ASIMILAT !!!!!!

Aquest matí m'he llevat i mentres intentava asimilar tot el que ha pasat l'Ester em diu:
Córrer, vine, i mira per la finestra !!!!!



Tot un món de posibilitats s'han obert de cop.

La marató d'asfalt del 2009 ja és història, però al cap em queden molts bons moments de tota la tunda que porto a sobre des de finals del mes d'agost (1.350 km a les cames)
Si miro enrrera no em puc queixar d'aquest 2009:

Curses d'esquí de muntanya. Algunes nefastes, però les darreres van ser vibrants amb una parella genial.
Mitjes maratons de muntanya bonísimes i amb bons resultats
La Marató de Zegama. Va ser increïble, de lo millor que he fet amb anys. Per enmarcar
Els entrenaments amb tot el grup per la marató. Gràcies per aguantar-me
Algunes tibades amb els "mares" i el nanu de Deu. Sempre riures i més riures.
Compartir tots els patiments amb l'Ester i el nanu. Sou una parella genial. Companya i fill...
En definitiva, que no tinc cap motiu per queixar-me. Ara toca posar fil a l'agulla de nous projectes.
I sobretot tenim la sort de veure sortir el sol cada dia envoltat de tos els amics i dels que més ens estimem... Això és la vida !!!!
Salut gent

RESULTAT

Ruptura fibril·lar de 20x10x 2 mm (diàmetres longitudinal transvers i antero-posterior respectivament) al terç mig del semimebranós..... bla,bla,bla

S'ha acavat !!!

Toca reposar el cap i les cames. 

Merci per llegir-me 

ESPERANÇA

Avui estic tancat a caseta. No puc recolçar la cama pq si és que hi ha trencament no es faci més gran.
Aquest migdia sortirem de dubtes. Ecografia a la cuixa i tema resolt. Encara tinc esperances... Diuen que es l'últim que s'ha de perdra, malgrat que ja he agafta algun kilet de més (puta ansietat) encara estic en condicions de fer la marató potser no a 3'55''-4' el Km però si per baixar de tres horetes (això espero).
Be gent ara tant sols queda esperar...
Mentres us deixo unes fotillos d'Anyós. Ja ha fet dues bones nevades !!!! Avui el cel està de color plom. Aquell color tant especial de quan la neu comença a pesar dins dels núvols...

XIMPUM

La Marylin estirant isquios

Crak, patacrak i ximpum !!!! Que bonic oi? Doncs definitivament m’he trencat !!! A falta de confirmacions oficials (és a dir el metge) és molt possible que tinc un trencament d’uns 2 cm. Al meu isquio esquerra. La marató? Qui lo sa !!!!

Els fets:
Castelló dissabte a les 19 h. La ruptura
Quedem tots per fer un rodatge suau pels carrers de la ciutat. Res, 30’ suavitos i cotxineros. Som tota la colla. Riures i comentaris sobre la cursa i el vent que farà. Jo tinc sensacions estranyes al genoll, però res greu. Parem a un semàfor i de cop el meu isquio es fot dur com una pedra. Penso apa contractura al canto...Demà ja veurem...Seguim rodant i la molèstia es queda amb molèstia pesada i dura. El cap ja funciona a tope...
Hotel 19,30 h. Dutxa i no m’atreveixo girar-me per mirar-me la cuixa. Apa un cop d’ull. Noooooooooooooooo. Derrame !!!. Bona nit i tapat.
Diumenge: 9h del matí. Ansietat.
Tinc ansietat. Molta ansietat.
Tots els meus companys estan concentrats i pensant amb la cursa.
Les portes del menjador (un esmorzar de bufet lliure) s’obren com empeses per un huracà, com si un sunami d’ansietat entrés per arrasar amb tot.
Estic com boig, l’ansietat em produeix gana, molta gana. No esmorzo, menjo i menjo com un posseït, com si fes setmanes que no provés segons que... M’inflo, em poso les botes de formatges, sucs varis, fruita fresca... I sí, bolleria guarra plena de xocolata. A tomar vent tot... Amb la panxa a rebentar ho veig tot diferent, amb perspectiva. Penso, au aixecat i ves a animar als col·legues. La cambrera em mira satisfeta. Dins seu deu pensar: “quin gana s’ha aixecat sis cops de la taula” (tot amb accent valencià). Els meus companys em miren i soc el tema de conversa. Els meus llavis em delaten i la xocolata i el sucre de les ensaïmades demostren que m’he saltat pels aires la meva estricta dieta.
Au nois i noies a córrer, vosaltres que podeu. I si, tots corren per damunt de les seves possibilitats i van gas a fondo. Tots acaben satisfets menys el pobre César que anava de conya i va tenir un lleu (esperem) accident amb un cono del circuit. Ànims. Fins i tot hi ha hagut marques personals i alguna copa. Felicitats a tots !!!!

Diumenge: 14h. L’alegria
El nanu de Deu em truca.
Ei petit que tal t’ha anat la cursa?
Res m’he trencat
Osti !!!
Bla,bla,bla...
I tu?
Molt be? He fet un 7a+ a vista un 7b+ a vista i 7c al segon pegue
Cullons xec que guai no? I a quin lloc?
A Bruixes si molt guai....
Bla,bla,bla,

Salut gent