Ja fa dies que el Bou de la casa surt a escalar sense el Bou vell. I es que el Bou vell ja no està per seguir-lo i s’ha passat temporalment a l’art del patiment de la distància...
El Bernat Bou, el nanu de Deu, la Sueca. Ja torna a tibar-li molt fanàticament i ha muerte. Just havans de la lesió estiuenca havia fet algun pegue a un 8a de Tres Ponts i just aquest finde, ple de motivació i il·lusió aconsegueix, amb cinc tientus, arribar al top de la via que ara (cinc mesos desprès) ja està de 7c+. Molt be Nanu, et felicito un cop més per la teva constància, alegria i felicitat que et produeix l’escalada. T’ho mereixes. Entrenar a distància i molts cops sol no és gens fàcil. A muerte !!!!!
Ara, sí, que ets el Bou de la casa. El 7c+ o el 8a és un toc subjectiu d’alguns que decideixen que una cosa puja o un altre baixa... Com tot a la vida.
Salut Nanu.
1 comentari:
Ni Bou petit, ni Bou gran, ni osties. Aquí veig dos cabrons que treballen de valent i que els resultats els acompañen. No?
Vinga "petit" a seguir treballant i no et refugiïs darrera el nanu que al Cesar lo que es del Cesar.
Publica un comentari a l'entrada