dimecres, 1 de juliol de 2009

PRESENTACIÓ

De fet, diuen que no presentar els amics als amics és de mal educat.
Doncs ara i aquí m’he comportat com una autèntic mal educat. Ja em perdonareu.
Fa dies, que dic dies, mesos! fa mesos que estic compartint aquest bloc amb vosaltres parlant dels meus amics més íntims i jo ni pensar-hi, ni tant sols us n’he fet referències, lamentable !!!!. Ja ho deien a casa, què en farem de tu Isidre?!

Ells, els meus amics, són els autèntics màrtirs per aguantar-me durant setmanes i mesos, aguantant sense dir res, estoicament més d’una cabronada, més d’una mala jugada. També els he enrredat més d’una i més dues vegades. A voltes els he fet anar per algun lloc impenetrable, inòspid, salvatge, per llocs nous, on l’aventura els ha sorprés i, perquè no dir-ho, a mi també. Junts hem saltat rius, hem trepitjat neu i pols, aigua i gebre, terra i gespa. Pobres, els meus amics m’han vist renegant de la meva passió, m’han vist cagar-me en algun futur projecte difícil d’assolir…
Ha siiii teniu raó, m’heu vist vomitar i vomitar, i vosaltres allà impassibles, sense dir res, que amb el vostre silenci m’heu omplert mitja vida. L’altre mitja pertany als de casa.

Amb aquest post us desitjo bones vacances

ELS MEUS AMICS:






1 comentari:

miquel ha dit...

Osti nanu... crec que aixó de la foto no s'et dona malament ;)

La darrera foto molt chula. Em recorda quan laSanta "m'obliga" a tirar unes bambes fetes caldo i les miro per darrera vegada recordant bons moments. Enfin...

Seeyuuu