DEFENSEM LA RABASSA

Els "Amics de la Rabassa", volem fer palès el nostre desacord amb els projectes en relació a la muntanya de la Rabassa.Pensem que la informació sobre el projecte Naturlàndia ha estat insuficient i mancada de concreció.Què VOLEM?La nostra demanda és:

1 Informació clara, completa i fidedigna

2 Transparència en les actuacions

3 Per damunt de tot que no es malmeti la Rabassa

4 Promoure un desenvolupament alternatiu de la Rabassa

5 Que no es mercantilitzi inadequadament l'ús del bosc i de la muntanya

Si com nosaltres t'estimes la muntanya i penses que La Rabassa és el nostre actiu de natura, és el nostre pulmó, és l'espai on podem i volem gaudir de la natura d'una manera senzilla i adaptada als gustos de cadascú, fes arribar aquest correu als teus amics.

Ens cal l'esforç de tots per aconseguir-ho.

Adhereix-te al grup enviant el teu nom, cognoms i E-mail a: amicsdelarabassa@gmail.com

Be gent i a part d'això ahir, res de res.

Demà a la tarda a tibar...I diumenge dues opcions. Camarassa o la pedrera a Collegats. Us u explico dilluns

PER FLIPAR

Espai patrocinat per la Panxa del Bou carrer Quintana, 80 a Sabadell !!!!! Recordeu 25 d’octubre inauguració a les 8 del vespre. Amb dj. Ambient a tope. Blocs durs. I algun climber mediàtic !!!!

Ja em perdonareu, però avui us parlaré poc d’escalada i es que entre que m’han canviat l’horari i que em cuido l’espatlla ahir vaig fer festa....
Però es que avui estic flipadísim.
Els meus amics Jordi i Mar em varen parlar d’una pomada/crema, feta amb formula magistral, d’àrnica i harpagofito. El tema està que la fa una gent de Benidorm: Diamanatur. Es veu que es un 10 de pomada pels temes articulars , musculars...Doncs els truco i els hi demano si hi ha algun distribuïdor a Andorra. I em diuen que no, que me l’envien per correu a ports deguts. Venga dit i fet. La pomada amb el port costa 21,61 (si m’ha de curar ja m’està be). En total que el missatger em diu que li dec 54,96 GLUPS !!!! Que ha passat aquí ?. Molt fàcil la pomada ha tingut de passar dues duanes. L’espanyola i l’andorrana. I es que nosaltres no estem a l’UE.... L’espanyola va cobrar 19,45 eurinyos i l’andorrana 10,78 eurinyos més... Flipats ????. Jo també. I encara sort perquè resulta que si fos per vendre, l'aduna andorrana m’hagues clavat molt més. Si tingués un negoci a quan la tindria de vendre ?????? . Una de dos o m’han timat els duaners o em hem perdut el nord!!!!.
En fi millor que em funcioni i em curi l’espatlla...
Avui a corre i demà roco per afinar pel cap de setmana

TOT S'ACABA

Diuen que tot lo bo s’acaba i per a mi ahir es va acabar l’horari d’estiu. S’ha acabat poder anar a tibar a les tardes. Tot torna a la normalitat, a quina normalitat ? Deu ser la seva; perquè per a mi la normalitat seria poder seguir plegant a dos quarts de tres (14h30)... En fi la realitat és que a partir d’avui mateix tocaran tardes dures de rocòdrom.

Però ahir encara vàrem aprofitar la tarda. Amb el Bernat vàrem decidir baixar a Tres Ponts. Ell tenia entrenament: o plafó o escalar en roca. La decisió la va prendre ràpid... Roca. A Tres Ponts, encara li quedava un 6c per fer. De moment no pot passar d’aquest grau (6c/+) i de tant en tant provar algun 7a.
La meva intenció era fer poquet, per l’espatlla, i em faig les seves vies d’escalfament 6b’s i 6b+. Un cop a punt va directa cap al 6c (Ska Keika) de l’entrada del sector, que és el que li falta. Un 6c amb uns passos durs a vista just a l’entrada, seguit per una secció fineta i tècnica, per acabar amb petit diedre cec, dels que has d’aguantar. Va tranquil i relaxat tota la via i la fa a vista. Molt be tio. Baixa content, content. Per acabar la jornada jo faig un altre 6b+ i ell o remata amb el meu 6b+ i un altre 6b. Tot repeticions.

