De la bacteria a la Font Soleia

Ja està !!!!!, de moment, ja torno ha estar operatiu...Bé, més o menys. Fa exactament un mes que no tibava i aquest cap de setmana ja hi hem tornat i en concret a la Font Soleia. He de reconèixer que el lloc hem te enamorat, deu ser que la terra tiba. Ja ho va dir el poeta Com el Vallès no hi ha res, tres turons fan una serra i quatre pins un bosc espès...

El tema està que tinc els dits rebentats, l’artrosi i la merda de medicació que em vaig tenir de pendre (provoca tendinitis a les parts dèbils) i fa que els dits facin mal...però no hi ha res que no pugui superar les ganes de fer coses.

El dissabte a la tarda amb el nanu (que també feia un mes que no escalava) es dirigim cap al Gruyere a escalfar. Jo faig les vietes fàcils (els 6b’s) i el nanu escalfa a la Parèntesi (6c) una via clàssica de la zona i mol guapa...Un cop calents (jo rescalfat) anem cap a la Paret Gran a fer la Bauhaus (un 7a) molt i molt guapo, de pila pura i dura. El nanu el treu al segon pegue i jo li faig dos topes ropes (per provar-me) i el primer força be però....pobre de mi el segon m’arrossego de mala manera... ja deu ser això, penso.... Amb tot això, entre una espessa boira, humida, humida....El nanu es posa a Toma el dinero y corre un altre 7a diu que guapu amb un pas de bloc i més pila. Li surt tambè al segon pegue...Com que no es veu res i les cordes s’estàn humitegant marxem cap a casa.

El diumenge a les 9,30 del matí ja som al Gruyere. L’objectiu és escalar aquí, a l’ombra, fins al migdia. Torno a escalfar als 6b’s (en faig tres) i el nanu a un 6c+ (menys mal que diu que es troba cansat). Vol intentar fer a vista un 7a clàssica i molt bo d’aquest sector. Performance...I efectivament el treu a vista i passant cintes !!!! Està súper content. Jo em motivo i faig la Parèntesi (6c) passant cintes, també estic content. I per acabar el dia el nanu es monta i es treu al segon pegue, també una via molt clàssica de la zona. Printemps 7a+ ...I corre, corre cap a casa que al Bernat li esperen uns macarrons de l’àvia !!!!
Apa gent ja hi tornem a ser-hi !!!!
P.d. Molts dies baixant si es al vespre parem (amb els Panxa del Bou Team), a fer unes tapetes, bonísimes, al Bar Alegre de Ca n’Oriach de Sabadell. Lloc autèntic i amb “ambient” val la pena provar-ho... Ei, ni els conec però és un lloc recomananble. És fàcil baixant de Matadepera just a l’entrar a Sabadell és el primer a la dreta

Salut !!!!!

BACTERIES AMUNT I AVALL (no és cap nom de via)

Efectivament el títol del post no és cap nom de via (ni llarga, ni curta) tot i que ho podria ser...Senzillament és el que hem passa a mi..... Avui fa una setmana que m'han detectat o re-dectactat (ja és el segon cop que corre pel meu cos) una bacteria que es paseja amunt i avall per una part de l'anatomia human exclusiva dels homes. Aquesta bacteria tant sols la pillen dos de cada 10.000 tios i jo amb una any i mitg ja l'he pillat dues vegades !!!!. Ben mirat no és que la pillis tots la tenim adormida, però a mi s'hem desperta i us aseguro que fot molt mal.
Ja fa una setmana que estic tirat o al llit o al sofà...No puc fer es de res, si no la tia es reforça i llavors no hi ha qui la pari. L'altre vegada la broma hem va durar quasi tres mesos de baixa. Ara porto una setmana i m'enfilo per les parets!!!! NO PUC MÉS i encara és pitjor quand hem conecto al internès i us miro els blogs !!!!!
Be gent feu alguna tibadeta per mi
Salut i bon estiu

ORPIERRE, SERRE CHEVALIER...ORPIERRE

Ja ho diuen que tot lo bo s’acaba...Ja hi tornem a ser-hi.
Avui no tinc el dia molt inspirat i us en faré cinc cèntims (a l’espera d’un post amb fotillos) del que ha estat aquestes duessetmanetes per les terres franceses.
Haig de reconèixer que tinc certa debilitat per França tenen un País “súper” tot ben posadeta i arregladet.
El pla inicial era fer Orpierre, compe a Serre Chevalier (tros de vall) i Ceusse... Però finalment ens vàrem saltar Ceusse; estava a rebentar d’escaladors. Cues per fer les vies més “bones” i les fàcils sobadísimes...Un altre any. Vàrem decidir retornar a Orpierre.

