COMPES: Bloc a Lleida. Cursa a Montblanc

Aquest cap de setmana el nanu i jo competíem ell, copa catalana de bloc a Lleida dissabte i diumenge em tocava a mi corre a Montblanc una mitja marató de muntanya.



Com sempre es diu el més important es participar (i es ben cert) però si un bon resultat t’acompanya encara millor.
De la compe de bloc no us puc explicar molta cosa, no hi vaig anar-hi. Tant sols us puc dir que el nanu a la classificatória va encadenar tots els blocs a vista, d’aquesta forma s’assegurava anar a la final i sortir l’últim (més temps per descansar). A les 7 de la tarda vaig rebre un missatge que hem deia: He guanyat !!!! Iuuuugu... Doncs ja sabia que la compe li havia anat be. Trucada ràpida i em diu que de quatre blocs de la final n’ha fet tres a vista i un al segon tientu. Aquest ha sigut el seu primer podi a la categoria promoció. Moltes felicitats Bernat. Tants esforços tenen recompensa i felicitats també al David Macià.



La Santa i jo a les 8.30 ja som a Montblanc...Rituals de sempre. Agafar el dorsal, buscar un bar per fer cafè depuratiu...Saludar a algun conegut, preguntar sobre el circuit, escalfar i nervis. Crec que devem ser uns 150 llargs o més, es el primer cop que es fa aquesta cursa i a la xerrada tècnica ens diuen que son 22 Km i uns 1025 metres de desnivell positiu i que hi ha força pista. Penso que serà una cursa ràpida. Hi ha el Just Sociats i algun altre monstre de les curses de muntanya.
La sortida es ven estranya no se surt massa a pinyó al davant es posa el Just i companys seus i marquen un ritme d’aquells “cansinos” però no ràpids, ningú tira i penso que no serè jo. Una volta pels carrers de Montblanc i la cosa segueix igual. Ja m’està be. Desprès d’una primera rampa la cosa s’estira jo estic al mig d’un grupet que em porta la mar de bé, el Just i uns altres s’escapen...Jo a lo meu....La cursa va passant i cada cop em trobo millor sobretot pujant i és aquí ha on pillo a dos dels que anaven al grup del davant, de cop penso que no vaig tanta malament i als avituallaments conto les ampolles d’aigua que hi ha al terra i tant sols en veig tres...Einng???. Vaig quart ? I, si, ha un control em diuen que tinc el primer a 6 minuts i el tercer a 1 minut i 25 segons. Osti, osti, de cop m’estresso...Tranqui tio. Penso que al tercer ja no el pillaré. Estem a l’inici de la baixada final i tant sols falten 6 km per Montblanc. Per lo tant l’objectiu es baixar a pinyó per que no m’atrapi el cinquè. Baixada a mort per una trialera, sèrie llargísim per una pista tobogan (dura), una altre trialera molt tècnica a pinyó i una sèrie de 1.500 metres pels voltants i carrers de Montblanc. Quart a l’arribada i primer veterà. Missatge al nanu: He fet primer de veterans !!!! iuuugu...
Una cursa ràpida, per sota de les dues hores. Bonica i ben organitzada sobretot perquè es la primera edició. Felicitats per la simpatia dels organitzadors i dels controls.
Gràcies a l’Ester per la paciència i al Xavi pels bons entrenaments.
Salut !!!
Última setmana i Zegama (glups)

AVUI, UNA HORETA RÀPID QUE TINC PRESSA

Ahir va ser un dia de molta pluja.
Aigua, aigua i més aigua. Vaig estar dubtant de si sortir a fer l’entrenillu que hem tocava o quedar-me per casa fent el perru i cuinant que m’apassiona. Però ben mirat vaig pensar que millor sumar doble (pels que no van entrenar ahir) acostumar-me una miqueta més a la pluja, i sortir a conèixer un camí preciós que tinc literalment a 500 metres de la porta de casa.

A les sis faig un parell de trucades:
Que tios sortim?
Estic liat de feina hem diu un. L‘altre, passa de pillar un constipat i que va al gimnàs a fer cinta.
Ok, jo em quedo per casa els hi dic i ja tenia les sabatilles i la gorra posada...
El pla es fer una pujada des de casa (Anyós) fins la collada de Beixalís pillant el camí del Solà passant per les bordes d’Anyós i per la font del Mallol. Res 800 metres de desnivell pel mig de bosc, prats i més bosc. Tot amb una humitat i una olor de muntanya flipant. Tot el trajecte amb pluja.
Com que plou recordo la frase d’un gran atleta (el Pita) que un dia plovia i tenia presa. Li pregunto Pita que tens avui? Una hora i aniré ràpid que tinc pressa i plou...Ennngggg? Una hora és una hora, no? Si, però ja et dic tinc pressa i aniré ràpid.¿.....?
Doncs jo ahir vaig començar xino-xino (cada dia em costa més escalfar) i al final vaig intentar anar una miqueta a ritme i va ser genial; 55 minuts pujant i 35 baixant a pinyó entre mig de fang, bassals i torrents...Quines ganes de córrer que tenia ahir i que tinc avui. Sembla que hem fet be les coses (gràcies Xavi). Tinc el coco al 100% per córrer i patir.
Avui cotxe amb la Santa fins a Cambrils. Rodatge ràpid a la vora del mar i diumenge cursa a Montblanc.
La setmana que ve ja estaré en capella.
Ara si que oloro el formatge d’Idiazabal, la sidra basca i les rampes del Aizkorri. Fa vuit setmanes que penso en aquest dia....
Salut

