PREGUNTES ESTUPIDES, RESPOSTES SABIES

Desprès de la duresa de les sèries del divendres tenia de recapacitar i assimilar el que em va passar al tartar de l’estadi. De tant en tant va molt be que les coses retornin al seu lloc i que una bona clatellada et torni a resituar.
El rodatge llarg del dissabte al matí, en alçada, em va ajudar a reflexionar i pensar molt be que ara no es el moment de tirar per la claveguera 800 km d’entrenament.
Reflexió i anàlisis personal fet. Ja dic jo que l’octubre es un més dur per mi.

Ahir tocava sèries. Tocava tornar a patir a l’estadi. Sèries llargues i ràpides, amb temps molt collats. En tenia ganes, però alhora estava molt a l’expectativa de la resposta de les meves cames i sobretot del meu cap.
A les 17 h estic aparcant el cotxe i plou a sac, fot un vent que flipo i fa fred. Brrrr. El meu cap es comença a revoltar. Trucada al “profesore”

Ei bones, has vist com plou?
Si i?
Que faig?
Doncs corre
Silenci....
I al moment faig la pregunta més estúpida de l’any
...i les sèries?
Res, tu tranqui si surten una miqueta més lentes no passa res.
AAAAAHHHH d’acord
Vale, no et cansis molt
Adéu
Adéu

30’ minuts de rodatge i estic xop xop. Cap al vestidor i canvi integral de roba i sabatilles. Em calço les voladores i al “ruedo”.
Que estrany estic solet !!!
Que be ara no plou, però fot un vent que flipo.
Vinga tio a corre i apretar les dents.
Bua, quines sensacions avui floto pel tartar...Quina canya. Sensacions brutals.
L’àcid va sumant i les cames son pals que es mouen amb habilitat per la pista mullada. Torna a ploure amb intensitat, l’aigua corre per la cara, baixa pel coll i es cola per l’esquena freda i suada. Les voladores trepitgen cada bassal amb energia, amb ràbia i amb potència. A la contrarecta el vent apreta de valent, corre tio, corre.
Cada lap, els minuts i els segons queden clavats en el moment precís, a l’instant en que l’àcid et fan venir arcades, en el moment en que el cor t’escalfa tot el pit.
L’aigua cau i cau amb una força que fa mal.
Corre tio, corre i un altre lap clavat, anem sumant... Tinc fred, i ganes de vomitar... No puc més, però cada segon es para en el moment just.
Penso en la trucada i apreto les dents cada cop més fort, no vull regalar ni un segon al tartar. El divendres ja em va humiliar prou. Avui em toca a mi. I li esgarrapo segons.
Subidón....Flipada, drogat d’emocions i d’àcid corro a la dutxa calenta. Més aigua, però aquesta es calenta, aixeco la cara i l'aigua rellisca coll avall, fins escolar-se per les cames carregades...
Increïble...Quin dia !!!!
Salut