dijous, 11 d’octubre del 2007

DEMÀ LA HISPANIDAD I POTSER ROCA



Gent em deixeu que dispari avans d’apuntar ????. És que ja fa dies que em sorgeix un dubte sobre la festa del veïns espanyols.
Demà es el Pilar, dia de la Hispanidad, no fa massa dia de la Raza i properament serà el dia del orgullo Nazional. Sempre parlant d’España, que per sort i de moment per aquí dalt (Andorra) totes aquestes palles mentals no ens passa tant (tot arriba).
Molts de valtrus o aprofitareu per fer tres dies tibantosos per qualsevol punt ha on la roca es deixi.
Però tinc un dubte? Molta gent que viu i treballa a Catalunya (Pujol dixi...és català) i no se sent español, ni combrega amb cap ideal españolista (que a mi ja m’està bè), demà no es tallaran un pel i celebraran la festa de la hispanidad ?. Apali minyons que algú m’ho expliqui fàcilment perquè ho pugui entendre.
Perquè tambè us haig de dir que aquí dalt sempre sortim rebotats d’aquestes festes i festetes nazionals espanyoles o catalanes. Que si be la Vuelta ciclista a España, els nostres nens s’han de quedar a casa per que el transport escolar no faci cues i el ciclistes puguin passar tranquilament. Que si és la Hispanidad i els nens a les 2 pleguen de les escoles i cap a casa. Que si és el pont de la Puri i la Consti, els nens cap a casa “que viene l marabunda”... Que l'11 de setembre...
Quin País Deu meu, el seu i el meu.... Tots plegats els del nord i els del sud som de ptaxim-patxim, pandereta i botijo. Be, flabiol i barretina, o xiulet i esclop. Tant li fot !!!! Quina pena.

I per lo nostre, demà a la tarda per poc que pugui a tocar roca. Dissabte a tibar amb la Santa i diumenge portaré al nanu a la Demasiadao lejos para ir andando. Que agafi “coco” que no tot a la vida de l’escalador son vies de 30 metres i 12 cintes... O no?
Apali bona festa als españols amb ñ i als espanyols amb ny.

I sobretot a ser feliços !!!!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR


Be gent, ahir em vaig emocionar i vaig penjar les ressenyes, be una part, del sector dels roures a Perles. Més tard fent el xafarder pel internèsss vaig veure que el crak de les ressenyes ja les havia penjat en un post de fa uns quants dies. Les podeu veure totes aquí. Cada u lo seu. Un altre dia o farè a l'inversa primer m'ho mirarè i despres ja veurem si les penjo...

Tant sols un apunt a la via número 6 (piruetes) està ressenyada de 6c+ i modestament crec que és un 6c. En aquest sector els graus d’algunes vies estan un pel de rebaixes....
Si us hi passeu ja ens ho direu.
Però tal com us vaig dir ahir val molt la pena fer-li, almenys una visita. El lloc es guapu.
Apali salut

dilluns, 8 d’octubre del 2007

PERLES. SECTOR DELS ROURES. PRIMERA PART


Bones gent, un altre cap de setmana esfumat. Ha estat un cap de setmana d’aquells amb moviment, però ja està bè. Running, escalada familiar i campionat d'Espanya d'escalada a Terrassa.
Tot fantàstic i molt bones sensacions

L’escalada familiar la vàrem fer ha un dels millors sectors que es pot practicar a l’Alt Urgell. Perles i en concret al sector dels Roures:

