DIVERTIMENTO

Avui poca cosa, ahir vaig tibar com un "jabato" al roco però els masters de l'univers que hi ha per allà em vàren deixar amb la cua entre les cames...Avui més.

Per cert a fotut la nevada de l'any 36 hores, o més, seguides nevant i per dalt encara li hen fot...

Us deixo un parell de fotos de la Delfos.

A dalt del cim amb la paret d'Aragó al fons el Pierre i el Patrik. I a una reunió el Pierre i jo mateix...

Au penya ens veiem....

Feliços 32 del Patrick, a la Delfos de Montrebei

Realment seduir a la paret de Catalunya és terriblement difícl, crec que és molt millor deixar-se seduir i entrar en el profund i llarg joc de l'amor. Jo ho he fet així i ara tinc un amor etern amb una paret...
És que gent, no em cansarè de dir-ho estic imnotitzat per aquesta paret m'ha robat el seny; te un magnetisme i una força que et desborda. Les seves sinuosses fisures, els seu angostos diedres, les exuberants línies...que dir-vos ? I si amés a més i posses en joc veure com els voltors jugen amb les corrents de l'aire, com s'acosten a tu o com senzillament a mesura que fas metres els veus per sota teu, et quedes al·lucinat i si per sort veus un trencalós ja és el sumum de l'extasisi sexual... (be potser no tant però la cosa va per aquí).
Be voliem fer la Diedre gris però anavem justos de temps i vàrem escollir la Delfos. Erem el Patrick, el seu germà Pierre i jo mateix (l'enamorat). Com que era l'aniversari del Patrick (32 taquillos, que tendre !!!!) el deixem decidir quins quatre llargs volia fer (ens partiem la paret en quatre llargs cada un) diu que li es igual i arranca primer. El sol que marca l'inici de la via l'hem trovat força be. Comença amb un diedrillo asequible i de fàcil protecció. El Pierre i jo arrenquem i en un moment arrivem a la erre (que còmode es anar de segon!!!) el Patrick segueix la via. El següent llarg comença en diedrillo i segueix per una placa difícil d'equipar que deu ser de V. Comença una tirada en una travessa cap a la dreta i puja per un diedre de IV-IV+ fins una erre còmoda. Comença el llarg que fa una travessa ascendent cap a l'esquerra que va enpalmant diedrillos. És un llarg perdador i exposat de V/V+ i això el fa un llarg guapo i entretingut, i llarg (50 metres). Aquí el Patrick ja ha fet la feina. Jo ja m'he recuperat d'una baixada de sucre que he pillat i que m'ha deixat KO i el Pierre i el Patrick estàn preocupats per saver si em veig en forma per seguir de primer o si ells dos es reparteixen els meus llargs (sel's i fa la boca aigua esperant que els hi digui que no faig de primer, però estic a la Paret de Catalunya...). Com que be una travessa fàcil de tercer grau la faig jo. M'animo segueixo per un llarg de IV-IV+, un diedre i una travessa fàcil. Aquí arrivo a una repissa còmoda i a l'inici d'un llarg de V, a l'esquerra un diedre molt marcat per ha hon passa la via i pel mig d'una placa una fisurilla que es veu franca i que sembla bona per equipar deu fer 15 metres. Que cullons, ara el sucre m'ha fet un subidón i em llenço per la fisura de la placa, em preparo friends mitjans i començo, que guapa que és i dura no es tàn facil d'equipar com semblava els forats per possar els friends son rodonets i cecs...però és un llarg exepcional. Faig reunió a un gran arbre i crido, crido d'alegria el Pierre i el Patrick el fan i decideixen dir que és un 6a+ o 6b. Guais!!!!! Segueixo per un diedre/fisura increible de V+ que s'equipa de conya., Nova reunió a un arbre i canvi amb el Pierre. Es fa un llarg de IV+ "divertit", una travessa fàcil i un increïble llarg de V+ aèri i guapíssim, acavant la via emb un fàcil IV-IV+. Ens trobem al cim els tres 6h i mitja desprès de començar a 435 metres més avall.

Cullons quin dia i quina via tan entretinguda, prenem el sol a dalt del cim mirem el paisatge i demà a currar....

Si ahir era la consti. andorrana, tocava anar a tibar...

Efectivament festa al Principat i això semblava la famosa i biblica fugida d'Egipte... Nosaltres (el Bernat l'Ester i jo mateix) vàrem decidir dirigir la nostra fugida cap a Coll de Nargó, al sector de Coll Piquer.

Quin dia tant espectacular !!!!! Sol i caloreta a tope; samarretes fora, crema solar, esclaforeta i unes bones tibades. Iniciem la jornada amb cinquillo sup. Així l'Ester tambè podrà tibar (no ho feia des del mes de gener). Pateix una miqueta però s'ho passa be. Seguim amb un 6a+, un 6b llarg de 30 metres molt guapo, un 6b+ dur a vista... i aqui es quan el Bernat es ratlla i l'Ester i jo ens toca la ja clàssica cesiò de terapia infantil...el deixem mig convençut de que la via és més dura del que sembla, que ja està be el que fa, que si patatim que si patatam al final queda mig convençut...però em torna a tocar a mi fer la via per desmuntar-la...amb tot això s'ha fet tard i a més portem una rostida solar a sobre, important. Acavem fen un altre cinquillo per l'Ester.

Un bon dia divertiti i particularment amb molt bones sensacions. Fa tres setmanes encara m'arrosegva per un 6b i de segon...ja ho diuen de mica en mica i sempre s'ha de ser positiu.

Ara aquest diumenge cap a la paret de Catalunya a la Delfos amb el Patrik, el dilluns la crònica sense falta.

Dijous: Paella i roco....

De sempre a casa els dijous la mare ens fotia paella...d'aquella que tant sols et menjes a casa la mare, i desprès cap a l'escola... Ara entenc el meu nefast rendiment cada dijous a la tarda i com feia esforços perquè algun "hermano" enorme i amb sotana negre, fosca com la nit i gastadísima em fotes fora de la classe per poder fer una migdiada assegut al terra, al mig d'un llarg, llargísim i alta passadis de rejoles fredes...quina sensació tant agradable.

Ara els dijous tambè menjo arròs, però integral, bullidet i passat per la paella amb unes llenties pardines o unes verduretes tot ben lleugeret i ah!!!! bio i ecològic. Com canvien els temps o com camviem noaltres. Be, és igual la cosa es que ara les tardes dels dijous procuro que em passin volant!!! perquè? doncs per poder anar a fotre unes bones tibades al nostre i benvolgut roco. Per possar a punt els dits i la ment tot esperant el cap de setmana que sen's acosta.

Au penya que no s'he us passi l'arròs.