S'OBRE LA PARADETA

Au gent obro la paradeta i obrim la setmana (buffff)...Tinc coses per explicar-vos i fotos per ensenyar. Però encara les tinc que descarregà. Li vaig agafant el fil al rotllo del digital. A part, que dins de la camera i tinc contrastos, no fotogràfics, sinó socials. M’explico, divendres al vespre era la festa del bo del Xavi Pastor (40 tacos). Ens vàrem trobar una bona penya al Molí dels fanals... La cosa es va envelar i jo molt prudentment a les 01,15 del matí cotxe i cap a casa. Em pensava que anava força be, però al matí no recordava com havia passat per la Massana !!!!....
En fi ho vàrem portar com vaig poder i a les dotze cotxe i destí a Teradets. Objectius: L’engendro a la paret de les bagasses i la Galí Molero a Roca Regina...Quan tingui les fotos descarregades us o explico.
Venga fins ara

Per cert fixeu-vos que ara he posat carpetes mireu a dalt a la dreta. És a dir que ressenyes de vies llargues, allà les trovareu. Per exemple les del disabte

XAPAT FINS DILLUNS !!!!!!!!

Gent, això estarà tancat fins dilluns......

Però us deixo un video del Sharma encadenant La Rambla 9a+ (Siurana). Per anar fent boca pel cap de setmana. Pels neofits en la materia; La Rambla és de les vies més dures del món d'escalada esportiva. Són quatre els privilegiats que l'han encadenat. Hi ha gent que l'ha intentat 150 vegades i encara no hapogut amb ella, això és tenir fe...
Aquest vespre festuqui de 40 taquillos del Xavi Pastor. Iepala !!!!
El cap de setmana promet.
Salut gent !!!

Tres Ponts i caigudes lletjes

Gent, ahir tocava tibar-li, ja m’he recuperat del cap de setmana i el mono ja el tenia enganxat a la jepa i m’estava insistint per anar-hi...La meva Santa entre setmana no pot tibar i com que, lògicament, m’agrada més tibar amb noies que amb nois vaig fer un truc a la Mercè. Però el destí em deia que tindria d’anar amb tius...que hi farem !!!!.
Hem quedat a tres ponts, territori Lolo. Quand plego de treballar plou a sac pac, com quasi cada tarda. Però un SMS del Patrick m’assegura que a tres ponts de pluja res de res. Be doncs cotxe i avall.
Quan arrivo el Patrick em diu que encara no ha encadenat el 7c que està provant. Tranqui noi ara t’asseguro jo, i l’encadenes.... Escalfo a un 6b sense saber massa be quin objectiu tinc. És que a Tres Ponts ja ho tinc tot fet !!!!....Calma gent, tranquil·litat. El que tinc fet és tot lo del meu nivell; de 7a avall. Gràcies per pensar-vos que esteu llegint un Lolo...

Be al lio. Pillo al Patrick i el tio escala fàcil i molt segur. No ser quin és el crunch de la via però el tio ja ha passat mitja via i va súper be. Fa un repòs natural que hi ha, i encara l’última secció. Jo tinc un mal de clatell que ni us explico de mirar tant i tant amunt i en un lloc amb tant i tant desplom. Comença l’últim tram; presses peques i hop un llançament a una bona pressa i ja te el “descuelge” a la cara. Un crit, que coi un crit un xiscle...no, no un tro surt de la seva boca, un tro d’alegria. Felicitats tio...el teu primer 7c. Ja t’ho deia que erra jo que et tenia d’assegurar. També busco la meva glòria (ehm,ehm,ehm).
Ara em toca a mi aparteu-vos. Acabo d’escalfar a un altre 6b i de cap a un 7a amb uns passos d’entrada durs de nyapes i que més amunt segueix una magnífica llastra. Passo la primera cinta, pillo unes nyapes i raca avall....caiguda lletja (darrerament no paro) un bon cop a l’espatlla i al braç (fot mal tius) això ja em desconcentra i vaig pujant la resta de la via ara em penjo ara segueixo. Hi veig molt color i el Patrick també u creu. És una via molt bonica si senyor. Ara a fotra-li algun “pegue” més.... hi haviam quan surt .
Avui descanso em fot mal el cop que ahir em vaig donar i a més tenia d’anar a tibar amb una noia...però m’han donat “carbasses” de bon rotllo !!!!
Be gent el cap de setmana es presenta increïble. Divendres a la tarda a tibar a la nit festa dels quaranta tacos del X.P. El dissabte no matinem lògicament, i a la tarda a Roca Regina a fer La vida en el filo o la Post morten i el diumenge. Enpalme Galí-Molero amb la Promio... olè !!!! .
Ja us faré crònica
Per cert un missatge personal per l’Ariadna. Els altres no n’heu de fer res. Que noia ja no faig tantes faltes oi?
Au gent a tibar-li

