Fiu, fiu, fiu....
Au, ¡¡¡¡“se acabó ximpum” !!!!!
Que si la roja amunt, que si la roja avall, lo cuentu xino de l’Estatut i el T.C., que si l’Amstrong ens cau i fot el paripé al Tour que si el Madrid fitxa o no fitxa... Res, lo de sempre, l’estiu ja ho té això...
Ah! per cert i lo nostre!! “sinyor copríncep” Monsieur Sarkozy de visita pel Principat: ça va bien mes amis les Andorrans ? Cops de calor que no faltin.
I nosaltres fent una volteta per la France dels francesos... Quin jardinet que tenen els punyeterus...
Paradeta a Orpierre (cada any més i més sobat) però és un lloc molt còmode; tota la família hi podem escalar. Bones vies i graus variats per tothom. Des dels quintillos afrancesats, fins els 8a’s i més pel “Lolu” de la família, passant per la varietat intermitja... Escalada física, però rutes guapes.
Calor i xafogor a sac...Però es podia escalar força bé.
El Nanu fent amics grimpaires, alguns fills de la grandeur francesa i d’altres excel·lents companys de roca (tots, però, bona gent). L’Ester assaborint l’entusiasme d’un bon encadenament. I jo? Doncs, fent amistats nocturnes amb l’ensucrat del Monsieur Ricard i amb ell, la família i uns amics d’Andorra, fent uns riures a la fresca orpierroise.
Passem per alt la idea del Verdon. Molta calor i plaga mosquitera.
De retorn a Catalunya, buscant ombres per la Serra de Prades (28 graus a l’ombra a les vuit del vespre), platja de dia, regletes siuranenques a la tarda que, amb aquesta calor, qui les arqueja? Tot i així gaudint com a lokus de la roca...
Ara tornarem al patí del Bernat...Si més no jo. A ell li toca entrenar de valent.
Salut i ben retrobats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada