VIA SPIGOLO A LA PETITA AGULLA D'ANSABÈRE ED 7b+ (6a/A2 oblig.) 5-8 h.

Mirar una revista tècnica de muntanya i veure unes impressionants imatges d’una agulla perfecta, perdent verticalitat a mesura que s’enlaira per intentar tocar un cel que mai aconseguirà, fer-ho, gràcies al seu constant desplomament cap a l’esquerra, impressiona. Però alhora es terriblement suggerent i captivador. I encara més quan en aquesta mateixa revista et diuen que es l’agulla i la via més votada per tots els pireneistes de renom Thivell, Ravier...
La via es l’Spigolo a la petita agulla d’Ansabère. Aquesta via va ser oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia. Uns autèntics visionaris i valents escaladors.

Tot això està molt be mirar-ho assegut a la terrassa d’un bar compartint unes cervessetes amb el teu habitual company de cordada i encara és més divertit quan estàs planificant unes vacances amb objectius de menjar-te roca.

Però que passa quan veus per primer cop aquestes agulles emergent de la boira baixa, tant habitual a la vall d’Aspe ?
Doncs senzillament passa que et quedes impressionat i et qüestiones que fas en aquell lloc.
Aquest passat 17 de juliol ens vàrem apropar a Ansabère. No feia massa bon dia i dubtàvem si podríem escalar aquesta agulla. Però el temps es va obrir i ens vàrem decidir a provar-ho. Primer faríem els dos primers llargs (els més fàcils i trencats) i si el temps aguantava seguiríem i si no avall. Però els dos ja saviem que avall no i aniríem que un cop posats al “tall” no tiraríem enrera. Algú marxa d’una festa quan està en el seu punt més àlgid i notes que alguna cosa bona et passarà ? Doncs la resposta és NO oi?. Doncs això, no vàrem baixar tot i que el dia no va ser espectacular, però ens va respectar.
Teníem la via dividida i així vàrem seguir. Aquí us faig un detallat de com va l’aproximació, la via i el descens.

Deixem el cotxe al Pont Marie, just a l’inici del camí de les cabanes d’Ansabère. El caminet, és fantàstic. Bosc de faig de clima atlàntic espeterrant. Arribes a les cabanes d’Ansabère, entre uns prats alpins verds i al fons ja veus l’agulla i el coll que farem servir per baixar el camí es evident. Fins a peu de via hi ha 825 metres de desnivell i nosaltres i vàrem posar 1 horeta i 27 minuts.
La via comença per l’esquerra d’un gendarme molt marcat. És força evident.
L1- 60 metres. III-IV. Esquerra del gendarme terreny fàcil (III) un espit. Més a la dreta a 10 metres un segon spit, no hi ha res més en tot el llarg. Algun Camalot fins la reunió. Roca delicada
L2- 60 metres. IV/IV+. A l’inici força trencat tendència a la dreta per retornar a l’esquerra (IV). Trobarem un spit i 1 pitó.
L3- 30 metres 6c/V+(A2 /V+). Diedre evident i lleugerament desplomat. Un parabolt, un tascó abandonat i 1 ó 2 pitons. El llarg és evident s’ha de fer el diedre, amb sortida per una placa fàcil (V+). Nosaltres el vàrem fer en artificial. Hi posem tasconet, alien groc i camalot 0.5 i 0.75. Roca excel·lent. Bona reunió.
L4- 40 metres. 6a/b+ (A1 V+). Sortida de la reunió lleugerament per la dreta per una placa fissura i situar-te al peu d’un diedre. Pujar pel diedre (6b+). Reunió al final del diedre, bastant bona. Llarg equipat per 2 parabolts i 3 pitons. Vàrem posar algun Camalot mitjà. Reunió mig penjada. Roca excel·lent.
L5- 25 metres. 7a+ (A1e). Tirada dura en lliure. Llarg equipat amb parabolts (substituint els vells burins). Artificial fàcil (algun paset llarg). Tirada molt aèria i amb molt d’ambient. Reunió penjada.
L6- 25/30 metres. 7a/b+ (o més). Tirada durísima en lliure. Llarg equipat amb parabolts. Algun pas molt llarg (si ets peque surts en lliure). Entrada a la reunió fàcil (V+). Reunió mig penjada. Molt aèri.
L7- 15 metres 6a+ (6a-A0). Llarg de flanqueig cap a l’esquerra. Finet i tècnic, amb molt ambient. Parabolt i 2 pitons (un amb cordino llarg per si vols fer A0). Camalot del 1 per protegir possible caiguda del segon (pèndul gros i quedes penjat de la paret). Bona reunió, repisa còmode. Segueix l’ambient.
L8- 45 metres 6b/b+/6c (6a/A1e, A1). Llarg més dur del que sembla. Placa llarga i exposada. Pitons, parabolts i dos burins curiosos (s’ha de passar el cable del tascó per un foradet per xapar-lo, millor cable finet). Sortida de la reunió recta i tot seguit un parell o tres de passos a la dreta i seguir amunt, per la placa amb bona pressa però amb passos obligats. A la part final (6c+ dur pas de bloc) uns passos llargs si no els fas amb lliure. L’artificial te una sortida llarga i obligada. Nosaltres i vàrem deixar un microtascó per arribar millor al xapatge del pitó. Un llarg brutal, aèria i obligat. Roca excepcional. Reunió penjada.
L9- 35 metres 6a/ V+ (A1e, A1). Equipat amb 2 espits i 2 pitons. Sortida de la reunió cap a l’esquerra amb artificial equipat (dos/tres passos). Sortida amb lliure (V+) per arribar al peu d’una fisureta (6a/A1). Si es fa un pas d’artifo s’ha de protegir amb un tasconet petit (és pot fer A0) que ens portarà a un diedre (V+) molt marcat al final del diedre roca trencada (algun bloc suelto). Sortida cap a l’esquerra, per seguretat protegit amb un Camalot del 3 i un del 2. S’arriba a l’última reunió molt còmoda en una repisa. Al darrera d’aquesta reunió hi ha les anelles pel ràpel.

Fins al cim 50-80 metres per terreny molt fàcil (III). Nosaltres el vàrem fer desencordats. Total horari via 7h 25 minuts.
Descens: Ràpel d’uns 40 metres, com a molt. Seguir unes vires fins arribar a la enforcadura que passarem per la vessant d’Ansabère (atenció roca molt trencada i molt pati) per tornar a l’altre vessant. Veurem una fita seguim per unes vires amb blocs sueltos fins arribar a una canal de terra marró amb rocs sueltos. Si ho feu encordats, atenció a la caiguda de roques !!!!. Pujar la canal fins a un collet ha on hi ha camí clar i marcat que ens durà al coll de baixada.
Temps total: Cotxe-cotxe 12h clavades (contant parades per menjar una miqueta al cim i baixant) .
Un deu d’itinerari. Molt ambient i súper mantingut.
Material:
Nosaltres vàrem utilitzar.
14 cintes. Camalots (0.5 fins el 3). Semàfor Aliens. 8 tascons mitjans i petits amb cable finet per xapar burins curiosos. Material reunió i un pedalet cada un.
Trobareu per internet una bona ressenya feta, crec, per l’Albert ganxets.
Notes de la via:
Oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia
L’any 1984 primera integral en lliure per Serge Casteran i Jean-Marc Pic
L’any 1984 l’escalador local François Carrafancq la realitzar en solo integral !!!!!