dimarts, 23 de setembre del 2008

De compe a compe...





Ep família !!!!!!!!!!!!!

Avui poquet cosa per explicar-vos....
Cap de setmana de compe a Sant Cugat...Un mur guapo !!!! (gràcies) i unes bones instal·lacions. A Sant Cugat hi han birolles....Però alguns aseguradors pèsims. Increïble !!!!. Suposo que la FEEC ja n'estarà al corrent.



Poqueta cosa a dir-vos.
Els nois va guanyar el Víctor Estaller , seguit del Àlex Granados i pel Jose Agustín (crec)
Noies: Helena Alemàn, la Marieta (simpàtica eres ...), i l'Anna Jimènez
Promo: Marc (a) Ondra, David i Guillem
Peques: Una francesa que escalava de cine, la Paula i un nen francès
Veteranus: El Catx i ¿....? ni idea
Ah si el diumenge una miqueta de Panxa del Bou pel matí. Aquest any TOTS ELS DIUMENGES OBERT !!!! Un bon punt, si senyor.


El proper dilluns més...notícies o no !!!!

dimarts, 16 de setembre del 2008

FONTSOLEIA, L’AMPARO , 7b+ i BAR DEPORTIVO


Aquesta cap de setmana ha estat, un cop més genial, però una miqueta atabalat , per motius que ara no venen al cas he fet un fart de quilòmetres...Ara pujo ara baixo...però tot fantàstic.
La cosa és que havíem quedat amb el Panxa del Bou Team a Matadepera el divendres a la nit per fer una petita graellada amb botifarra d’Organyà (sobretot de cal Pauet, no us la perdeu). I el nanu i jo no hi podem faltar, bàsicament perque portem la botifarra i la llangonissa... I el nanu la motivació per tibar-li.

El dissabte al matí el dia es lleva espectacular...un dia net i clar: Quina meravella !!!!!. Avans del migdia pugem a la Font Soleia i fem dos equips: El tala, el pedreta i jo per una banda. I l’equip B, el nanu i el Jordi per una altre. Allà ens trobem al Marc (amic del Bernat i company d’entrenament) que escalfa i encadena a vista a un 7a+ del Gruyère...Com estan els nens...


Nosaltres escalfem als 6bs del Gruyère..I el nanu i el Jordi escalfen a la Parèntesi i ha un 6c+ de la Paret del Silenci (avui van forts). La temperatura per escalar és brutal, fins i tot un pel de fred al Gruyère. Ens deixen el 6c+ muntat i desprès de tres intents hi ha hagut de tot. El Tala és cau per una patinada de peu, jo hem baixo perquè una politxa d’un dit fa “clek” i el pedreta puja per desmuntar-la i l’encadena. Mentres nosaltres anem fonten-li tientus a aquesta guapa via, el nanu encadena al flash i passant cintes la via l’Enze, 7b (Paret de l’heura) i poc desprès encadena al segon pegue la via Solitud, 7b+...Està content !!! El Jordi També encadena l’Enze...Nosaltres acabem el dia a un 6b estrany de fissura. En total he fet sis vies a la Font Soleia...A la baixada la natura és ofereix tot un espectacle: sol, núvols, pluja, arc de Sant Martí...Un festival de colors i visibilitat.


El diumenge al matí desprès de fer moltes birgueries vàries ens trobem un altre cop tots junts a la Cova de l’Arcada a Montserrat. El dia torna ha estar increïble... Tots plegats tenim un dia estrany i gos...Però tot i així hi ha alguns encadenes bons. Nosaltres tres encadenem el 6c (no recordo el nom) del sector d’on hi ha Eh Petrel i el nanu de Deu encadena la segon tientu Trempat t’empaito una via que per uns és 7b i per d’altres 7b+...Però amb el sol que tocava a la roca i la sobamenta que això produïa al nanu li va semblar més 7b+ que 7b... Sigui com sigui un altre gran dia...