A partir d’avui tocarà tancar-nos al roco, a l’espera del cap de setmana. Busquem un bon sector de grau mitjà 6c’s/7a. S’accepten ofertes.
Apali gent a tibar-li i moooolta salut.

Espai patrocinat per la Panxa del Bou Gimnàs Rocòdrom a Sabadell. Carrer Quintana núm. 80. Festa d’inauguració 25 d’octubre. Tots convidats !!!!

FONT SOLEIA I VERMELL DEL XINCARRÓ

La Mar i el nanu a Sant Llorenç

Be gent, desprès del primer impacte i del primer dia de retrobament amb els meus orígens ( si més no rocaires) ja ens situem i divendres tocava anar al Vermell ha on el Bernat es tenia de trobar amb el David per fer un entrenament en roca. I en una roca especial com és la de Montserrat. Jo tinc l’espatlla feta fosfatina i he decidit que avui no tibo. És a dir que faré d’assegurador. El nanu escalfa a un 6a+ i desprès passa a un 6b clàssic del lloc la via 45 aniversari. Va poc a poc, li costa agafar el tacte, però la fa a vista. Tot seguit el David munta un 7a. I el nanu va a vista; li costa llegir l’entrada i fa un sobre esforç però se’n surt. Més amunt a un dels passos claus de la via se’l treu be un paset més i se li escapa un peu...llàstima. Però tranqui que està súper be. Ell tot i així baixa amb mala cara. Una mica de terapia i s’anima.
Com que ja hem decidit que ens quedem a Sabadell el dissabte al matí passem per la Panxa del Bou que es jornada de portes obertes. Fotem unes tibadetes a uns blocs que tenen muntats. El Bernat està a la seva salsa. I a la tarda amb la Mar marxem cap a la Soleia, al sector Gruyer. Fem un parell de vietes per escalfar i fem un altre 6c clàssic la Parèntesi. Ja hi era fa divuit anys. És una via bonica. El Bernat se’l treu a vista, comença be la tarda. La Mar deixa muntat un 6c+ Els amateurs. I mentre ella s’està barallant a un 7b+ el nanu li fot al 6c+. Llarg i dur. Entre crits i esbufecs i entre mig d’algun “aleje” divertit també se’l treu a vista. Baixa de la via amb una carona de fet pols...que sembla que no l’hagi encadenat. Quan se n’adona està feliç, feliç...És guarda, forces perquè a la nit hi ha concurs de “lanzes”, a la Panxa del Bou entre mig de pizzes, birres, i sucs naturals. Resultat un 6c+ i un 6c a vista. Està llançat.
El diumenge mentre esmorcem ens truca el David. “aquesta tarda ens podem veure al vermell?”. Cap problema i el Bernat súper animat.
Ens arribem al Roco a buscar al Jordi i a la Mar i marxem cap al Vermell.
El nanu i la Mar van caminant al davant nostre i el Jordi i jo anem al nostre rotllo que si ja, ja, ji, ji i anar fent...El David ja ens espera. Avui torno a tenir l’espatlla feta purè.
El Jordi i la Mar fan les seves vies i el Bernat diu que està fos. Escalfa a un 6a i el David li monta un 6c per acabar d’escalfar. Està mort i s’hi penja. La cosa no pinta massa be i s’ha de posar al 7a de l’altre dia. Nanu mitja hora de repòs i a tibar-li de nou. El David es fa un 7b/+ a vista i mentre xerrem amb el Jordi i la Mar de mil històries.
Venga Bernat fot-li. I a més has de passar cintes !!!. Bufa, rebufa. S’ho mira i remira. Va petat, petat, però li posa tot el que si ha de posar i el monta i l’encadena. És la cirereta d’aquests quatre dies: 7a al Vermell, passant cintes i a més davant del David. Està feliç, feliç... I jo tambè.
Be gent Salut i a tibar-li.
No passaran 18 anys més abans de tornar a la Soleia