Latin brothers a Montrebei

Ni més ni menys feia 18 anys (osti vist així fot por !!!!), que vaig veure per primera vegada la paret de Catalunya (Montrebei). I ni més ni menys ens vàrem posar a la via Latin brothers. Érem jovencelles (quin mot eh?) i en vàrem sortir ben escaldats. Vivac a una repissa a dos llargs de la sortida. La nit del lloro. Poca aigua gens de menjar i anar fent...

Doncs be ara tocava tornar-la a repetir. El cert és, però, que no estava gens nerviós. No li he perdut el respecte a aquest paret ni molt menys, crec que mai se l’hi ha de perdre. Però si que jo he guanyat confiança. Que és molt diferent.
Amb el Patrick era la tercera via que faríem junts en aquest tapia. Respecta a ara fa 18 anyets jo si que faria de primer. Reconec que l’altre cop la vaig fer de paquet. Tant sols feia dos anys d’una caiguda dura escalant i no tenia el cap a lloc... excuses? Potser si.

Be doncs, el que us deia el Patrick volia intentar fer-la tota amb lliure. Els dos llargs d’artificial en lliure surten 7a i molta part els has d’equipar. És a dir per fer coincidir els llargs començava jo. Sols a la paret. Les vuit del matí i ja som a peu de via. Comencem a situar-nos ràpid per trobar les vies. A l’inici hi ha una inscripció. El primer llarg marca 6a/V+. A la ressenya hi marca pitons jo no en se veure ni un.. Fa trenta metres i col·loco dos aliens i un camalot. El llarg és bonic. Arribo a la erre . Hi és a prova de bomba dos parabolts amb anelles. Fa dies que dura la polèmica. En aquesta via no els han fet saltar. M’han dit que els de la tempesta nocturna han volat...El segon llarg el tira el Patrick, unes fisurilles de V+. El tercer llarg que em toca a mi és una espectacular fisura de trenta metres, amb algun pitó i que es protegeix molt be amb aliens i camalots. V+ de 30 metres. Un altre espectacular llarg de 6a, és el que li toca al Patrick. La sortida de la reunió, és molt guapa has de passar un sostret per la seva dreta amb bon canto i ha sobre l’has de flanquejar cap a l’esquerra. Molt guapo. Ara ja hi comença a haver-hi ambient.

Be, els llargs van passant fins que arribem a sota d’una espectacular fissura; és el primer llarg d’A1 (7a). Segons la ressenya hi ha d’haver-hi vuit pitons, però estem a Montrebei i mai saps el que hi ha de debò fins que no hi ets. La veritat és que des de la reunió no en veiem masses. El Patrick comença. Posa algun Camalot (aquí els aliens no serveixen) i va tirant i troba algun pito (sis en tot el llarg de 35 metres) se la fa tota en lliure. Ets un bou, tiu !!!!. Jo hi faig dos A0. Estic content !!!! Tornem-hi anar fent...fins arribar al següent llarg d’ A1 aquest es veu més complicat. És una fissura ample, que al mig s’estreny i fa com un ressalt i has de seguir-la més amunt. El tio bufa i bufa. Però també amb lliure. A mi em costa tres A0 i una penjada de la corda i el buit xucla avall, la qual cosa fa que no m’entretingui massa...El següent llarg és mol espectacular una placa aèria amb un travessa molt xula de 6a. Em toca a mi però estic petadot i la fa el Patrick. Els dos llargs que queden els intercanviem. Son les 5 de la tarda i sortim al cim. Fotos de rigor amb la paret d’Aragó al fons i ja pensem amb nous projectes: via dels incrèduls ?? o la tempesta nocturna ?...No ha sabem. Hi ha tantes vies guapes a fer.
Material: Les reunions son bombes. Nosaltres vàrem utilitzar camalots fins el tres i el semàfor d’aliens. Ni un pitó ni un tascó. Tampoc vàrem utilitzar pedals. En duiem un cada u. Per si acàs...mai se sap. Vàrem fer 9 hores d’escalada.
Un 10 de via... súper guapa !!!! VIOTE I AMBIENT ASEGURAT

Per cert un tio es va tirar en salto base de la paret d'Aragó.....