Au ja hi tornem a ser-hi, a treballar per poder fer dinerons per poder tornar a fotre el camp ben aviat...
Be gent he estat tres setmanetes fora i avui estic fet pols (del cap per tornat anar al curro) i amb els braços trinxats d’estar dues setmanetes seguides tibant. Tinc MOLTES coses per explicar-vos, per lo tant avui una petita prèvia i de mica en mica ja anirà penjant el que de tot plegat.
Desprès de passar una setmaneta relaxat a la platja, per allò d’agafar iode i fer una cura de sol i de son, comença el Roc trip 2007.
Tornant de la platjeta compe d’escalada de bloc (copa catalana darrera prova a Escaldes-Engordany) el Berni competia i va fer un segon lloc fantàstic.
Tot seguit de la compe cotxe (segona setmana) i una quilometrada important per arribar a Orpierre (França). Un dels destins dels escaladors esportius de tot Europa; Txecs, polacs, alemanys, belgues...fins i tot japos... Un lloc increïble i fantàstic ple de gent amable i un poble que viu per i dels escaladors. Mot recomanable. Queda pendent la crònica. Tant sols dir-vos que el nanu va encadenar el seu primer 7a+.
Just una setmaneta i cotxe per tornar a Andorra a mitja autopista (més o menys a Montpellier) fem una paradeta a una àrea de servei per dinar amb les Santes Ester i Marta que marxaven direcció Chamonix per fer el Tour del Montblanc. Una gran volta amb un fotiment de metres de desnivell i l’entrada a Suïssa, Itàlia i França. Moltes FELICITATS noies sou les meves heroïnes.
Be jo arribo a Andorra el dissabte a la tarda. El diumenge tibem a Tres Ponts, el nanu, l’Alfons i jo...i el xavalin que està fort és fot un altre 7a (la xorrera).
El dilluns (tercera setmana) cotxe amb el Patrick i tenim tres objectius: L’spigolo, a l’agulla petita d’Ansabère (mireu la foto). Segons la revista Desnivel, la millor via de tot el Pirineu. El Pilar sud (via Ravier) del Midi d’Ossau i la via Brujas-Franco Española al Tozal del Mallo (Ordesa).
Be gent he estat tres setmanetes fora i avui estic fet pols (del cap per tornat anar al curro) i amb els braços trinxats d’estar dues setmanetes seguides tibant. Tinc MOLTES coses per explicar-vos, per lo tant avui una petita prèvia i de mica en mica ja anirà penjant el que de tot plegat.
Desprès de passar una setmaneta relaxat a la platja, per allò d’agafar iode i fer una cura de sol i de son, comença el Roc trip 2007.
Tornant de la platjeta compe d’escalada de bloc (copa catalana darrera prova a Escaldes-Engordany) el Berni competia i va fer un segon lloc fantàstic.
Tot seguit de la compe cotxe (segona setmana) i una quilometrada important per arribar a Orpierre (França). Un dels destins dels escaladors esportius de tot Europa; Txecs, polacs, alemanys, belgues...fins i tot japos... Un lloc increïble i fantàstic ple de gent amable i un poble que viu per i dels escaladors. Mot recomanable. Queda pendent la crònica. Tant sols dir-vos que el nanu va encadenar el seu primer 7a+.
Just una setmaneta i cotxe per tornar a Andorra a mitja autopista (més o menys a Montpellier) fem una paradeta a una àrea de servei per dinar amb les Santes Ester i Marta que marxaven direcció Chamonix per fer el Tour del Montblanc. Una gran volta amb un fotiment de metres de desnivell i l’entrada a Suïssa, Itàlia i França. Moltes FELICITATS noies sou les meves heroïnes.
Be jo arribo a Andorra el dissabte a la tarda. El diumenge tibem a Tres Ponts, el nanu, l’Alfons i jo...i el xavalin que està fort és fot un altre 7a (la xorrera).
El dilluns (tercera setmana) cotxe amb el Patrick i tenim tres objectius: L’spigolo, a l’agulla petita d’Ansabère (mireu la foto). Segons la revista Desnivel, la millor via de tot el Pirineu. El Pilar sud (via Ravier) del Midi d’Ossau i la via Brujas-Franco Española al Tozal del Mallo (Ordesa).
El temps ens ha fet molt la guitza. Em fet el ”pepino” de l’Spigolo un viote (ja veureu la crònica) i les altres dues es tindran d’esperar, ens va fer molt mal temps.
Vàrem fer un canvi de plans i vàrem escalar esportiva a Rodellar (pedazo escuela) quin nivell !!!! Tot desploma i tot son coves enormes i sostres....ACOLLONANAT. Un cop o dos o fins i tot tres cops a la vida si hi ha d’anar. Quin ambient !!! i el càmping...que dir-vos!!! tot ple de “lolos” i “lolas” màsters. Un ambient acollonant. I penya molt, però que molt simpàtica un deu. Camping Mascún.
Vàrem tibar-hi dos dies a tope. Fins que la pluja ens va fer recular més al sud...
Margalef !!! Dos dies més tibant i avui quasi no puc pitjar les tecles de l’ordinador.
Avui la crònica sembla una miqueta caòtica, però ja m’hi posaré be i faré les cròniques ben fetes.Salut i ben trobats amics !!!
2 comentaris:
Bravo Isidre!
Ara que ja no ens veurem les cares dia a dia aniré seguint les cròniques i així no et perdré la pista!
Ànims, que el temps passe molt de pressa i a l'octubre ja hi som!
Bones putaaaa
Ben retrobat Sr. Escorihuela... per cert no serà voste parent del fotograf? cunyaaaaaaaooooooooo.
Ja tenia ganes de saber de tu, tontu.
Publica un comentari a l'entrada