CINC DIES PER L'ATLES MARROQUÍ. Primera part

S'acosten les vacances ja olorem l'estiu i les vacances. Avui us deixarè una proposta súper xula, econòmica i plena de bones sensacions. Si no saveu massa be que fer aquest estiu....
Nosaltres en total hi vàrem possar 7 dies del mes de juny, contant la sortida des d'Andorra i un parell de dies per fer el guiri per Marrakesch.

La ideia era fer la travessa en autonomia total (ens portavem part del menjar). Els refus. els teniem reservats ( 00212- 24319036 CAF marroquí) per si aca (bona ideia amb el de Lepiney). Contractar un mulero al final va resultar una bona ideia, ja que tambè et fan de guia i coneixen a la gent i això es un bon punt per coneixer millor la zona. Els pobres cobren molt poc, no costa res donar-lis una bona propina. Deu dirhams son un euro. I lo típic el ragateix és assegurat i val la pena fer-lo.

La ruta que ens vàrem muntar, nosaltres mateixos era fer quatre valls de l'Atles. Evidentment vàrem passar per el Toubkal.

Aquí la crònica

1. dia Barna- Marrakesch.

No havia estat mai al Marroc, i quan l'avió s'acosta a l'aeroport de Marrakesch, veus una terra àrida i de color vermellós, terrenós, al fons s'intueixen muntanyes. Jo vaig pensar mare meva aquí ens axixarrem...Trapitjar la pista de l'aeroport va ser com si una bufetada d'aire calent et rebentès la cara ui,ui,ui... Res el primer dia poca cosa. Turisme per la plaça de Marrakesh. Lligar el taxi que ens portaria fins a Imlil, punt de sortida de la travessa.

