divendres, 14 de desembre del 2007

"TROFEUS"





Ahir al vespre es va celebrar a la Panxa del Bou (Sabadell) el lliurament dels premis de la Copa Catalana d’escalada de dificultat i de bloc.
El cert, és que ahir a la nit hi havia força ambient. La penya tibant per la cova i inventant-se sortides en mantel. Més o menys hi eren tots el que i tenien que ser-hi. Si els busqueu a la foto els trobareu.
Res poca cosa a dir-vos...Les compes tornen a l’abril.
Bones tibades al cap de setmana...





LLEGENDES URBANES


Vosaltres sabeu si les llegendes urbanes son certes ? Jo la veritat es que algunes me les crec i les altres no massa, però en tot cas moltes ens fan passar una bona estona. De llegendes “escalarotils” (quin mot que m’he inventat) també ni han i forces i avui us presento tres llegendes urbanes o escaladores, dels que precedeixen la foto.
Son el “Butarda”, el “Pelón” i el “Gat”. Aquest tres personatges ahir és varen retrobar els tres desprès de més d’una dècada de no coincidir junts. Els tres han mamat l’escalada des dels antics i llegendaris TIM de Sabadell, passant pels Basiero, Marzo, Wenceslao (a) Wey i demés gent, també de Sabadell. Es van criar amb el llibre del Meyers sota el coixí, hi han compartit conceptes i passions dins del món de l’escalada. D’un es diu que ha fet al via Latin Brothers de la paret de Catalunya amb 4 h i 30 minuts, d’un altre es comenta que en el seu dia va ser l’escalador més jove del món d’escalar The Nose al Capitán (Yosemite) en menys de 24 hores i un altre te el trist privilegi de ser el primer rescatat d’un mega pinyo a la paret l’aeri de Montserrat per part dels bombers de la Generalitat. Tres trepes d’això de la tapia.
Es comenta, pels rocòdroms que els tres, més un quart es retrobaran a Yosemite a l’any 2009 per celebrar el vintè aniversari de la seva primera incursió conjunta....
Segur que tot plegat és una llegenda urbana.

dijous, 13 de desembre del 2007

AMB NOCTURNITAT I ALEVOSIA




Com que la meva espatlla em fa mal, mal i més mal i ja ha nevat ahir vaig decidir començar la meva temporada d’esquí de muntanya o randoné com diem per aquí dalt. Be la penya que fa curses ja fa dies que li foten gasto hi ha gent que ja porta 10.000 metres de desnivell acumulat!!!!!.
Com que de dia els mortals treballem, durant la setmana i solem anar a les nits, a fer rando. A mi anar-hi sol ja m’agrada, però ahir em venia de gust anar-hi acompanyat. Vaig trucar a gent que pugessin anar al meu ritme (xino-xano) i com que la nit es presentava molt gèlida tothom em deia que anirien al gimnàs a fer cinta... Tindré d’anar-hi sol i al final em vaig decidir per trucar a un company, ex corredor de l’equip nacional d’esquí de muntanya, però que encara corre...
Ei vas a fer rando aquesta nit ?
Siiii i tant
Vas tranqui ?
Si que ahir vaig fer sèries
Menys mal vaig pensar
Quedem a les set a Pal ?
Ok. Per cert vindrà el Manel....glups !!!! aquest encara està a l’equip, no sap anar a poc a poc i ja porta 10.000 metres a les potes més el que arrosegue de l’estiu.
Osti tu que jo vull anar tranqui que és la primera sortideta...I tal i tal.

La veritat es que a 2 quarts de vuit de la nit fotia molt fred al pàrquing de l’estació de Pal (1.770 metres). La pujada l’anem fent a ritmillo però encara puc anar xerrant. Quan ells es paren per treure’s una peça de roba just abans del últim mur que ens porta al Cubil (2.330 mts), jo no paro i vaig tirant, penso, segur que em pillen igualment i dit i fet arriben al meu costat en un moment. Jo ja tinc els pernils a punt d’explotar, ells dos van xerrant i jo no dic ni fava, be si que dic:
Nens estic mort.
Que va !!! si vas molt be
Grrrrrrr....
Tot i així hem arribat al Cubil amb 50 minuts són 560 metres de desnivell positiu.
Ens traiem les pells ens abriguem, vull fer un traguet del camel back però esta gelat. I comencem la baixada amb una bona neu i ràpida.


Arribem al cotxe una hora més tard d’haver sortit, son dos quarts de nou.
Quins craks els meus col·legues.
Personalment estic content. Pensava que m’arrastraria més i encara me n’he sortit prou be.
Per cert si aneu de nit a les pistes a fer rando hi ha unes normes a complir; les podeu trobar al Butlletí oficial d’ Andorra (Bopa en data 20/06/07). Per primer cop està regulat i així tothom sap els seus drets i les seves obligacions (randonaires i maquinistes)
Salut !!!


dimarts, 11 de desembre del 2007

FINALMANT HA NEVAT !!!!



Efectivament ahir i avui ha caigut una bona nevadeta i fa fred. És a dir pels amants de l'esqui de muntanya i per els que els hi agrada fer corredors, goulottes i demès la cosa, en principi, pinta be...Ja ho veurem.

Referent al meu post del boicot de les estacions d'esquí amb neu artificial. Ahir em varen fer un truc, de molt bon rotllo, i em varen "aclarir" dos conceptes.
Un, a Andorra no posen cap additiu a l'aigua per fer neu. Tant sols una bacteria, que no malmet el medi ambient, que el que fa es que l'aigua tingui un punt de congelació més ràpid. Be, explicat ràpid és així.
Segon, uns passo l'adreça d'un article que defensa la neu artificial. Vosaltres mateixos podreu opinar. Jo tinc la meva versió que me la guardo per mi. No vull fer més polèmica. Això si, podeu opinar...

En tot cas ja tenim neu natural i ara si que aniré a esquiar.
Salut !!!!!