dilluns, 9 de novembre de 2009

XIMPUM

La Marylin estirant isquios

Crak, patacrak i ximpum !!!! Que bonic oi? Doncs definitivament m’he trencat !!! A falta de confirmacions oficials (és a dir el metge) és molt possible que tinc un trencament d’uns 2 cm. Al meu isquio esquerra. La marató? Qui lo sa !!!!

Els fets:
Castelló dissabte a les 19 h. La ruptura
Quedem tots per fer un rodatge suau pels carrers de la ciutat. Res, 30’ suavitos i cotxineros. Som tota la colla. Riures i comentaris sobre la cursa i el vent que farà. Jo tinc sensacions estranyes al genoll, però res greu. Parem a un semàfor i de cop el meu isquio es fot dur com una pedra. Penso apa contractura al canto...Demà ja veurem...Seguim rodant i la molèstia es queda amb molèstia pesada i dura. El cap ja funciona a tope...
Hotel 19,30 h. Dutxa i no m’atreveixo girar-me per mirar-me la cuixa. Apa un cop d’ull. Noooooooooooooooo. Derrame !!!. Bona nit i tapat.
Diumenge: 9h del matí. Ansietat.
Tinc ansietat. Molta ansietat.
Tots els meus companys estan concentrats i pensant amb la cursa.
Les portes del menjador (un esmorzar de bufet lliure) s’obren com empeses per un huracà, com si un sunami d’ansietat entrés per arrasar amb tot.
Estic com boig, l’ansietat em produeix gana, molta gana. No esmorzo, menjo i menjo com un posseït, com si fes setmanes que no provés segons que... M’inflo, em poso les botes de formatges, sucs varis, fruita fresca... I sí, bolleria guarra plena de xocolata. A tomar vent tot... Amb la panxa a rebentar ho veig tot diferent, amb perspectiva. Penso, au aixecat i ves a animar als col·legues. La cambrera em mira satisfeta. Dins seu deu pensar: “quin gana s’ha aixecat sis cops de la taula” (tot amb accent valencià). Els meus companys em miren i soc el tema de conversa. Els meus llavis em delaten i la xocolata i el sucre de les ensaïmades demostren que m’he saltat pels aires la meva estricta dieta.
Au nois i noies a córrer, vosaltres que podeu. I si, tots corren per damunt de les seves possibilitats i van gas a fondo. Tots acaben satisfets menys el pobre César que anava de conya i va tenir un lleu (esperem) accident amb un cono del circuit. Ànims. Fins i tot hi ha hagut marques personals i alguna copa. Felicitats a tots !!!!

Diumenge: 14h. L’alegria
El nanu de Deu em truca.
Ei petit que tal t’ha anat la cursa?
Res m’he trencat
Osti !!!
Bla,bla,bla...
I tu?
Molt be? He fet un 7a+ a vista un 7b+ a vista i 7c al segon pegue
Cullons xec que guai no? I a quin lloc?
A Bruixes si molt guai....
Bla,bla,bla,

Salut gent

2 comentaris:

miquel ha dit...

Deixo el comentari intel·ligent pel xino que passa per aquest blog de tan en tan. Jo tan sols et dire...

A la Marilin, en esa foto le metia, yo to lo que no està escrito.

Mecagüenlaaaaaa!

Vinga xaval, a follal, menjar, beure, i viure com un mortal més.

bolas ha dit...

Ei tio, truca al PP el Brujo, a veure si hi té algo a veure...

Potser estàs a la elit dels maratonians i no ho saps...

Ànims!