensin) on et reben com a un immigrant, amb tot el que això vol dir tant de bo com de dolent (si vols t'ho puc explicar) et transfoma i t'asseguro que la perspectiva del nacionalisme evoluciona, que no vol dir que desapareix ni molt menys.
Dit això, m'agradaria explicar-te que del meu passat i present nacionalista català no en tens ni la més remota idea i ni t'imagines el que he fet per defensar aquest País que tant ens estimem els dos.
No entraré en batalles dialèctiques ni polítiques perquè, com he dit al post, respecto totes les manifestacions nacionalistes, inclosa la meva, perquè mai se'm va acudir pensar quan vaig escriure el post que a aquestes alçades de la pel·lícula a algú se li acudís confondre el que jo hi exposo amb una actitud feixista espanyolista o no sé ben bé com ho has dit. Creia que estava clar per tothom que no hi ha una sola manera de sentir-se català. Vaja, veig que m'equivocava i ho lamento.
Pel que fa a l'edat, crec que efectivament m'ha fet més sabi i m'ha ajudat a entendre la diversitat del món i que cadascú és lliure de pensar i d'actuar com més li plagui i jo continuo pensant el que lamento t'hagi ofés tant.
I si Joan vaig veure la final de Copa. Quin partidàs oi?? però tu no vas veure Zegama. Un consell de bon rotllo (no t'ofenguis també per això): de tant en tant s'ha de sortir de casa!!
Salut.
P.d. Llàstima que MAI hagis "piat" en algún post sobre escalada, que en tinc algún, perquè de segur que la teva opinió enriquiria molt aquest humil bloc. T'animo a fer-ho!
Isidre
Isidre,
Zegama és un lloc especial, pel lloc i pel què es fa. Saps que aquest any desapareixen les seleccions catalanes i basques de curses de muntanya i que si un corredor vol competir a nivell internacional ho haurà de fer lluint els colors de la selecció espanyola? Catalunya té els millors corredors del món, tant femenins com masculins i aquest any els treuen la satisfacció de representar el seu país, de portar els colors de la senyera o de la ikurriña en el cas dels bascos. Per això és tan important alçar els símbols a Zegama...
Núria,
Bon dia. No discuteixo el tema de les seleccions. I tinc bons amics a totes, tant a les d'estiu com a les de l'hivern. No és això ni de bon tros el que he dit al meu post. Potser no m'he sabut explicar correctament. Estic parlant de la gent que no va seleccionada, gent que còrrer per ella o que hi va com espectador...Tant se val si es Zegama o al bel mig de l'Himalàia. Crec que ja va siguen hora que alguns personatges vagin superant aquests fet de tenir d'estar TOT el dia justificant-se.Justificant el que?
Saps? Menys parlar i menys fer-se veure i més lluitar i mirar aquí es vota.
I acavo. Saps que el Kilian (sabadellenc de naixement i ceretà d'adopció) no hagués tingut cap tipus de problema de participar per Italia, si no li haguessin donat subvencions? Perquè doncs senzillament es esportista i l'esport ha d'estar per sobre dels nacionalismes.
Isidre,
Crec que el que et passa és que no t'has sapigut explicar correctament ( com tu mateix dius)
almenys això és el que ens ha semblat a tots els que hem comentat el teu escrit ( amics teus inclosos com el Jordi i el Joan ) amb qui tinc el plaer d'escalar.
salut i a tibar
Ja sé que no tens ganes de parlar més d'aquest tema... Tan sols dues cosetes. Tens rao quan dius que amb l'esport no s'hauria de barrejar la política, de fet no hi ha aquesta mostra de símbols quan l'esdeveniment és a Andorra o en algun altra lloc del món. Jo a Andorra no he dut mai símbols catalans. Però Zegama és diferent pel lloc on és. Entre bascos i catalans hi ha coses que passen per sobre l'esport, la gastronomia, l'oci, el plaer, el que sigui. Ens uneix una espina que és difícil de treure. No és provincialisme, és sentiment de país. Bé, és com ho visc jo. No hauria de ser així? Potser no, però és una manera de fer notar la nostra identitat.
Votar a qui? Ai... millor deixem-ho. Si tinguéssim alguna opció...
Quant al Kilian, tens rao, ell va poder escollir marxar a Itàlia i uns bons motius tenia. Però aquest any és diferent, ell pot triar representar Itàlia, França, el Congo o Espanya, tan és, però del que sí se'l priva, a ell i a tots els demés, és de córrer per Catalunya o el país basc. Això és el que més fot.
I ara, tema aparcat. Té molt mèrit córrer a Zegama, et felicito. No escalo però visc la muntanya i de la muntanya d'una altra manera. I de pas, dóna records al teu nano que he tingut el gust de tenir-lo com alumne.
Tens raó Núria...Tot ha estat un lio ben gros i ja no en vull parlar més.
Gràcies per lo de Zgama i li donarè records al Bernat. Crec que jo no et conec
Publica un comentari