EL MADRIU

El Madriu (la Vall del Madriu) és un d'aquells llocs que la gent d'Andorra li tenim una estima especial. És una de les ninetes dels nostres ulls.
De fet, és una sort que a deu minuts de la feina tinguem aquets espectacle de la natura.
Sortim dels 1.250 metres (carretera de la plana) o a mil i poc des del centre d'Escaldes-Engordany i ens poden endinsar per aquesta vall fins els cims de Perafita, collada de Vall Civera, la Maiana, l' Illa... És un lloc excepcional i cada dia que i passes descobreixes noves sensacions.
Podria dir que és un dels meus llocs ideals d'entrenament: volum, sèries, cronos...Tot i cap.
Amb respecte i de genolls la Vall del Madriu.

Ahir vaig sortir a fer un rodatge entre llindars de pulsacions pel Madriu (com divendres) però ahir vaig voler tirar amunt, sense fer bucles, fins ha on arribés.
Les cames i el bon estat del camí en van portar fins el refugi dels Orris (2.200 metres) a molt poca distància dels estanys de l’Illa. Aquí la neu va dir que ja no passava. Però per arribar-hi no us penseu que va ser fàcil, el riu Madriu baixa a tota castanya i carregat a tope. Tant, que a molts llocs a sortit de mare i tot el camí es riu, al principi vigiles; un peu aquí, un allà, ara faig una volta, però al final ja vas a pinyó...aigua, fang i neu tot barrejat. Va ser una tarda genial. Molta distància mantenint un bon ritme de pujada i intentant córrer a sac a les baixades no tècniques. Total 2 horetes i poc corrent per aquesta meravellosa vall.
Avui una matinada per fer el rodatge en dejú setmanal.
Un dia menys. Demà més tralla.
A part del mal de cames que ja comparteixo amb tota la filosofia que puc, ja començo a tenir algun dia que mentalment hem sento cansat, sobretot a l’inici de l’entreno. Un cop estic al “fregao” cap problema, però els inicis sempre son difícils...he,he,he.
Motivat a tope.
Avui visita al plafó del David amb el nanu per fer l’aposta apunt per la compe de bloc de Lleida.
Salut

DOS XAVALS I UNA COMPE

El nanu amb el seu company Marc Jimenez

Aquest cap de setmana, el nanu i jo, l’hem passat per Madrid.
Ha començat la copa d’Espanya d’escalada esportiva. Dissabte els “grans” tant nois com noies. I el diumenge els més peques des de sub 16 fins sub 20 també nois i noies. Quin nivell !!!
El dissabte vàrem arribar a la tarda (just per veure les finals). Amb noies la Daila Ojeda va levitar pel plafó, però la Sara Aicart (David Macià Team) i la Airati no es varen quedar curtes...Quin plaer veure escalar a TOTES les finalistes.
I amb nois, com diu el tòpic va saltar la sorpresa quan el Ramonet va quedar quart darrera d’un esplèndid Víctor Esteller, d’un grandiós Gerard Rull (els dos del David Macià Team) i del bou del Eric López.
El nanu i el seu amic Marc van flipar de l’actuació dels seus company/es de plafó. Tots els van animar a tope perquè l’endemà també ells fecin podi i així poder arrodonir un cap de setmana 10 per la gent del plafó del David Maciá.
Durant tot el dissabte per la nit va estar plovent. I el diumenge al matí el cel amenaçava turmenta i de fet va estar plovent molta estona. Aquest fet va condicionar molt la compe.
En principi van dir que seria final directa. Però que si feia bo farien finals. En definitiva que per si de cas es tenia d’escalar a tope. El nanu va ser el primer d’agafar la pressa del top (última pressa) però tal l’agafa tal se li escapa i avall...El Marc Jiménez i un xaval que es diu José de la federació andalusa varen fer el top...Els tres varen escalar de meravella.
El cel per un moment es va obrir i els organitzadors varen decidir fer les finals...Al cap de mitja hora tot era aigua per tot arreu. Tot suspès i es mantenia l’ordre de les finals directes. Total que el Marc i el José primers empatats i el nanu Bernat tercer.
Primer podi del Bernat a Espanya.


El nanu rebent la medalla de mans del "Finuco"
Súper content cap l’AVE i cap a casa.
Salut gent.
PD Jo no vaig oblidar els meus entrenaments i sota la pluja madrilenya una hora i mitja de canvis de ritme durillos, durillos...Això si per un parc meravellós d’aquests que tenen per la capital.


La canalla de la catalana i el de l'andorrana