dimecres, 23 de maig de 2007

FANTASMADES


Bon dia gent, avui no tinc un matí pletòric, la veritat, estic conectat als Pink Floyd i a vegades això es bo i a vegades això es fatal.... Amb aquest preàmbul i amb el títol que he posat ja us podeu imaginar que res de bo, ni massa agradable puc escriure... Es a dir que avui treurè el sable.

Tinc un bon amic, que és dedica a fer Ironmans. Dedica els seus estalvis, el seu temps a entrenar-se i a fer realitat el seu somni ser Finishers (acavar l'ironmam) el tio ho ha aconseguit dues vegades, em trec el barret. De fet son les dues vegades que hi ha participat. La darrera va ser aquest dissabte a Lanzarote. Els entranaments sel's fa ell. Comvina entreno amb vida laboral (vuit hores diaries) és a dir que curra normal, no te dies de festa ni res d'això. Te una bici de carretera normal i corrent (res de carbono ni especial triatletas). En definitiva un tio normal, corrent i anònim... Perquè us ho explico tot això ? Doncs molt fàcil tots vosaltres segur que en el nostre esport o d'altres coneixeu el típic fantasmilla. Que faria el que fos per sortir a la premsa, a revistes especialitzades fent veure el que no és. És que just ahir al Diari d'Andorra, sortia un d'aquets personatjes i que voleu que us digui fot com ràbia això. Tambè hi ha un mega conegut bomber d'Andorra que va vendre la moto a tothom que anava a fer els pics més alts de cada continent...premsa, mitjans a tope, esponsors etc, etc... i a la primera de canvi va tornar amb la cua entre les cames i en concret de l'Aconcagua. I en aquell mateix moment gent anònima d'Andorra feia aquest cim... Això em refereixo que a vegades els mitjans fan més ressó d'aquests fantasmilles i obvien reportatges súper interessants de gent anònima que fot activitats increïbles. Ben mirat per això deuen ser anònims oi?.... Be o tenia de dir...

Per cert ahir unes sèries al roco. Potser no cal dir-ho oi ? Això dels blocs tambè es reforçar-te una miqueta l'ego. Crec que a partir d'ara em centrarè més a explicar vies i coses de muntanya i no les meves proesses .

Per cert falta res per fotre el camp a la Jonte...

Avui unes tibadetes i anar fent

Salut gent i un cop més felicitats MICKY
Aquest està dedicat a tu xavalín...



2 comentaris:

Anònim ha dit...

unicament diré...glubs!!!,
Anonimus

Belinda ha dit...

hola guapeton!
No tinc el plaer de escriure gaire sovint al teu blog, encara que les vegades que he entrat m'ha agradat molt (tot i que lo de l'escalada no és lo meu!però les fotos són xulissimes! :D!)
Chiquillo! no ens esverem! :)
que hablando se entiende la gente, i sembla que ara que ja heu parlat amb el Miki tot ha quedat més clar!
Molts Petonassos per tu i per tota la family! Aviam quan quedem per fer una trobadeta a la muntanya, escalant o... m'agradaria molt!
Fins ben aviat
Belinda