Baixant hem deixo enredar i anem a sopar a un restaurant cutre de Sabadell...Tapeo a fondo, vino turbio a sac i el millor pop gallec que he provat !!!!!
I ara qui puja a Andorra ?????


dimecres, 10 de setembre del 2008

MAMA POR !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Tinc un company (el Tala del Panxa del Bou Team) que fa uns dies em va comentar de fer una mitja marató de muntanya el proper mes d’octubre, en concret la de Sant Llorenç Savall. Sóc bastant “prostituto” i em venc ràpid, i a més a més com que per sort o per desgràcia tinc mig cos envoltat de matxaques: maratonians, triatletes, fondistes varis... i l’altre mig envoltat de friquis, bigwalleros, alpinistes i lokus varis de muntanya vaig accedir-hi... Buf que he fet !!!!
Desprès de sortir a rodar una miqueta alguns dies, me n’he adonat que no tinc ni ritme, ni xispa ni aquell punt de gas que s’ha de tenir per poder posar-se cara a cara amb una mitja marató de muntanya...Mama por !!!!. He fet rodatges suaus en pla, he sortit a fer desnivell contundent per muntanya, he provat de fer desnivell progressiu, i fins i tot he intentat fer un canvi de ritme... i ho veig negre, negre, negre.
Però no patiu per mi, sóc tossut de mena i penso treure temps al temps i intentar arribar “lu” més finet possible a la cita. De moment m’he agafat (be ell m’ha agafat a mi) un company per fer rodatges per Andorra a les sis del matí durant una horeta...què perquè a les sis del matí, doncs perquè dues tardes a la setmana vull fer roco. I us preguntareu i els altres cinc?. Doncs el cap de setmana per escalar i fer vida social. I els tres dies que et queden? Doncs per poder rodar per muntanya i intentar fer alguns canvis de ritme i alguna sèrie per poder agafar una miqueta de velocitat i xispa...
Per embolicar una miqueta més la troca vull enredar a més gent perquè m’acompanyin el proper dia 28 de setembre (a un mes vista de la mitja) i vulguin provar de fer, amb mi un 10.000 urbà. Si puc el voldria fer a 4,20 el quilòmetre això seria la bomba... Hem sortiria un 10.000 amb 43 minuts i 12 segons, molt lluny de la meva marca en 10.000...però seria una referència excel·lent...
Això son les petites il·lusions que cada dia hem fan pensar que soc un afortunat de fer i tenir la vida que tinc....
Us informaré.

P.d. Qui sap qui és el de la foto ?

dimarts, 2 de setembre del 2008

LA CAPRICCIOSA 240 mts (6a). DE GRANIT ANDORRÀ

A Andorra no tot és sucre poc refinat, ni güiski, ni tabacu, ni ipods, ni perfums enganxosos, ni pastis pels francesos o pistes d’esquí descomunals....

No? Doncs, no. També si escala; vies llargues, esportiva, alpinisme, gel i golouttes a l’hivern, esquí de muntanya....

...El divendres a la tarda per sortir de la monotonia i començar a tornar a fer llargs, quedem amb el Patrick, per fer una vieta llarga, ràpida, fàcil i bonica.
Via Capricciosa (6a), al Solà d’Enclar (Santa Coloma, Andorra la Vella) 240 metres ben buscats dins d’aquest caos de granit. Oberta l’any 99, amb parabolts. Via a prova de bomba. Tant sols heu de portar deu cintes i material per les erres , per fer els nous llargs de la via. Tota rapelable, però la baixada és fa ve per una tartera que ens porta al camí de l’inici amb 10-15 minuts. Aquí la ressenya.
El Patrick i jo ens i vàrem estar tres horetes, navegan per un granit excelent.

La via comença per una diedre molt marcat (a cinc minuts del cotxe, pàrquing del cementiri de Santa Coloma) i la primera reunió l’heu de fer al costat d’un bon arbre. No és perdedora, tan sols heu de seguir els parabolts. Al llarg tres trobareu una primera erre, seguiu més amunt i en trobeu una altre que és millor fer-la. La R-4 te una R-4 bis (un llarg de 20 metres al mig d’un bosquet, buscar-la un pel a la esquerra). De la R-5 a la R-6 és fàcil però un cop feta la placa/diedre seguir una miqueta més amunt i passeu a la banda dreta (fàcil) per trobar la erre.


Això si baixant, podeu anar a fer el guiri i deixar-nos alguna pela, per alguna botigueta que tenim pel País (que la cosa està muy mal)...i si no voleu fer el turista us recomano a fer unes tapetes al bar las Vegas a Andorra la Vella al carrer de la Sardana i si no a Sant Julià al bar Rosses (no se l’adreça però pregunteu-ho i us indicaran) No deixeu de provar el Ribeiro o el vino turbio.

Salut gent i us esperem...que no tot es formatge ni sucre.