Ep gent...
Ahir vaig tornar a sortir a rodar; mateix ritme que l'altre dia i diferents sensacions. El cert és, però, que tenia la sensació que anava un pel més ràpid i sobretot amb moltes més bones sensacions. Fins i tot vaig allargar la sortida i vaig fer uns 12 kilometrillos. Ja està be. Ara bè al tornar cap a casa tenia la musculatura agarrotada a tope (no me siento las piernas, quin clàsic). Sensació estranya...peru es lu ke hi ha. Content per les sensacions i sobretot per el cardio i la respiració. Correctísim. Haig de reconèixer que queda mooooolt lluny aquells ritmes de rodar a quatre el km. Ara no és el cas ara tant sols toca fer milles per agafr el "fondu" necessàri per complir els somnis.
Be family, el cert és que no tinc molt que dir-vos. Em vindria de gust fer-vos un discurset d'aquets alternatius sobre el consumisme, l'habitatge la nostra societat neoliberal...Però com va dir aquell "ara no toca".
Avui a tibar-li, demà acta folklòrik, diumenge a tibar-li i anar fent
Salut gent
3 comentaris:
Cullons tio que tampoc cal que cada cop que obrim la boca (o el blog) sigui per fer una crítica (constructiva).
Així que "Jo tinc un amic que és diu Ramon, jo tinc un amic que és diu Ramon... Com es diu.... el meu amic..."
A la Muntanyaaaaaaa !!!!
Bon cap de setmana... uri gelers
We are the champion,we are de championssssss,WE ARE DE CHAMPIONSSSSSS.
Epañó
anómino Carles... vols dir que cal tot aquest espectacle "we are the champions, we are the champions..."
Déu meu... baixeu, baixeu si no teniu altra cosa a fer.
Belen.
Publica un comentari a l'entrada