El títol l'agafe-ho com millor us vagi... ja ens entenem.
Be el cap de setmana ha estat molt tranquil....Res de tibar. Tenia els braços molt castigats el nanu malalt i a més a més el dissabte em tornar tocar boda (patxim, patxim...)
Ara be divendres...vuit vies a Tres Ponts guais eh?.
Explico: Desprès de si quedo amb un, que si quedo amb un altre, d'un mitg plantón al darrer quart d'hora. Baixo a Tres Ponts i em trobo al Jordi, l'Iolanda i la Cristina. Faig parella amb la Iolanda; escalfo a un 6b. I l'intenció era de jo fer el 7a de la xorrera i ella l'extensió d'un 6c que ens converteix en un 7a. Per acavar d'escalfar-me em posso al 6c i m'animo perquè me surt súper be (ja l'he fet altres vegades) baixo i s'hi possa l'Iolanda per tirar cap al 7a, no l'encadena i baixa. Com que ja està muntat i em fot mandra patir a la xorrera decideixo fotrem al 7a de l'extensió. Passo be el 6c (per segona vegada) i encaro el 7a em foto un lio de com agafar una pressa se m'escapa una mà i avall... amb una deixada del meu adn, en forma de pell, a la pressa en qüestió. Hi ha canto però tira enrrera i la via és llarga (33metres) haig de fer un nou repòs avans de l'erre. Baixò i l'Iolanda li fot un segon pegue, està cansada i te un pas que se li rebota al 6c i baixa. Jo més tossut que una mula m'hi torno a possar pateixo com un bestiota i em caic, estic petadíssim... Un altre dia. I per relaxar faig dos 6b's més. Quin dia !!!!
Dissabte res d'especial boda i anar fent.
I ahir lo millor del dia va ser a l'hora del sopar. Resulta que el nanu em va demanar escoltar The Wall dels Pink Floyd va flipar per doble; una per la música i l'altre perquè tant sols els tinc en vinil (quin cd tant gran!!!) no noi això es un disc de vinil. So de papates fregides. Però cullons !!! quins records tenia 16 anyets quan el vaig comprar (any 80). Soc feliç al Bernat li encanta i em pregunta això ho escoltava tothom ? ....No, noi uns quants, nomès uns quants....
Salut gent
Per acavar teniu por del sistema i de la vostra vida interior ??????
2 comentaris:
Hellu
Noi no sé com agafar aquesta entrada. El dibuix de la Mafalda i el video van per una banda i per l'altra el text del finde.
Potser la xarrada amb el Bernat durant el diumenge plujós sobre els Pink Floyd et va fer penjar el video y la Mafalda per recordar-nos que no tot està fet. M'equivoco?
Per cert a vegades tinc por del futur però mai del meu interior. La curiositat és el que em desperta la recerca dins meu.
Salut i zen!
Cada dia em sorprens més Kantugansu. El teu mite dins la meva ment es dissol com un castell de sorra a la platja quan puja la mar.
Els dits et fan mal, et canses, caus, no acaves el que comences (no vull ser mal pensat)... Jo que pensava que erets un "insaciable", veig que l'edat passa factura!
Publica un comentari a l'entrada