Aquest és un sector dels que podríem dir-ne nous (de fet hi he vist vies noves). És una creació d’en Joan Belego. És un mur que es veu perfectament des del poble. Està exactament a 150 metres de desnivell del cotxe i amb uns 20 minuts hi arribem. Agafem l’inici del camí per anar a tots els sectors i de seguida girem a la dreta per passar (per la vora) d’un camp d’ofals, al final d’aquest ens dirigim cap a l’esquerra. Ja veiem les fites i tota l’estona tenim les parets al nostre davant. El camí està força trepitjat i és molt evident. Arribem directes al sector.
Peus de vies majoritàriament excel·lents. Noms i graus a totes les vies. Parabolts. I tot molt net i cuidat. Sigueu-ho curosos i no deixeu deixalles, ni tant sols les humanes. Hi ha alguns fumadors que deixen les burilles dels cigarrets, tampoc costa res agafar-les. Els graus de les vies no piquen gens... I la llargada no passen dels 15 metres. Vies sobre un calcari excel·lent de regletes i cantos.
Per passar-vos les ressenyes l’he divit amb: esquerra , del mitg, del mitg (I) i dret. Avui us passo els dos primers. Encara que un cop a lloc és molt fàcil trobar-ho tot. Repeteixo que tot està marcat.

Vies més recomanades:
Petit Príncep (6a)
Congost (6a+)
Bonjours (6b)
Ducat (6c)
Le gran Escofier (7a)

Be gent a disfrutar-ho....










Sector esquerra:1. Arrelats 7a. 2. Brincaires 7a+ 3. Kèfir (projecte) 4. Ninfes 7b

Sector del mitg:5. Eira 7a 6. Piruetes 6c 7. Me-Me 6a (+) 8. Bultó 6a+ 9. Bonjours 6b 10. Congost 6a+ .11 Petit Príncep 6a+ 12. Gorgue 6a



divendres, 5 d’octubre del 2007

QUE, QUE VAIG FER AHIR ? DONCS, ROCO


Si gent, la tardor ja s’ha posat sobre Andorra com aquella boira baixa, pesada que tenen per les comarques lleidatanes i osonenques. Ja es fa fosc avanç de les vuit, quan marxa el sol ja fot rasquilla i a més aquests dies plou. En definitiva tardor. Aquella època que et fot bastant perquè no acaba de fer un temps definit. Com diu la dita poular castellana como el perro del hortelano ni jode ni deja joder (perdó ni come ni deja comer).

Ni neva, ni fa prou fred per treure els pinxus de l’armari i un dia plou i l’ altre no...”loquito me tiene el tiempo”. I amb tot això aquests darrers dies el meu cap també ha estat divagant com la pròpia estació que estem...Sembla ser que he pogut posar-li el fre i ara tot torna a agafar el fil.

A lo nostre, de moment segueixo sense poder fer tapia (grrrrrrr) el temps que tinc no dona per tant i costa combinar-ho tot. Currillo, entrenos, nanu i tot plegat....
En definitiva que ahir dijous: Sessió de roco. Resistència curta, a la meva manera, està clar. Els “callus” de les mans apreten i foten força mal, però ahir encara vaig poder fer un entrenament força digna. Una horeta i mitja allà dins, envoltat de mascles i famelles suant i deixant anar feromones...surts d’allà ben escalfat ¿...?. Però be un entrenament pràctic, la veritat. El meu objectiu és agafar força i pila per:
· Poder fer tapia ara a la tardor tranquil·lament
· Em moro per anar al racó de missa a fer vies de continuïtat pura
· Que quan agafi els pinxus no em caiguin de les mans

Ja veurem que en sortirà de tot plegat. De moment demà dissabte i haviam que diu el temps. És molt possible que demà sortim (la Santa i jo) a tibar-li una miqueta per Perles. Per poc que puguem al sector dels roures (el dilluns ressenyes). Un sector molt xulu. Roca excel·lent. Línies guapes i grau fàcil. Equipades pel Belego. Es a dir cremallera segura. Us en faig cinc cèntims dilluns.
I diumenge una escapada a Terrassa, al rocòdrom Sant Llorenç, que algú molt proper ha de competir-hi. Sort calma i a disfrutar-ho. Per cert el dissabte els màsters (nois i noies) hi competeixen, també. Molta sort a tot/es i en especial a la Sara ;-) molts ànims !!!!
Vingali penya. A ser feliços i fotem la revolució d’una vegada !!!!
Parlant de blogs i blogers. Us passo un link d’un master camuflat de Birdio ;-) ha on fa unes reflexions interessants...Val la pena passar-hi i de tant en tant treure-hi el nas.
Ara si final.