diumenge, 21 de febrer de 2010

Roc Trip de carnaval



“ Papa, em falta una cinta…Arribo a la reunió, la toco, desgrimpo i em tiro per recuperar-ne una”
“Com? Què dius?” Crido jo 35 metres més avall.
I… tot seguit la corda es destensa i veig passar un nanu volant !!!! Mare meva !! Aquesta és una de les moltes anècdotes que poden viure durant una setmana un pare i un fill engantxats a l’escalada.


Fred, molt fred, més fred, neu, sol, calor, aigua…Tot durant una setmana inoblidable d’escalada fanàtica.
Tot va començar un dissabte gèlid al Camp 300 amb la colla de Sabadell i va acabar una setmana després a La Pauta. L’objectiu de la setmana era clar: fer metres de roca, vies a vista pel Nanu, retrobar les sensacions pel pare i passar-ho bomba entre els dos.
Objectiu acomplert, eportivament i socialment: Àger, Siurana i La Pauta han estat els nostres terrenys de joc durant aquesta setmana carnavalasca.
Camp 300, Campi qui pugui, Can Toni Gros, les noves vies del Salt de la Reina Mora, sense oblidar-nos de l’enblemàtica i bucòlica Pauta.
El Nanu s’ha fet un fart de fer metres i metres de roca (una mitjana de set vies diàries) i d’apuntar-se a la llibreta forces vies a vista i algunes al segon pegue. El seu objectiu era recuperar el temps perdut a causa de la inoportuna lesió del dit que es va fer fa uns mesos.
Dies fanàtics escalant sota zero greus, dits de suro, mal a la pell, preses gelades, fred de peus, aguantant la neu, la fina pluja i de sobte la calor…
Mirant i remirant la meteo per internert per fer encaixar el dia de descans amb el dia de més pluja.

Riures i més riures de pare i fill amb una complicitat cada dia més gran entre un Nanu que ja és un xicot i un pare encantat de compartir moments preciosos amb el seu fill ben acompanyats d’una cervessa i d’una xocolata desfeta després d’un bon encadene i de saber perdre a una partida d’escacs… Oi Nanu?
Junts hem descobert les noves vies obertes pel Toni al Salt de la Reina Mora a Siurana (en faré un post).
Junts hem vist DVDs i més DVDs fanàtics al bar de Siurana.
Junts hem compartit les parets amb cordades de textcs, eslovacs, austríacs… que escalen tranquils, sense fer soroll ni cridar…
En definitiva, junts hem fet un dels nostres millors petits roc trips compartint més que una passió…
L’ESCALADA


Salut gent!

2 comentaris:

Miki ha dit...

Enhorabona a tots dos per aprofitar un temps que mai més oblidareu.

I entre nosaltres... prefereixo cróniques com aquestes enlloc d'altres que potser son més LA MÁS GRAAAANDE DEL MUNDO, LA MÁS DIFICIL DEL MUNDOOOO, LAS MÁS...

lu dicho moltes felicitats per saber trobar aquests moments eterns.

jaumeppiqueras ha dit...

Es nota que us ho vau passar a tope! no hi ha fred ni pluja que aturi el fanatisme i les ganes de passar-s'ho bé.
Et felicito per poder gaudir amb el Bernat aquestes escalades!