Si no us fa res comencarè per la Compe Internacional de Serre Chevalier, que hi participava el nanu Bernat en categoria mínimes garçon (per entendren’s el més perit de tots). Serre Chevalier és la vall que va de Briançon (1300) fins a dalt del col del Galibier (2.600) al cor dels Ecrins. En concret la compe es feia a La Salle des Alpes a 1.400 metres centre neuràlgic de Serre Chevalier. L’organització impecable, escaladors jovenetes (14-19 anys) per tot arreu i ha patades (més noies que nois) un nivell que podríeu flipar; a la categoria del nanu (anys 93-94) xavals amb el 8b+ consolidat... El plafó, una flipada, enorme i amb uns volums i unes presses que feien por veurele’s de sota...En definitiva un 10 de competició. Una cosa força espectacular, era la gentada que hi havia mirant les vies classificatories (dues vies al flash). Per fer-vos una idea de la dificultat de les vies: Els muntadors les fan per que els “xavals” la vegin al flash, doncs be hi ha equipadors que no les arriben a encadenar !!!!. Pel nanu una experiència increïble.
A Orpierre hem escalant un munt de vies i el xaval s’ha endut a la butxaca dos 7c’s entre d’altres vies i jo un parell de 7a’s..Graus francesos ;-)...
Demà us faig un resum de les vies bones que hi podreu trobar...

Ben retrobats companys

BUCÒLICA. PAS D’ESTRÈS....MARXO DE VACANCES

Desprès d’agafar-me aquesta setmaneta amb més calma: un dia d’escalada esportiva sobre granit (durísim) i d’un dia de fer rooler esquí. Ahir tocava desestresar-me.
Amb el Jordi P. quedem a les 16h a la Paret Bucòlica. Encara hi toca el sol així doncs es o agafem amb calma. A les 16.45 som al peu de la via; en aquest cas hem escollit Pas d’estrès 180 metres (6a obligat) de via amb un llarg d’uns passets de 6b+ . La paret a aquesta hora ja està a l’ombra però està molt calenta...Amb el pas de l’estona una brisa perfecta ens dona una temperatura excepcional.
La via és molt guapa. A tots els llargs et trobes un o dos “bombos” més o menys difícils depenen del llarg.

Primer llarg V+. És un llarg curt i fàcil de cinquè grau.
Segon llarg 6a. És una miqueta més llarg i ha on la dificultat és concentra en uns passos de placa, que pels peques et queden una miqueta llargs, però es fan be i molt ben assegurats (tònica general de la via)
Tercer llarg 6b. Per mi és el llarg més difícil de la via, si més no el més mantingut. Surts de l’erre, passant un primer “bombo”, amb bona pressa, vas fent fins trobar-te una secció més tècnica i s’ha de superar un altre “bombo” que si ets petit no veus massa be ha on s’ha d’anar però al final unes bones presses et porten a la següent erre (un pel incòmoda)
Quart llarg 6a (diuen 6a+). Sortida de l’erre amb bona pressa fins arribar a un “bombo” ha on està la dificultat. La resta es fa be i molt disfrutón.
Cinquè llarg 6b+. El tomàquet està a la sortida de l’erre per superar?..Un “bombo” (deu punts per la resposta). És un pas a blok (si ets llarg cap problema). Canto petit per la mà esquerra, bloqueig d’unes gotes d’aigua per la dreta puges peu i canto per l’esquerra. La resta (6a) finet però es va fent.
Sisè llarg. Vè. Disfrutada per un llarg curt que et porta a la vira de baixada.
Una via guapa i ràpida. Sembla que sigui un itinerari pensat per gent llarga. Els peques ens ho hem de mirar més.

La via és ràpida a les 20,15 ja estàvem al Tahussa de Coll de Nargó prenent un birreta.
Ens ha sortit tota neta. Pel material no vcal patir, amb dotze cintes i reunions ja fareu.
Val la pena per aquestes tardes d’estiu.

.............................................................................................................................................

Canvi de tema xapo la paredeta fins el proper 28 de juliol. Torno a marxar de vacances, per tercer cop aquest any he,he,he...I encara i penso tornar-hi un quart cop....

Amb el nanu de Deu. Marxem cap a les terres gales el proper diumenge. Farem una tournè. Primer passarem uns dies per Orpierre (repetim de l’any passat). Desprès el nanu te compe a Serre Chevalier (open international jeunes) , per provar i agafar “soltura” davant dels monstres europeus i per acabar farem uns dies més a Ceuse, aquí acompanyats pel Panxa del Bou team...

Sigueu-ho molt feliços i passeu uns bons dies....

Salut i fins la tornada