Desprès de la tunda del dissabte, han tocat dos dies de rodatges (tres tenint en compte el doblatge d’ahir al matí).
Nota mental: M’hen foto creus de com pot arribar aguantar el cos la tunda de quilòmetres que li fots a sobre; això si, en el meu cas, amb una vida que no te res d’envejar a la vida monacal
Ahir tornava a tocar una altre tanda de sèries llargues 5x2.000 a un bon ritme.
Com que tinc pressa, avui, no esperaré a tota la colla i ho faré sol. Però quan arribo a l’estadi això d’estar sol és un dir. La pista i la gespa sembla un xiqui-parc: Projectes de futbolistes a la gespa amb els seus estimables i entranyables entrenadors: “Tu dominas el balon, el balon no te domina a ti” “ Coño, corre” ... I d’altres perles futbolístiques. I la pista plena dels futurs puntals de l’esquí andorrà fent un test físic, per encarar l’hivern.
Mare meva !!! avui patirem penso. I m’oblidava, a les grades el pares dels futurs esquiadors observant com la seva prole feia esprints curts, flexions, salts, carrera...
Faig el rodatge sense més problemes que esquivar algun pilotasso, alguna escopinada futbolera i equilibris varis... Mentres estiro me n’adono que no estic molt relaxat i el pulsómetre m’ho confirma.
Res, al lio. Començo les sèries i les sensacions son bones, fins i tot molt bones malgrat els crits de: pista, deixar passar, apartat. Cabrejat intento explicar que deixin lliure el carril1. Sembla ser que això ho he aconseguit però els comentaris d’algun papapijoesquiador em foten malalt i això es tradueix en que em surten unes sèries força ràpides....
Ara tres dies de rodatges suaus al Llac d’Engolasters (1.600 metres d’alçada) i amb tota la penya: Edgar, Alan, Cèsar, Eva, Carles, Gemma, Albert, Pepe i algun altre a provar-nos a la Mercè. Crec que molt sols no estarem....uns 10.000 corrent per Barna city.
Salut
Nota mental: M’hen foto creus de com pot arribar aguantar el cos la tunda de quilòmetres que li fots a sobre; això si, en el meu cas, amb una vida que no te res d’envejar a la vida monacal
Ahir tornava a tocar una altre tanda de sèries llargues 5x2.000 a un bon ritme.
Com que tinc pressa, avui, no esperaré a tota la colla i ho faré sol. Però quan arribo a l’estadi això d’estar sol és un dir. La pista i la gespa sembla un xiqui-parc: Projectes de futbolistes a la gespa amb els seus estimables i entranyables entrenadors: “Tu dominas el balon, el balon no te domina a ti” “ Coño, corre” ... I d’altres perles futbolístiques. I la pista plena dels futurs puntals de l’esquí andorrà fent un test físic, per encarar l’hivern.
Mare meva !!! avui patirem penso. I m’oblidava, a les grades el pares dels futurs esquiadors observant com la seva prole feia esprints curts, flexions, salts, carrera...
Faig el rodatge sense més problemes que esquivar algun pilotasso, alguna escopinada futbolera i equilibris varis... Mentres estiro me n’adono que no estic molt relaxat i el pulsómetre m’ho confirma.
Res, al lio. Començo les sèries i les sensacions son bones, fins i tot molt bones malgrat els crits de: pista, deixar passar, apartat. Cabrejat intento explicar que deixin lliure el carril1. Sembla ser que això ho he aconseguit però els comentaris d’algun papapijoesquiador em foten malalt i això es tradueix en que em surten unes sèries força ràpides....
Ara tres dies de rodatges suaus al Llac d’Engolasters (1.600 metres d’alçada) i amb tota la penya: Edgar, Alan, Cèsar, Eva, Carles, Gemma, Albert, Pepe i algun altre a provar-nos a la Mercè. Crec que molt sols no estarem....uns 10.000 corrent per Barna city.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada