dimarts, 24 de juliol de 2007

VIA SPIGOLO A LA PETITA AGULLA D'ANSABÈRE ED 7b+ (6a/A2 oblig.) 5-8 h.









Mirar una revista tècnica de muntanya i veure unes impressionants imatges d’una agulla perfecta, perdent verticalitat a mesura que s’enlaira per intentar tocar un cel que mai aconseguirà, fer-ho, gràcies al seu constant desplomament cap a l’esquerra, impressiona. Però alhora es terriblement suggerent i captivador. I encara més quan en aquesta mateixa revista et diuen que es l’agulla i la via més votada per tots els pireneistes de renom Thivell, Ravier...
La via es l’Spigolo a la petita agulla d’Ansabère. Aquesta via va ser oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia. Uns autèntics visionaris i valents escaladors.

Tot això està molt be mirar-ho assegut a la terrassa d’un bar compartint unes cervessetes amb el teu habitual company de cordada i encara és més divertit quan estàs planificant unes vacances amb objectius de menjar-te roca.

Però que passa quan veus per primer cop aquestes agulles emergent de la boira baixa, tant habitual a la vall d’Aspe ?
Doncs senzillament passa que et quedes impressionat i et qüestiones que fas en aquell lloc.
Aquest passat 17 de juliol ens vàrem apropar a Ansabère. No feia massa bon dia i dubtàvem si podríem escalar aquesta agulla. Però el temps es va obrir i ens vàrem decidir a provar-ho. Primer faríem els dos primers llargs (els més fàcils i trencats) i si el temps aguantava seguiríem i si no avall. Però els dos ja saviem que avall no i aniríem que un cop posats al “tall” no tiraríem enrera. Algú marxa d’una festa quan està en el seu punt més àlgid i notes que alguna cosa bona et passarà ? Doncs la resposta és NO oi?. Doncs això, no vàrem baixar tot i que el dia no va ser espectacular, però ens va respectar.
Teníem la via dividida i així vàrem seguir. Aquí us faig un detallat de com va l’aproximació, la via i el descens.