Important Tzi és un coll de muntanya

2. dia Marrakech-Imlil-Tizi-n-Mzic-refugi de Lepiney. El taxi ja ens esperava puntualment (son súper cumplidors) a la porta de l'hotel a l'hora pactada, ara no reordo l'estona que hi ha fins a Imlil, potser una hora i mitja. Anar i tornar ens va costar uns 800-1000 dirhams (no ho recordo massa bè) aquí no hi ha regateix. Tu quedes amb el taxista pel dia que t'ha de tornar a buscar i l'hora i l'home no falla. Et passen el mòbil per si hi ha algún canvi i cap problema. Estem al·lucinats, desde que ens hem despertat plou. Una pluja fina però no pare. Imlil és un poblet a 1.740 metres d'alçada. I fot fresca. Tant sols arrives i ja et venen un munt d'homes oferint-he una mula, fer-te de guia per anar al Toubkal i el que calgui... Segueix plovent. Els hi diem que nosaltres anem a Lepiney (lejos amigo, muy lejos) parlen tots els idiomes que calgui. Segueix plovent i fot boira baixa. Deuen ser les onze del matí i sembla tarda/nit. Comprem pa i molta aigua (bàsic). Decidim lligar un mulero per que el camí ni es veu. Va ser bona ideia. Regateix llarg, llargísim. Pactem amb un tio, que ens porta a un altre i al final ens be un xavalet de 18 anyets, Mehamid (Mohamed per nosaltres Telf. 00 212 070340365) amb una mula ¿...? no entens res de res. Pactes amb un i be un altre. Els dirhams passen de mà en mà i d'home a home súper ràpid. En concret 150/200 dirhams per que el xaval ens pugi els armaris fins a Lepiney i de passada ens faci de guia. Va ser un encert ja us ho asseguro. Segueix plovent i cada cop fot més i més boira. El xaval va ràpid i es para a casa seva. Una casa d'adob d'estructura quadrada i amb el sostre plà, com totes les cases d'aquesta zona de l'Atles. Més endavant entens el motiu de ser plans. Fan vida a sobre el teulat; hi estenen la roba, assequen l'herba i hi passen llargues estones. Ens diu que es bereber (com la majoria que ens trovarem) i que te sis germans i que ell es el gran. Encantador. Morenet cabell arrisat i negríssim i unes dents blanques com la llet. És un pel tímid i parla molt poc el francès. Ens diu que a casa seva son pobres i tant sols tenen una mula per fer de porter... Segueix plovent, boira baixa i fresca. El lloc és com màgic quan porten una hora i tres quarts de camí arrivem al coll de Tizi-n-Mzic a 2.490 metres d'alçada. Em fet 705 metres de desnivell positius. Aquí el paisatge fa un canvi. Comencem a baixar entre un caminet al·lucinant amb uns ginebrons que son com arbres. Entre mig de la boira ens surten unes dones que son com fantasames, van curvadíssimes, el cap quasi el tenen a uns 50 centimetres del terra i van carregadísimes amb herba a l'esquena una darrera de l'altre, dones i nenes Inshalláh, inshalláh... Flipant. Seguim caminant i arrivem a unes bordes al mig d'uns prats d'herba. Aquí es ha hon segen l'herba aquestes nenes i dones. Una nena em segueix i em diu dirhma, dirham i li dono 1 dirham i uns bolis. Vist i no vist...marxa súper ràpid. El lloc és fascinant. D'aquí surt un camí que porta al poble de Tizi Oussen, ha hon viu el guarda del refu. de Lepiney. El nostre mulero fa anar a un nano a avisar-lo que estem pujant. Segueix plovent...Si fins aquí el paisatge era guapísim ara es converteix en fascinant el camí puja clavat dins de les gorges i cascades de Irhouldine. El lloc és brutal. Pujes pel costat de les cascades, que amb la pluja, la boira i l'aigua es màgic. Un cop les has superat seguim pujant i el camí planeja pel vessant de la muntanya del Adad. Sense adonar-nos ens trovem al refu. de Lepiney (o de Tazaghârt) a 3.000 metres d'alçada. Es un niu d'àligues. Em fet 1555 metres de desnivell total i hem posat 4h i 53 minuts desde Imlil. Desde Tizi-m-Mzic fins aquí hi han 850 metres de desnivell amb molt recorregut 3h i 11. Aquí el Mohamed ens diu que ara be el guarda. Deuen ser les sis de la tarda i segueix plovent i aqui dalt la rasca ja es important. El nanu ens descarrega els bultos. Ens demana bonbons... Li passem barretes energètiques els fem entrar al mini refu. i li passem per a ell uns 300 dirhams, el tio fot uns ulls com uns plats. Puja a la mula rish, rish...Inshallah, inshallah Mohamed...Res, tant sols li queden cinc hores sota la pluja per tornar a casa seva... De sobte obre la porta un nanet d'uns 16 anyets. Osti i aquest que hi fot aqui? Arriva xop i gelat, porta una gorra de plàstic al cap unes botes d'aigua i una espècie de xubasquero. Ens diu mitg en francès que es el fill del guarda, que ens be a cuidar i a fer el sopar. Aquesta gent es al·lucinant. El seu poble està a tres hores. El tapem amb una manta per que el pobre està que no pare de tremolar...Passa l'estona. El nanu ja ens ha fet no ser quants tes verds amb menta i amb molt de sucre !!!! Quan de sobte s'obre la porta i apareix una altre noi d'uns divuits anys. Moll i gelat com l'altre, amb una bossa de plàstic a la mà. És el seu germà gran. Que...alucineu ens portava el pa que havia acavat de fer la seva mare per nosaltres !!!!. El xaval es fot un got de te, un tros de pa i avall que fot baixada..Inshallah. Sopem el que ens ha fet el guarda Thagin amb un corder dur, durísim. A clapar. Ell dorm a l'entrada, en un catre. Li hem dit que dormi amb nosaltres i no hi hagut manera...

L'endemà fot un dia increïble. Cel blau i sol. La vista espaterrant...Quin dia ens espera !!!!