dilluns, 9 de maig de 2011

CULET, CULET !!!!




Venga, ¿otro culín?
Aupa! échale...

El Bernat i l’Ester riuen i em miren amb una cara com dient-me: “n’estàs segur?” i jo els hi responc amb una aclucadeta d’ull que demostra que estic feliç i content d’assaborir una excel·lent sidra asturiana amb la millor companyia del món.
Estem sopant a la Sidrería El Molin d’Arriondas, davant un pop a la planxa i de la típica i boníssima cuina asturiana.

A Arriondas, bonic poble al peu dels Pics d’Europa (és més conegut per la baixada del riu Sella que pel seu rocòdrom, la veritat sigui dita) he après que a les Sidreries que corren per fora de la Comunitat Asturiana ens prenen literalment el pèl quan al demanar un gotet de sidra te’l serveixen tant tranquil·lament. Doncs no amics meus!!! Un cop es destapa una ampolla s’ha d’acabar o llençar-la, ja que la sidra perd les propietats. No es pot guardar!!!

Així que ja ens veieu, amb una ampolla sencera per un servidor (que tot s’ha de dir no vaig ser capaç d’acabar-me). L’Ester no beu i el Bernat competeix i té 16 anys, és a dir que tampoc beu. O sigui que “aupa! échale un culín...” i amb aquella traça que Déu (o millor dit l’experiència d’anys de tradició) els hi ha donat, el cambrer, que resulta que és de Lleida, te “l’escancia” amb elegància... Fantàstic!!!!

Sí senyors! som a Astúries, paradís de la sidra, el cabrales, la verdor per antonomàsia, el bable i uns paisatges del Parc dels Pics d’Europa que et treuen l’aire.

I és que aquest any la FEDME ha decidit que per fer les compes de la Copa d’Espanya haurem de travessar la Nación Española (no vull respostes amb polèmiques) i de passada adonar-nos-en de que fins al País Basc ens tocarà rascar-nos la butxaca per anar ràpid però que només entrar a Cantabria podem gaudir d’unes autovies/autopistes que ens deixen anar tranquil·lament a la velocitat escaient sense haver de treure el moneder. Sí senyors, Espanya en estat pur !!! Com diu un amic dels cules, ¿Por qué?

Al tema senyors! Aparquem la sidra, el formatge i la bona gent asturiana.

Arribem a Arriondas just per veure les finals dels grans. Aquest any, el Ramon Julian ha decidit que participarà a totes les compes. Je, je, je... que qui va guanyar?
Amb noies, la cosa ja va estar més apretadeta i l’Elena Aleman i la Berta Martín van empatar al top de la via.
Molt bé! ja hem vist el tema i el roco/plafó de Top30 on es fa la compe.

El diumenge al matí, amb els nervis típics de la trobada, saludem a uns i altres, cares conegudes, gent nova, vells amics... Tothom està feliç de la vida i dels paisatges que han pogut visitar pels voltants d’Arriondas. Uns han aprofitat per anar a Covadonga, els altres han baixat pel riu Sella, alguns han fet visita cultural...
I nosaltres? Doncs res, hem fet quasi 900km i hem conegut una casa rural meravellosa... El temps dóna pel que dóna.



 
El Nanu està tranquil, això diu, i molt motivat. L’Ester i jo dels nervis, la veritat...
Ja sabeu com van les compes, tots són força col·legues, s’expliquen les vies, uns més motivats, els altres més tranquils, gent que escala amb classe, gent més plafonera, jovenets, adolescència, feromones, auriculars enormes i de colorins... En fi, les compes juvenils que omplen d’energia el poliesportiu d’Arriondas!!!

Aquest any la via classificatòria és al flash i els sub-20 i sub-18 fan la mateixa, que de passada serà la via de la final dels sub-16 (que en teoria havia de ser a vista) però és clar, la majoria s’ho imagina i s’estudien la via al mínim detall tot preguntant “com és la presa del costat de la cinquena cinta? Aquell romo què tal s’agafa?” Doncs això, a vista...

El Bernat surt el segon dels sub-18. No és el millor lloc per començar però ho resol força bé classificant-se segon per la final al darrera de l’andalús Juanmi, vell amic de temporades anteriors.

A la via de la final dels sub-18 (mateixa que els sub-20) sí que s’escala a vista. El nanu surt tranquil i escala amb bon ritme però una errada de lectura, o de mètode com diuen ells, el fa caure a una presa on rectificar és complicadíssim.
Resultat, quart a la final. Molt bé per començar la copa d’Espanya d’aquest any.

El proper cap de setmana tornarem a travessar la Nación i farem parada a Ponferrada.
Apali, a veure què hi trobem.

  

1 comentari:

Talabard ha dit...

Doncs aixó ho fan per que coneixis la "nación" que us porta diners al pais en forma de turistots a l´hivern, jejejeje.
Felictats pel nanu i per tots, inclosos els 900 kms.

Ens veiem