Deixem el cotxe al Pont Marie, just a l’inici del camí de les cabanes d’Ansabère. El caminet, és fantàstic. Bosc de faig de clima atlàntic espeterrant. Arribes a les cabanes d’Ansabère, entre uns prats alpins verds i al fons ja veus l’agulla i el coll que farem servir per baixar el camí es evident. Fins a peu de via hi ha 825 metres de desnivell i nosaltres i vàrem posar 1 horeta i 27 minuts.
La via comença per l’esquerra d’un gendarme molt marcat. És força evident.
L1- 60 metres. III-IV. Esquerra del gendarme terreny fàcil (III) un espit. Més a la dreta a 10 metres un segon spit, no hi ha res més en tot el llarg. Algun Camalot fins la reunió. Roca delicada
L2- 60 metres. IV/IV+. A l’inici força trencat tendència a la dreta per retornar a l’esquerra (IV). Trobarem un spit i 1 pitó.
L3- 30 metres 6c/V+(A2 /V+). Diedre evident i lleugerament desplomat. Un parabolt, un tascó abandonat i 1 ó 2 pitons. El llarg és evident s’ha de fer el diedre, amb sortida per una placa fàcil (V+). Nosaltres el vàrem fer en artificial. Hi posem tasconet, alien groc i camalot 0.5 i 0.75. Roca excel·lent. Bona reunió.
L4- 40 metres. 6a/b+ (A1 V+). Sortida de la reunió lleugerament per la dreta per una placa fissura i situar-te al peu d’un diedre. Pujar pel diedre (6b+). Reunió al final del diedre, bastant bona. Llarg equipat per 2 parabolts i 3 pitons. Vàrem posar algun Camalot mitjà. Reunió mig penjada. Roca excel·lent.
L5- 25 metres. 7a+ (A1e). Tirada dura en lliure. Llarg equipat amb parabolts (substituint els vells burins). Artificial fàcil (algun paset llarg). Tirada molt aèria i amb molt d’ambient. Reunió penjada.
L6- 25/30 metres. 7a/b+ (o més). Tirada durísima en lliure. Llarg equipat amb parabolts. Algun pas molt llarg (si ets peque surts en lliure). Entrada a la reunió fàcil (V+). Reunió mig penjada. Molt aèri.
L7- 15 metres 6a+ (6a-A0). Llarg de flanqueig cap a l’esquerra. Finet i tècnic, amb molt ambient. Parabolt i 2 pitons (un amb cordino llarg per si vols fer A0). Camalot del 1 per protegir possible caiguda del segon (pèndul gros i quedes penjat de la paret). Bona reunió, repisa còmode. Segueix l’ambient.
L8- 45 metres 6b/b+/6c (6a/A1e, A1). Llarg més dur del que sembla. Placa llarga i exposada. Pitons, parabolts i dos burins curiosos (s’ha de passar el cable del tascó per un foradet per xapar-lo, millor cable finet). Sortida de la reunió recta i tot seguit un parell o tres de passos a la dreta i seguir amunt, per la placa amb bona pressa però amb passos obligats. A la part final (6c+ dur pas de bloc) uns passos llargs si no els fas amb lliure. L’artificial te una sortida llarga i obligada. Nosaltres i vàrem deixar un microtascó per arribar millor al xapatge del pitó. Un llarg brutal, aèria i obligat. Roca excepcional. Reunió penjada.
L9- 35 metres 6a/ V+ (A1e, A1). Equipat amb 2 espits i 2 pitons. Sortida de la reunió cap a l’esquerra amb artificial equipat (dos/tres passos). Sortida amb lliure (V+) per arribar al peu d’una fisureta (6a/A1). Si es fa un pas d’artifo s’ha de protegir amb un tasconet petit (és pot fer A0) que ens portarà a un diedre (V+) molt marcat al final del diedre roca trencada (algun bloc suelto). Sortida cap a l’esquerra, per seguretat protegit amb un Camalot del 3 i un del 2. S’arriba a l’última reunió molt còmoda en una repisa. Al darrera d’aquesta reunió hi ha les anelles pel ràpel.









Fins al cim 50-80 metres per terreny molt fàcil (III). Nosaltres el vàrem fer desencordats. Total horari via 7h 25 minuts.
Descens: Ràpel d’uns 40 metres, com a molt. Seguir unes vires fins arribar a la enforcadura que passarem per la vessant d’Ansabère (atenció roca molt trencada i molt pati) per tornar a l’altre vessant. Veurem una fita seguim per unes vires amb blocs sueltos fins arribar a una canal de terra marró amb rocs sueltos. Si ho feu encordats, atenció a la caiguda de roques !!!!. Pujar la canal fins a un collet ha on hi ha camí clar i marcat que ens durà al coll de baixada.
Temps total: Cotxe-cotxe 12h clavades (contant parades per menjar una miqueta al cim i baixant) .
Un deu d’itinerari. Molt ambient i súper mantingut.
Material:
Nosaltres vàrem utilitzar.
14 cintes. Camalots (0.5 fins el 3). Semàfor Aliens. 8 tascons mitjans i petits amb cable finet per xapar burins curiosos. Material reunió i un pedalet cada un.
Trobareu per internet una bona ressenya feta, crec, per l’Albert ganxets.
Notes de la via:
Oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia
L’any 1984 primera integral en lliure per Serge Casteran i Jean-Marc Pic
L’any 1984 l’escalador local François Carrafancq la realitzar en solo integral !!!!!





2 comentaris:

miquel ha dit...

Jo d'escalada ni puta idea malgrat els esforços del Sr. kantugansu. Així que no he entès la dificultat de la via fins que he vist la foto del caretu del Piratilla.

Amb la cara ho dius tot xavalin!

Bona escalada i sobretot bona recuperació neeeng.

Anònim ha dit...

impresionant!
gràcies per la info