dimecres, 13 de maig de 2009

EL MADRIU



El Madriu (la Vall del Madriu) és un d'aquells llocs que la gent d'Andorra li tenim una estima especial. És una de les ninetes dels nostres ulls.
De fet, és una sort que a deu minuts de la feina tinguem aquets espectacle de la natura.
Sortim dels 1.250 metres (carretera de la plana) o a mil i poc des del centre d'Escaldes-Engordany i ens poden endinsar per aquesta vall fins els cims de Perafita, collada de Vall Civera, la Maiana, l' Illa... És un lloc excepcional i cada dia que i passes descobreixes noves sensacions.
Podria dir que és un dels meus llocs ideals d'entrenament: volum, sèries, cronos...Tot i cap.
Amb respecte i de genolls la Vall del Madriu.

Ahir vaig sortir a fer un rodatge entre llindars de pulsacions pel Madriu (com divendres) però ahir vaig voler tirar amunt, sense fer bucles, fins ha on arribés.
Les cames i el bon estat del camí en van portar fins el refugi dels Orris (2.200 metres) a molt poca distància dels estanys de l’Illa. Aquí la neu va dir que ja no passava. Però per arribar-hi no us penseu que va ser fàcil, el riu Madriu baixa a tota castanya i carregat a tope. Tant, que a molts llocs a sortit de mare i tot el camí es riu, al principi vigiles; un peu aquí, un allà, ara faig una volta, però al final ja vas a pinyó...aigua, fang i neu tot barrejat. Va ser una tarda genial. Molta distància mantenint un bon ritme de pujada i intentant córrer a sac a les baixades no tècniques. Total 2 horetes i poc corrent per aquesta meravellosa vall.
Avui una matinada per fer el rodatge en dejú setmanal.
Un dia menys. Demà més tralla.
A part del mal de cames que ja comparteixo amb tota la filosofia que puc, ja començo a tenir algun dia que mentalment hem sento cansat, sobretot a l’inici de l’entreno. Un cop estic al “fregao” cap problema, però els inicis sempre son difícils...he,he,he.
Motivat a tope.
Avui visita al plafó del David amb el nanu per fer l’aposta apunt per la compe de bloc de Lleida.
Salut

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No sientes la luz del final del camino en tus mejillas pequeño saltamontes?...Guapa la foto.
Mishima

miquel ha dit...

Un dia menys (segons el blog) o un dia més? Qué es millor sentir les cames cansades o no sentir-les? Començar cansat o no començar?

Tindre respecte a Zegama o no anar-hi?

Collons ja semblo al Mishima!!!

Em sembla que no cal que responguis que ja ho fas cada dia.

Per cert, la foto brutal! (portes la càmara quan vas a entrenar?)

Becki ha dit...

Una vall excepcional, sens dubte... un petonàs!