divendres, 25 de maig de 2007

CINC DIES PEL ATLES MARROQUÍ. Segona part



I bona hora... Avui la segona part.

3 dia. Refugi Lepiney-Refugi Nelter (el del Toubkal per entendren's)
Al matí ens llevem d'hora i mirem el cel...és blau, blau d'un blau intens d'aquells blaus que ens proporciona està a 3.000 metres i desprès d'un dia i una nit sencera de pluja. El nostre jove guarda s'aixeca sùper ràpid quan ens sent trestajar. Bonjour, bonjour . I tot seguit es possa a escalfar aigua per fer-nos un te verd amb molt de sucre !!!!. Nosaltres portem força menjar i esmorçem de lo nostre i de lo seu i ell fa el mateix. Bareja de sabors i barreja de cultures. El dia comença be. Ens acomiadem peguem el refu. (no ho recordo però surt baratísim, amb sopar inclòs) una propineta al xavalín i começem a caminar.
La ideia inicial es passar al Nelter per el Tizi n'Tadat. Un coll que està al costat del cim del Tadat. S'ha d'agafar un camí pel darrera del refu. Però, ahir, el Mohamed, el mulero, ens va recomanar un altre camí molt més bo, fàcil, pràctic i sense neu. Per entendren's la gent del País és el que utilitza; és a dir que nosaltres tambè ho farem. Em de desfer un tros del camí d'ahir exactament hem de baixar 135 metres de desnivell que ens situa als 2.865 metres d'alçada. Mirant la vall surt un tencall a dretes, 17 minuts desprès de sortir del Lepiney. Avui anem, sols amb els armaris als "lloms" la cosa pinta be. El matí es fresquet i lleugerament humit. El terreny és força àrid d'un marró intens, tocat per unes mates d'herbes verdes, verdísimes, algunes han florit i donen uns punts roses al terra marró que sembla que tingui pigues. El lloc és sublim. De lluny sentim un inshalláh. És el jovenet i tímid guarda de Lepiney inshalláh. Bona gent !!!.
A l'agafar el trencall el camí gira a dretes i comença a pujar suaument. La vall que ahir vàrem pujar està cobert pels núvols baixos. Estem envoltats de cims de 4.000 metres, amb canals amb neu. Qui ho diria que estem al Marroc. Estem tant influenciats pel que ens arriva per la tele, per aquets canals instrumentalizats per uns governs fascinerossos. Que ni els berebers son gent dolenta, ni els occidentals per ells ho som...Una mica de lògica mundial aniría de fabula.
Arrivem a un punt que hi torna ha haver-hi una bifurcació hi ha un caminet que baixa (per aquí podriem tornar a Imlil per una altre vall) i un que puja a dretes. A gafem el que puja i fa un gir tancadísim a dretes segueix pujant i de sobte a la nostra esquerra es veu un coll que puja com un dimoni per un caminet marcat. Bufa, bufa que dret que és això i estem molt alts. El lloc repeteixo és fascinant i el sol comença a apretar. Sols aquí al mig ens sentim els reis... El coll que hem de pujar no surt als mapes, és un camí de mulers, però més tard hem sabut que li diuen Tizi-Aguelzim i està a 3.550 metres d'alçada. Fins aquí hem fet 695 metres de desnivell amb 2h i 12 minuts. La vista és espaterrant. La boira baixa per la part d'Imlil al nostre darrera i al devant tota la serralada del Toubkal cims de més de 4.000 metres i senzillament i planament estem sols. Per aquí ens han dit que els turistes no hi passen ni de conya...INCREIBLE !!!.. El camí de baixada fins el Nelter és llarg. Primer planejem força estona, ja en vistes a la vall del Nelter i desprès comença una baixada llarga. El Nelter és veu de lluny és un refu gros. A fora hi ha força vida molts mulers que pujen la gent des d'Imlil. A fora hi han unes Haimes de gent que va per agència i els instal·len aquí i fan tres o quatre dies per la zona. Alguns d'ells ens confessen més tard que ens tenen certa enveja. Per què anem per lliures i fem diferents valls i ells estàn clavats aquí....En fi és la tria. El Nelter està situat als 3.200 metres d'alçada. És a dir que avui hem fet 810 metres de desnivell positius 370 de desnivell negatius i hem estat 5 hores de camí. El Nelter no te l'encant del refugi de Lepiney aquest és gran, molt gran. És una babel de cultures (com molts refugis dels Alps) però aquí s'hi ha de sumar que estem al Marroc. Ens hi trovem àrabs, bersbers, catalans, espanyols, francesos, americans, holandessos, andorrans (nosaltres) etc... És una barreja de cultures i de tipologia de gent. Els occidentals anem súper equipats, uns més que d'altres, i els autoctons un cop més ens bufetejen a la cara amb la seva equipació de muntanya, unes sabatilles d'esports, botes de muntanya de l'època dels pioners i pujen i baixen cada dia del Toubkal amb clients occidentals... Barreja de cultures. Uns jugen al parxís i d'altres amb la seva estoreta mirant a l'oest i ressant al seu Deu. Uns bevent isotònics per recuperar-te ràpid i els altres oferint-he un te verd amb menta i molt de sucre !!!! Aquí hi som tots i tots ens necesitem a tots. Ens acull un encatador El Houssaine Ait el Kadi Gardien du refuge du Toubkal (GSM 061 96 51 33). Insalláh, Insalláh amb la mà dreta possada al cor, com a acta de benviguda. Li tornem la salutació. Podeu vure'l a la foto d'inici. Ens instal·lem a l'habitació...que compartim amb uns catalans (estàn per tot arreu) i passem una tarda de total vagància pessant en l'endemà. Si tot va be farem el Toubkal i tornarem a dormir a Imlil. Ens espera un dia llarg, llarguísim....

Salut gent !!!!!

Ara fins dimecres que anem a la Jonte a tibar-li.

Les fotos són de la sortida de Lepiney. Les dues següents pujant al coll de Tizi-Aguelzim i la peque és del Neleter.


1 comentari:

miquel ha dit...

Chavalin... en serio. No has pensat escriure un llibre de relats de muntanya?

A més el fotograf podria sortir-te de franc. Pensa-hi...

Molt entranyable llangardaix.

Bon finde i gràcies!